Notícia

El nou president eslovac, favorable al reconeixement de Kosovo

Andrej Kiska assumirà la presidència el mes de juny · Eslovàquia és un dels cinc membres de la UE que no accepta la independència de l'exprovíncia sèrbia · El candidat de la comunitat hongaresa, el més votat en quatre districtes del sud

El nou president d'Eslovàquia, l'independent Andrej Kiska (imatge esquerra, fotografia de MGlen), considera que el seu país ha de fer un canvi de rumb i reconèixer la independència de Kosovo. Kiska, que assumirà la presidència d'Eslovàquia el 15 de juny, va derrotar dissabte passat el socialdemòcrata Robert Fico, actual cap de govern eslovac, a la segona volta de les eleccions presidencials (resultats de la primera volta aquí). Fico, al revés que Kiska, és contrari al reconeixement de Kosovo: Eslovàquia continua sent un dels cinc estats de la UE que rebutgen la independència de l'exprovíncia sèrbia.

Si bé a Eslovàquia el president té poques prerrogatives i és el Parlament qui ha de decidir sobre el reconeixement de Kosovo, el fet que Kiska pressioni en aquest sentit podria, com a mínim, situar de nou el debat damunt la taula. A prop d'Eslovàquia, un altre membre de la UE que debat sobre el tema és Romania. Si bé el país manté que la independència de Kosovo va ser il·legal, el primer ministre Victor Ponta pressiona des de l'any passat perquè Romania reconegui el país balcànic el 2015.

A banda d'Eslovàquia i Romania, els altres membres de la UE que no reconeixen Kosovo són Espanya, Xipre i Grècia.

Fico contra Kiska

Robert Fico mantenia un perfil nacionalista eslovac i havia arribat a dir que Eslovàquia no s'havia creat "per a les minories", sinó per a "la nació eslovaca". Fico també havia afirmat que els grups minoritzats estaven fent-li "xantatge" al país. Les seves relacions amb Hongria no sempre han estat fàcils, especialment en haver criticat el partit governamental FIDESZ, del primer ministre Viktor Orbán, com a "nacionalista extremista".

No obstant això, en els darrers anys les polítiques de Fico no s'havien caracteritzat especialment pels atacs contra els hongaresos, i la seva campanya electoral ha estat centrada en la sortida de la crisi i en la seva experiència en el terreny internacional.

Andrej Kiska no s'ha mullat en relació amb les comunitats no eslovaques del país (hongaresos i gitanos, sobretot) i ha fet una campanya en què ha subratllat la seva independència respecte dels partits polítics. De tendència més conservadora que Fico i explotant una imatge d'empresari solidari (ha creat una organització d'ajut a famílies amb membres que pateixen malalties greus), Kiska ha sabut garantir-se el suport dels opositors al candidat socialdemòcrata i ha guanyat la segona volta de les eleccions amb el 59,4% dels vots.

El candidat del partit hongarès, fort al sud

El Partit de la Coalició Hongaresa (MKP) també presentava el seu propi candidat, Gyula Bárdos, que no tenia opcions de guanyar en no comptar amb cap suport significatiu entre les comunitats no hongareses. En tot cas, a la primera volta Bárdos va ser el candidat més votat en quatre districtes del sud (dels 79 que té Eslovàquia), tots quatre fronterers amb Hongria. En dos d'aquests districtes (Dunajská Streda i Komárno), Bárdos va aconseguir més del 50% dels vots.

Tot i així, Bárdos va quedar eliminat a la primera volta en quedar cinquè a escala estatal, amb el 5,1% dels vots. L'MKP considera que els resultats han estat bons per al partit. Cal tenir en compte que el partit hongarès es va quedar sense representació parlamentària a les eleccions de 2010 (4,3% dels vots, per sota del llindar mínim del 5% per a tenir escons), per la qual cosa la seva projecció pública ha davallat.

Un cop eliminat Bárdos, els districtes de majoria hongaresa que li havien donat un suport significatiu van votar massivament a favor de Kiska. L'MKP no va voler recomanar el vot ni per a Kiska ni per a Fico. Pel que fa a Fico, el partit hongarès diu que ja ha demostrat durant anys que no era un soci fiable per als magiars. I sobre Kiska, l'MKP troba que no ha fet prou per a intentar convèncer els hongaresos sobre els avantatges de la seva candidatura.

(Aquest article ha estat escrit amb aportacions del periodista català Hilari Ruiz de Gauna, resident a Eslovàquia.)