Milers de persones han sortit als carrers de diverses ciutats de Crimea (Sebastòpol, Simferòpol i Kertx, entre d'altres) durant les darreres hores en protesta contra l'enderrocament del president d'Ucraïna, Víktor Ianukóvitx. Part dels manifestants ho han fet exhibint banderes russes i reclamant a Moscou protecció per a aquest territori de majoria ètnica russa. Una protecció militar que, segons el Financial Times, hauria promès un alt càrrec del govern rus -el nom del qual no és citat-, "tal com vam fer a Geòrgia".

Un cop acabats els Jocs Olímpics de Sotxi, és una incògnita quina serà la reacció del Kremlin als esdeveniments d'Ucraïna, Avui, el president rus, Vladímir Putin, ha cridat a consultes el seu ambaixador a Ucraïna. I mentrestant, mitjans com Time, Guardiano Wall Street Journal escriuen des de Sebastòpol i Simferòpol que s'estan formant milícies populars que prometen "protegir" el territori contra el que ells perceben com un cop d'estat de nacionalistes ucraïnesos que volen esborrar tota empremta russa al país.

Mentrestant s'esperen senyals del Kremlin, els dirigents de Crimea mantenen un to moderat. Si bé és cert que, dijous passat,el president del Parlament de Crimea, Vladímir Konstantínov, assegurava que "tota la situació" estava "conduint" cap a un escenari de ruptura, el president del Consell de Ministres de Crimea, Anatoli Moguiliov, ha deixat entreveure que aquesta no és la prioritat del govern crimeà. Moguiliov ha dit que l'executiu no es planteja la separació d'Ucraïna i que, en qualsevol cas, les autoritats de Crimea vetllaran per la "seguretat" i pel manteniment de "l'ordre constitucional".

Crimea: un context particular

És cert que Crimea i les regions de l'est i del sud d'Ucraïna comparteixen alguns trets, com és el fet de comptar amb una majoria de població russòfona o que, a les darreres eleccions, tots aquests territoris van donar un suport molt gran a Ianukóvitx i al seu Partit de les Regions.

Entre Crimea i les regions ucraïneses de majoria russòfona també hi ha, però, algunes diferències. Només a Crimea els russos ètnics són majoria. Només Crimea té autonomia política, amb el seu propi govern i parlament. Només Crimea formava part de Rússia fins al 1954. Només Crimea està pràcticament separada de la resta d'Ucraïna des del punt de vista de la geografia física. I només Crimea disposa d'una base militar russa (amb prop de 25.000 efectius sobre el terreny).

La idea de separar-se d'Ucraïna i reingressar a Rússia és relativament popular entre els russos de Crimea: segons un estudi universitari elaborat el 2011, prop del 61% hi estarien a favor. Un altre 11% dels russos crimeans voldria la independència de la península. Per contra, els ucraïnesos ètnics de Crimea (fins i tot aquells que lingüísticament s'han russificat) serien majoritàriament partidaris de mantenir-se dins d'Ucraïna. Finalment, entre el tercer grup nacional de Crimea (els tàtars), el 56% voldrien que la península continués formant part d'Ucraïna, però el 33% seria partidari de la independència total.

Segons el cens de 2001, el 58% de la població de Crimea és ètnicament russa. El 24% és ucraïnesa, i el 12%, tàtara.

El lideratge tàtar reclama eleccions

Precisament els líders de la comunitat tàtara continuen insistint que estan compromesos amb la unitat d'Ucraïna i que es posicionaran fermament contra qualsevol acció orientada a unir Crimea amb Rússia. Ahir mateix, el president del Mejlis (consell executiu dels tàtars), Refat Txubàrov, reclamava a les autoritats de Crimea que executessin les noves ordres emanades de Kíev (per tant, les ordres dels prooccidentals, ara al poder a Ucraïna) i que es convoquin eleccions al Parlament de Crimea perquè, segons el seu parer, els dirigents actuals només estan al servei del Partit de les Regions.

(Imatge: manifestació dels tàtars, ahir a Simferòpol / Imatge: Mejlis.)