Les noves autoritats prorusses de Crimea celebraran el seu referèndum sobre l'estatus de la fins ara república autònoma sota ocupació militar russa, després que aquest cap de setmana el Kremlin hagi aconseguit el control pràcticament total de la península. Un referèndum que, contràriament al que s'havia dit dijous, es farà aquest 30 de març. Segons que ha explicat el president del Parlament de Crimea, Vladímir Konstantínov, es demanarà a la ciutadania si dóna suport a la conversió de Crimea en un "estat" nominalment sobirà que pugui relacionar-se "amb el govern central sobre la base dels tractats". Internacionals, se suposa.

El Consell de la Federació de Rússia (cambra alta del Parlament) ha anunciat que enviarà "observadors" per a supervisar que expressi la "legítima" voluntat del poble crimeà, segons ha dit avui Mikhaïl Marguélov, cap del Comitè d'Afers Estrangers del Consell. La delegació russa, ha afegit, estarà formada per senadors de les regions russes frontereres amb Ucraïna. Mentrestant, el govern ucraïnès ha dit que no reconeixerà els resultats del referèndum, donada la seva il·legalitat.

Crimea, sota control militar rus

Els senyals enviats des d'Occident no semblen precisament de gaire fortalesa davant de l'actuació del president rus, Vladímir Putin: ahir, els EUA admetien que Moscou té "total control operatiu" a Crimea i deien que avui el secretari d'Estat, John Kerry, viatjaria a Kíev per a intentar aturar un avanç rus més gran a Ucraïna. L'OTAN denunciava ahir que la invasió russa és una "violació de la llei internacional" i demanava al Kremlin que "desescali les tensions". L'Aliança Atlàntica també demanava a "ambdues parts" que cerquin una "resolució pacífica" del conflicte, i subratllava que el "procés política a Ucraïna" es basés en "valors democràtics, respecte per als drets humans i les minories i l'imperi de la llei".

Malgrat aquestes advertències i recomanacions, sobre el terreny Rússia ha fet una demostració de força, sempre sota l'argument que està actuant per a protegir el poble rus, visqui on visqui. És un argument similar al que el Kremlin va posar damunt la taula l'agost de 2008, quan les tropes russes van entrar a Abkhàzia i Ossètia del Sud. Llavors, però, es tractava de poblacions ètnicament abkhazes i ossetes que, però, majoritàriament disposaven de passaport rus. A Crimea, a la inversa, es tracta de ciutadans ucraïnesos, però ètnicament russos. La població de la república autònoma és en un 58% ètnicament russa, un 24% ucraïnesa i un 12% tàtara. Els tàtars, musulmans turcòfons, constituïen la majoria ètnica a Crimea fins al final del segle XIX. El 1944 van ser deportats per Stalin cap a l'Àsia central, i no van poder tornar a Crimea fins a la dècada de 1980. No tots els deportats i els seus descendents van fer el camí de tornada.

El líder tàtar es diu "desanimat" per la reacció occidental

El dirigent tàtar més carismàtic, Mustafa Qirimoglu (o Mustafa Djemilev), declarava abans-d'ahir a RFE/RL el seu "desànim" davant de la reacció occidental i recordava que, un cop es va consumar la derrota georgiana a Abkhàzia i Ossètia del Sud, "tothom s'ho va empassar". Durant els darrers dies, els tàtars de Crimea s'havien significat especialment en les seves protestes al carrer contra la intervenció russa i a favor de la unitat d'Ucraïna.

Així, i parlant de la votació del 30 de març, Qirimoglu l'ha qualificada d'"il·legal", i ha recordat que les autoritats crimeanes van adoptar la convocatòria del referèndum "a punta de pistola". Cal recordar que la sessió parlamentària es va celebrar mentre un grup armat prorús mantenia el control dels edificis del Parlament i del Govern de Crimea. "Òbviament, els tàtars de cap manera hi participaran", ha dit Qirimoglu. El dirigent també ha revelat que les noves autoritats de Crimea van arribar a oferir el càrrec de primer ministre de la península a canvi de donar suport a la celebració del referèndum.

Des de la independència d'Ucraïna, el lideratge tàtar ha donat suport a la unitat del país i ha reclamat més drets per al seu poble. Els tàtars són molt reticents a quedar sota control rus.

Més informació:

Article de fons a Nationalia el 2008: Crimea, atrapada enmig de la batalla estratègica entre Rússia, Ucraïna i Occident