Amb la signatura de les lleis corresponents per part del president Vladímir Putin (imatge), la Federació Russa ha completat avui el procediment per a l'annexió de Crimea. D'acord amb la legislació russa, la península és considerada com a part integrant de Rússia des de dimarts passat, quan Putin va signar un acord sobre "l'accés de la República de Crimea" amb el primer ministre i el president del Parlament de Crimea i amb el president de la ciutat de Sebastòpol.

La península entra a la Federació Russa en la forma de dos subjectes: la major part del territori esdevé una república constituent (Crimea) i Sebastòpol es converteix en ciutat federal. A la República de Crimea, han estat declarades llengües oficials el rus, l'ucraïnès i el tàtar de Crimea. Els crimeans que vulguin mantenir la nacionalitat ucraïnesa disposen del termini d'un mes per a demanar-ho. Cas contrari, esdevindran ciutadans russos.

El procediment d'annexió s'ha completat un cop el Tribunal Constitucional rus ha dit que el tractat entre Crimea i Rússia respectava la Constitució federal i les lleis internacionals.

Lavrov diu que no és una annexió

El desacord entre les potències occidentals i Moscou sobre el cas de Crimea arriba fins al mateix concepte que descriu l'entrada de la península a la Federació Russa. El ministre rus d'Afers Estrangers, Serguei Lavrov, nega que es tracti d'una annexió: "És un insult als ciutadans [de Crimea], una intrusió als seus drets inalienables a l'expressió de voluntat que han exercit completament", ha dit.

El ministre ha situat la responsabilitat del que ha passat a Kíev: "Les autoritats ucraïneses actuals no han deixat cap altra elecció a Crimea. Rússia no podia refusar de reaccionar positivament a la petició de pobles germans", ha conclòs.

Ucraïna signa amb la UE

I el mateix dia que Rússia ha completat el procediment d'ingrés de Crimea, la Unió Europea ha signat la part política de l'acord d'associació amb el nou govern d'Ucraïna. De la signatura s'ha deixat fora el capítol relatiu al comerç, que Brussel·les vol tractar després de les eleccions ucraïneses del maig. Aquest acord d'associació va ser el que no va voler signar el president enderrocat d'Ucraïna, Víktor Ianukóvitx, el passat novembre.

La UE també ha anunciat que aquest estiu tirarà endavant acords similars amb unes altres dues repúbliques exsoviètiques: Moldàvia i Geòrgia. Totes dues són punts de fricció entre Brussel·les i Moscou.