Nacions Unides i diverses organitzacions internacionals estan insistint els darrers dies que la neteja etnoreligiosa està avançant a la República Centreafricana. Una situació de violència que ara pateixen sobretot el 15% de centreafricans de fe musulmana, que segons Human Rights Watch està "forçant comunitats senceres a abandonar el país" i que ha sotmès el país en el caos. Diu Amnistia Internacional que, des del mes passat, les milícies antibalaka (cristianes) estan duent a terme una "neteja ètnica de musulmans" a l'oest de la República, i que els morts es compten per centenars.

Segons dades de l'ACNUR, els desplaçats per la violència voregen el mig milió de persones, en un país que té una població de 5 milions d'habitants. Els centreafricans que estan refugiats als països de l'entorn superen els 200.000, amb un contingent molt important al sud del Txad (80.000), però també un nombre creixent al Camerun (20.000 noves arribades des que va començar la crisi actual, que s'han de sumar als 92.000 que ja hi eren abans) i a la República Democràtica del Congo (60.000). Segons el cap de l'ACNUR, António Guterrres, els esdeveniments s'han de qualificar de "neteja etnoreligiosa massiva", cosa que l'agència de l'ONU troba "més tràgica per la tradició centenària de coexistència pacífica entre musulmans i cristians".

El factor etnoreligiós és un dels elements presents en les disputes pel poder a la República Centreafricana, per bé que cal tenir en compte altres elements igualment importants, entre els quals l'afany per controlar el país, les motivacions econòmiques i les ingerències dels estats de l'entorn. El 2003, el general François Bozizé (membre del poble gbaya, originari de l'oest del país) s'emparava del poder per la força, mentre el nord estava contagiat per la guerra entre el Sudan i el Txad. El govern del general era sostingut sobretot per cristians (que són la majoria religiosa a Centreàfrica), però no va aconseguir estabilitzar el país. Aquest informe de l'International Crisis Group explica que Bozizé afavoria els membres del seu poble, el gbaya, i dins d'aquest, els membres de la seva família, cosa que no sempre era ben percebuda per les altres comunitats del país.

[[InfoCentreafrica]]

Forces adverses el van anar atacant, però no va ser fins al 2012 que es va forjar una aliança relativament forta sota el nom de Seleka ("Coalició", precisament, en llengua sango), que va iniciar una ofensiva contra les forces de Bozizé. La majoria dels membres de la Seleka provenien del nord-est, una zona històricament marginada dins de la República Centreafricana. La Seleka tenia la seva base de suport entre els pobles gula i runga, musulmans i situats al llarg de la frontera amb el Txad. El grup rebel, amb el suport de sudanesos i txadians, va anar avançant fins que, el març de 2013, prenen el palau presidencial a la capital, Bangui. Diu aquest informe de Reuters que la intervenció txadiana és clau, i que la presa del poder per part de la Seleka s'explica perquè el president del Txad, Idris Deby, va decidir retirar el seu suport a Bozizé i deixar-lo caure davant l'avanç dels guerrillers gules.

Aquí comença una onada de terror que el nou cap d'estat, Michel Djotodia (un gula) no atura. La República Centreafricana es veu immersa en una situació d'anarquia en la qual els combatents de la Seleka es dediquen a saquejar tot el que poden i a assassinar ciutadans centreafricans, especialment els cristians. El setembre, Djotodia va dissoldre oficialment la Seleka: massa tard, donat que el fràgil Estat centreafricà estava ja col·lapsat. Djotodia, finalment, va haver de dimitir -pressionat pels dirigents africans i davant del caos al país- el 10 de gener passat, i l'endemà ja estava exiliat al Benín.

La sortida de Djotodia, però, no ha aturat les violències a la República Centreafricana. Durant el 2013, i davant dels pillatges i assassinats de la Seleka, diverses milícies populars conegudes amb el nom d'antibalaka van començar a oferir resistència armada als membres de la guerrilla musulmana. D'oposar-se als guerrillers, explica Peter Bouckaert des de Centreàfrica, les milícies antibalaka han decidit erigir-se en representants de la majoria cristiana i "alliberar" el país "del jou dels musulmans". Això inclou no tan sols atacar els membres de la Seleka, sinó comunitats musulmanes senceres. En declaracions a la BBC, Bouckaert advertia fa pocs dies que la violència de les antibalaka pot arribar a buidar la República Centreafricana de musulmans, i que "barris sencers" ocupats per centreafricans d'aquesta fe estan sent eliminats "sistemàticament".

Conflicte ètnic, religiós, econòmic, de classe...?

Les interpretacions que els experts estan donant sobre les motivacions del conflicte són diverses. Són recurrents les explicacions basades en la qüestió ètnica i concretament en la incompatibilitat de pobles molt diferents (per llengua, per religió, per activitat econòmica) dins d'una mateix estat les fronteres del qual van ser definides pel colonitzador europeu -en aquest cas, França. D'altres mirades neguen que la base del conflicte sigui ètnica. L'antropòleg francès Jean-Loup Amselle, per exemple, entén que es tracta essencialment d'una confrontació entre una classe popular cristiana i una burgesia de comerciants musulmans.

Hi ha una altra línia d'explicació, la dels interessos econòmics. Sobretot, en relació amb l'explotació dels diamants. Des que va arribar al poder, Bozizé havia donat el control del sector del diamant a la seva família, i concretament al seu nebot, Sylvain Ndoutingaï, ministre de Mines des del mateix 2003. Ndoutingaï va esdevenir l'home clau per a les empreses estrangeres que volien operar al sector del diamant, i també al de l'urani i el petroli. El 2008, el govern centreafricà va decidir aplicar mesures més restrictives a les empreses i productors locals, i els va confiscar diners i diamants. Una decisió que va generar un enorme descontentament entre aquest sector. Els enemics que el clan de Bozizé es va crear van contribuir a finançar la rebel·lió de la Seleka que, finalment, va obligar Bozizé a l'exili.

Rosa Mossaoui, redactora de l'Humanité, resumeix l'impacte que les lluites pels recursos naturals -hem parlat breuement dels diamants, però es podria continuar fins a no acabar amb el petroli i l'urani- en la població: "Mai el poble centreafricà no ha pogut aprofitar-se de les riqueses que es troben al seu subsòl. El calvari que pateix avui sens dubte està lligat a la guerra econòmica per al control dels recursos del continent".

(Imatge: un soldat ruandès davant d'un camp de refugiats a la República Centreafricana / imatge: US Army Africa.)