-Està en discussió la forma com els partits de la Vall d'Aosta es presentaran a les eleccions europees. Des de la teva experiència, com ho veus?

-Jo proposo una candidatura unitària a la Vall d'Aosta. Si no és així, difícilment el poble valldostà pot tenir un eurodiputat. Tal com estan dividides les circumscripcions per a les eleccions europees, la Vall d'Aosta, que no arriba als 150.000 habitants, pertany a la circumscripció del Nord-oest, on s'inclouen més de 10 milions de persones cridades a les urnes. No és fàcil que un candidat valldostà figuri al capdamunt d'una llista, amb possibilitats de ser elegit. Amb tot, aquest és tan sols un de tants motius pels quals he proposat una candidatura unitària. El principal és que es tracta d'unes eleccions singulars, en el sentit que hem de garantir una presència al Parlament Europeu que reflecteixi sobretot allò que els valldostans som per damunt dels partits: un poble distint que constitueix, per dir-ho d'una manera simple, una peça insubstituïble del mosaic de pobles que formen el mapa humà de la Unió Europea. Som això, per més petits que siguem. Hauríem de tenir, a l'immens Parlament Europeu, una sola veu que expressi precisament aquesta nostra identitat col·lectiva. És a partir d'aquest plantejament que els partits de la Vall d'Aosta haurien de negociar amb altres partits italians, d'abast més gran, tot proposant-los que acceptin la nostra candidatura en la perspectiva que acabo d'esmentar i, naturalment, amb possibilitats d'èxit. Anant junts serà més fàcil trobar companys de viatge.

-Però a hores d'ara no hi ha cap candidatura unitària.

-És veritat. Falta poc per les eleccions europees, fixades pel 25 de maig, i els partits valldostans encara passen el temps discutint-se. De la candidatura unitària se'n parla, però de moment no es concreta res. Segurament estem massa influïts pel joc normal dels partits que defensen, en totes els altres eleccions, el seu programa i el propi candidat. Aquesta falta de visió en projectar-nos com a poble cap a Europa em sembla que radica, si més no en bona part, en una pèrdua de memòria històrica. Hem oblidat massa, segurament, que si avui la Vall d'Aosta és autònoma és perquè vam tenir la sort de poder comptar amb una resistència al feixisme que va saber lluitar, unitàriament, per a fer valer i mantenir la nostra personalitat col·lectiva, negada completament per règim dictatorial d'aleshores.

-Què va significar l'autonomia?

-L'autonomia que va arribar més tard, amb la democràcia, no va ser un regal; va ser una expressió del reconeixement del què som, un poble distint, per part de l'Estat italià. Un reconeixement que l'hem hagut de defensar, amb una potent vigilància quotidiana, perquè les forces de recentralització de l'estat actuen sempre, i cada dia més, per a expandir-se en les lleis, els mitjans de comunicació, l'escola, etc. i en la mentalitat dels seus administrats. Avui, per diverses raons, l'autonomia de la Vall d'Aosta està tocada: tant per les reformes institucionals que va portant a terme el govern italià, com per la disgregació de les forces polítiques autòctones.

-Es pot parlar de la necessitat d'una nova resistència?

-Almenys en certs aspectes, sí. El meu pare, que va ser un insigne resistent, sempre m'havia dit que calia portar a terme la resistència la qual culmina en l'exercici del dret a l'autodeterminació. Aquest era ja el missatge del cap de la resistència al feixisme, Émile Chanoux. Per sort no sóc l'únic de creure-ho també ara. Som molts els qui intentem realitzar aquest ideal. Avui ho concreto, professionalment, en el meu treball, en la direcció que m'han confiat els inscrits en el Sindicat Autònom Valldostà dels Treballadors (SAVT). I també en altres activitats de caràcter voluntari, des de fa més de 40 anys, o sigui des de la meva joventut. M'he dedicat a la promoció de diverses iniciatives culturals, que van des de la música per a joves fins a exposicions de grans artistes europeus, a la participació en la vitalització d'organitzacions europees de nacions sense Estat que defensen els drets dels pobles. Sóc, per exemple, des de l'inici de la seva existència a l'Estat italià, membre actiu del CIEMEN i el seu representant a la Vall d'Aosta i he promogut la participació de forces polítiques, sindicals i culturals valldostanes a la Conferència de Nacions sense Estat d'Europa (CONSEU).

-I en què es concreta aquesta resistència del SAVT?

-Un primer aspecte ja ens el dóna el fet d'existir com a sindicat que pertany exclusivament als treballadors de la Vall d'Aosta. Té la seva personalitat precisa i, per tant, no és una secció d'algun altre sindicat per més important que sigui, des del punt de vista italià. Aquesta posició li permet col·laborar en la xarxa de sindicats de les nacions sense estat i, amb ells, marcar unes maneres d'actuar i unes fites en el panorama europeu. Alhora aquesta mateix actitud li dóna unes claus per a fer una diagnosi sobre la situació socioeconòmica de la Vall d'Aosta, elaborar propostes i actuar en conseqüència. La posició del SAVT crec que està ben explicada en l'informe que vaig presentar en el nostre recent XVIè Congrés.

[Nota de la redacció: l'informe es pot trobar com a document adjunt al final d'aquesta entrevista o clicant aquí.]

El poble valldostà sempre ha lluitat per a conquerir i conservar la seva llibertat política i administrativa, fent front, quan ha calgut, a les instàncies adverses. Ara cal defensar-la davant els entrebancs que hi posa el govern italià i certes polítiques europees.

-El sindicat té una trajectòria llarga, en aquest aspecte.

-Des del 1952, any de la fundació del SAVT, el nostre sindicat ha treballat per la reforma i la transformació radicals de les estructures polítiques i econòmiques en vistes a la realització del federalisme integral. Realitzar aquest federalisme no significa reconèixer-nos en l'estat-nació centralitzador ni en les estructures geopolítiques actuals europees, en les quals no hi som oficialment representats com a poble distint. Significa expressar una voluntat política precisa: traçar una via per a aconseguir la nostra autodeterminació. Si nosaltres creiem que hem d'exercir el dret a l'autodeterminació considerem que qualsevol concessió, fins i tot l'autonomia d'avui, només representa una compromís provisional amb el poder de l'estat-nació.

-Cap a on vol anar el SAVT en el futur immediat?

-Durant els propers quatre anys, el nostre treball principal consistirà en definir més el camí que volem fer en aquesta direcció. Hem d'esdevenir amos de la nostra autonomia i dels nostres recursos econòmics, financers, materials i humans, tot per a crear un nou model de desenvolupament del nostre país que giri al voltant de la cohesió social i personal, per a crear una societat valldostana més justa i equilibrada. Sabem que aquest ideal no és fàcil d'aconseguir. Sobretot ara que estem travessant una crisi econòmica extraordinària i sofrim l'augment dels treballadors que han perdut la feina, que estan desocupats. En l'informe, vaig detallant de quina manera precisa, al nostre entendre, hem d'actuar per a superar les crisis que ens està depauperant, no solament en sentit material.

Hem de continuar potenciant el SAVT com un sindicat de classe, un sindicat independent i un sindicat que lluita per a afirmar un nou sistema de normes contra un capitalisme financer i una mundialització que amenaça la cohesió social. Formem part de les forces que sostenen les accions que porten a donar cos a l'afirmació del dret a l'autodeterminació. Alhora el nostre deure és demostrar la nostra solidaritat amb tots aquells que comparteixen el mateix combat, en especial amb els altres sindicats de les nacions sense estat.