Des de la seva independència, el 1991, Moldàvia viu dividida i enfrontada internament per diversos moviments desintegradors. Una realitat que s'ha agreujat els últims mesos, en el marc de la pugna geopolítica que enfronta la UE i Rússia en aquella zona d'Europa. La convulsió que sacseja el país veí, Ucraïna, contribueix a tensar encara més la situació.

Un referèndum significatiu

El 2 de febrer, desobeint la prohibició que li venia del govern moldau, Gagaúsia (territori autònom habitat majoritàriament per un poble d'origen turquès) van portar a terme un referèndum que va donar com a resultat el 98,9% de vots favorables a la secessió si Moldàvia mai perdia la seva independència, i a favor d'una integració en la unió duanera que uneix Rússia, Bielorússia i el Kazakhstan.

El referèndum, explica Balcani Caucaso, va ser finançat per un home d'afers rus d'origen gagaús, Iuri Iakúbov. Declarat il·legal pel Tribunal Suprem de Moldàvia, el referèndum es convocava poc després de la signatura inicial de l'Acord d'Associació entre l'exrepública soviètica i la Unió Europea. Just abans que Chisinau i Brussel·les rubriquessin l'acord, el viceprimer ministre rus, Dmitri Rogozin, advertia que "el tren de Moldàvia vers l'Europa podria perdre els seus vagons de Transnístria" si el govern moldau continuava apartant-se de l'àrea d'influència russa. Transnístria és una república que es va proclamar independent de Moldàvia a la fi de la Unió Soviètica i que es troba dins de l'òrbita russa -tot i que la seva independència mai no ha estat reconeguda per ningú. José Manuel Barroso, president de la Comissió Europea, repel·lia l'advertència de Rogozin defensant que havia de ser el govern moldau qui, en nom del poble, havia de prendre les decisions, sense cap pressió externa.

[[InfoMoldavia]]

Es dóna la paradoxa que mentre el 30% dels habitants de Transnístria es declaren moldaus, però a la pràctica no reben cap reconeixement de les autoritats locals, tot i que el govern moldau ho hagi exigit. El govern rus, per la seva banda, diu que no vol interferir en els afers interns de Moldàvia. Que, si més no aparentment, sigui així, fins i tot el primer ministre moldau, Iuri Leanca, ho ha reconegut en declarar que "Rússia no té cap intenció d'acceptar la integració de Transnístria en la Federació". Això no obsta que els fets vagin provant que Transnístria mira de caminar cap a la seva constitució com a nova república de la Federació Russa: el president transnistrià, Ievgueni Xevtxuk, proposava el desembre passat que Transnístria adoptés com a pròpia la legislació russa. Xevtxuk deia llavors que la "idea nacional" de Transnístria està "fonamentada" en el fet de disposar d'un estat propi en el marc d'una unió amb la Federació Russa.

Un altre escenari de la lluita entre la UE i Rússia

La població de Gagaúsia és força homogènia ètnicament, amb el 80% que es declara gagaüsa. Habitualment, la majoria dels gagaüsos voten el Partit dels Comunistes de la República de Moldàvia (PCRM, el partit governamental de Gagaúsia), de tendència prorussa. Per contra, al govern moldau hi mana una coalició de centredreta partidària d'avançar cap a la integració a la UE. Moldàvia, per tant, és un dels diversos teatres d'operacions on s'enfronten les posicions proeuropees i prorusses. De moment, el govern rus té a les mans la facultat d'expulsar els milers de moldaus que treballen en territori de Rússia si les coses van mal dades per als interessos russos, pot decretar un embargament dels productes moldaus (quasi el 21% de les exportacions moldaves van a Rússia, vegeu quadre dret) i el tancament de l'aixeta energètica, en el cas que Moldàvia s'acosti encara més a la Unió Europea.

Per què aquesta presa de posició dels gagaüsos? Explica Gilles Ribadière, doctor en Ciència Política i especialista en Europa oriental, que aquesta opció respon sobretot al sentiment que té aquest poble turcòfon de major confiança en el món eslau, que coneix més que no pas el llatí, representat per la majoria dels ciutadans de Moldàvia. Els gagaüsos, segons aquesta explicació, no haurien votat contra la Unió Europea en sí, sinó contra la por de veure's assimilats en un conjunt que desconeixen.

Aquesta actitud influirà negativament en el procés d'integració de Moldàvia a la Unió Europea? La resposta no depèn tant del que representen els gagaüsos (150.000 persones d'un total de 3,5 milions de moldaus) com de la manera que Rússia explotarà, a benefici propi, els resultats.

Tocats per la crisi ucraïnesa

El govern rus sap que, a Moldàvia, pot jugar les cartes de Gagaúsia, de Transnístria i també del PCRM. La formació encapçalada per l'exprimer ministre moldau Vladimir Voronin ha adoptat una resolució en què s'alinea amb la posició del Kremlin pel que fa als esdeveniments d'Ucraïna. Diu el PCMR que els opositors han pres el poder de forma "violenta" i que això ha passat mercès a la implicació dels EUA i de la UE.

El govern moldau tem que la convulsió que viu Ucraïna s'encomani a Moldàvia. El president moldau, Nicolae Timofti, advertia fa pocs dies que hi haurà "intents" d'impedir l'aproximació de Moldàvia cap a la UE, i que Transnístria podria ser una peça clau en aquestes temptatives. No especificava per part de qui, però si es recorden les paraules de Rogozin, es pot capir d'on bufen aquells vents.

Mentrestant, la UE ara manté un silenci prudent sobre Moldàvia i Rússia -com a mínim no vol posar nous problemes a les seves relacions ja prou difícils amb el govern de Vladímir Putin-, però això no significa pas que estigui aturada. Brussel·les vol que la signatura final de l'Acord d'Associació s'enllesteixi aquest estiu, abans de les eleccions parlamentàries de Moldàvia (novembre). Al mateix temps, la UE insisteix sobre dues idees: que l'ingrés de Moldàvia no implica una reducció de la seva independència, i que en cap cas això té a veure amb les reivindicacions annexionistes formulades per part del nacionalisme romanès, que considera Moldàvia un estat artificial.

Henri Malosse, president del Comitè Econòmic i Social de la Unió Europea, visitava Moldàvia el 20 de febrer i també provava de presentar l'ingrés a la UE com a desitjable. Parlant dels resultats del referèndum gagaús, Malosse deia que la qüestió plantejada presentava una opció errònia perquè la perspectiva europea és una qüestió de valors i no pas d'elegir entre Brussel·les i Moscou. Malosse admetia que els gagaüsos havien expressat la seva bona relació amb Rússia, i que la UE això ho havia d'entendre i, fins i tot, de cercar compatibilitats entre l'Acord d'Associació i els acords duaners amb Rússia.