Notícia

La República Centreafricana, camí de quedar buida de musulmans

Desplaçats i refugiats voregen el milió de persones · Barris musulmans sencers han estat destruïts · El Txad, país clau per a entendre la inestabilitat crònica de Centreàfrica · Després d'haver facilitat la caiguda de Bozizé i de Djotodia, el president txadià vol una "transició" cap a unes eleccions

Entitats prodrets humans com l'Associació per als Pobles Amenaçats, Amnistia, Human Rights Watch i Metges sense Fronteres han alertat de nou, entre ahir i avui, que la comunitat musulmana està en risc real de ser esborrada del mapa de la República Centreafricana. Les entitats diuen que la intervenció francesa al país africà no està aconseguint protegir les poblacions en perill. Observadors de HRW sobre el terreny diuen que la neteja religiosa és especialment intensa a la zona occidental del país, i inclou la destrucció de barris musulmans sencers.

Les dades més recents de l'ACNUR diuen que el 20% dels cinc milions de centreafricans estan ara fora de casa seva. No tots han hagut de fugir pel conflicte actual, però sí la majoria. Al final de 2012, els refugiats i desplaçats d'origen centreafricà eren 255.000. Quinze mesos després, en són 990.000. D'aquests, 700.000 són desplaçats dins de la República Centreafricana, i 290.000 són refugiats en d'altres països. Les condicions són molt difícils: entre els que arriben al Camerun, per exemple, hi ha gent que pateix malària, diarrea i infeccions respiratòries, i carències de menjar, aigua potable i llocs on dormir.

[[InfoCentreafrica]]

Les violències contra els musulmans són comeses per les milícies anti-balaka, majoritàriament cristianes, que han promès venjar-se dels atacs que els cristians van patir l'any passat a mans de la coalició de grups armats Seleka, majoritàriament musulmana. Venint del nord, amb les seves bases de suport principals entre els pobles gula i runga (musulmans) i amb el suport de combatents txadians i sudanesos, la Seleka va aconseguir prendre el poder a la capital de la República Centreafricana, Bangui, el març de 2013. El gener de 2014, el seu líder, Michel Djotodia, es va veure forçat a dimitir com a cap d'estat. Va ser substituït per la jurista Catherine Samba-Panza, que s'ha presentat a si mateixa com un pont d'unió entre totes les comunitats de Centreàfrica. Té reputació de bona mediadora i líder incorruptible. Però no ho tindrà gens fàcil: la República Centreafricana ja era un estat molt feble abans de l'onada violenta actual, és un país devastat i, a més, ha d'equilibrar interessos de diversos estats forans. Un és l'expotència colonial, França, però massa sovint s'oblida que el país també es troba sota la poderosa influència del seu veí septentrional, el Txad (dada significativa: abans de substituir Djotodia per Samba-Panza, tots els diputats del Parlament centreafricà de transició es van reunir a N'Djamena, la capital del Txad).

La implicació txadiana en la crisi actual

La implicació del Txad a la República Centreafricana té un nom propi: el del seu president, Idriss Déby. És ell qui va facilitar que l'expresident François Bozizé assolís el poder l'any 2003, i va ser ell qui li va retirar el suport i el va deixar caure davant l'avanç de la Seleka. Explica el CIDOB que Déby va ser qui "va facilitar a Bozizé i la seva gent els mitjans amb què lliurar xocs fronterers amb les unitats governamentals centreafricanes" durant el 2002. Manant un exèrcit rebel "entre el que figuraven no pocs txadians", Bozizé va avançar de nord a sud i es va plantar a la capital, Bangui, on va prendre el poder el març de 2003, després d'enderrocar el president Ange-Félix Patassé.

Els investigadors Michael Luntumbue i Simon Massock, del Grup de Recerca i d'Informació sobre la Pau i la Seguretat (GRIP), diuen que la República Centrafricana es troba, de fet, en una situació de "protosobirania": és el Txad qui té un rol principal en decidir qui hi mana des de la dècada de 1980. Els investigadors apunten a una "degradació" de les relacions entre Déby i Bozizé per a explicar per què el president txadià va deixar caure el seu antic aliat. Més enllà, també diuen que Déby ha aprofitat la creació de la Seleka per a enviar-hi alguns rebels del Txad que li molestaven, i que també ha volgut evitar un contagi perillós al seu propi país: Déby, escriuen els investigadors del GRIP, "té la voluntat de fer segur l'accés als camps petrolífers txadians".

Un cop Bozizé i Djotodia són història, Déby es mostra ara partidari d'encetar una "transició" que "desemboqui en unes eleccions". El president txadià, igualment, diu que "ningú no podrà acceptar la divisió de la República Centreafricana". Ho afirma després que, el desembre, un excomandant de la Seleka, Abakar Sabone (de fet, el líder d'un dels diversos grups que formaven la coalició, l'MLCJ), hagués proposat que tots els musulmans de la República Centreafricana se n'anessin al nord i en proclamessin la independència, com a solució al conflicte. Cal preguntar-se, efectivament, quin motiu tindria Déby per a afavorir una escissió a la República Centreafricana, si mantenir-la unida li serveix per a continuar influint fins a la frontera del Congo.

Tampoc no és gaire atractiu l'escenari d'un empitjorament de la situació a la República Centreafricana: una part dels refugiats d'aquest país s'instal·len al Txad i, a més, refugiats txadians que s'estaven a Centreàfrica també tornen cap al seu país d'origen. Són desenes de milers de persones que esdevenen un focus potencial d'inestabilitat interna. Cosa que a Déby li interessa poc. Tampoc no li interessa que les divisions religioses i ètniques de la República Centreafricana siguin percebudes com a estructurals: al capdavall, el Txad està travessat per les mateixes clivelles.

Més informació: