Més de trenta jutges i magistrats catalans han signat un manifest de suport al dret a decidir del poble català. Aquest manifest té com a destinataris el Parlament de Catalunya, la Generalitat i els partits polítics. També serà enviat als més de 700 jutges que exerceixen a Catalunya, als secretaris judicials i al personal de Justícia. A tots ells els serà demanada l'adhesió. Entre els primers adherits es troben advocats, notaris i professors universitaris de dret.

L'argumentació del manifest es fonamenta en el principi que "Catalunya és una nació", per la seva cultura, la seva història i per la voluntat del poble català que aquest principi sigui reconegut internacionalment. El fet de ser una nació implica per al poble català la "seva plena sobirania per a decidir el seu futur".

Aquesta "indiscutible realitat nacional" es reflecteix en la mateixa Constitució espanyola i en els estatus d'autonomia de 1979 i 2006, si bé no s'hi explicita prou bé, diu el text. Les causes d'aquest dèficit són atribuïbles, segons el manifest, a "raons conegudes", com el "model de transició" des d'una dictadura "a un règim democràtic i el perill d'involució o amenaça autoritària, confirmat el 1981" amb l'intent de cop d'estat del 23 de febrer.

Amb tot, diuen els jutges, cal recordar que el poble català ha exercit el dret a decidir en algunes ocasions. Per exemple, quan va ser convocat per a aprovar en referèndum la mateixa Constitució i els estatuts. En conseqüència, la "negació del dret a decidir" dels catalans "només es pot entendre i sostenir per un criteri estrictament ideològic i polític de negar la realitat nacional de Catalunya". Un criteri a porta a interpretar, en definitiva, la Constitució "des d'una perspectiva dinàmica, viva i no sacramental".

L'argumentari que articula el manifest té com a font la Declaració Universal sobre els Drets Humans la qual diu, entre altres coses, que la voluntat del poble és la base de l'autoritat del poder polític.

A partir d'aquestes premisses, diu el text, és ben lògic que el poble català, després d'haver expressat el seu desig massivament, sigui consultat el proper 9 de novembre. La consulta, en tot cas, serà un "exercici legítim". Diferents articles de la Constitució espanyola garanteixen que els ciutadans poden prendre decisions lliurement, en un pla d'igualtat. L'article 92 de la Constitució parla de la facultat de realitzar una consulta per a "decisions polítiques d'especial transcendència".