El conservador i nacionalista hongarès Fidesz, del primer ministre Viktor Orbán (imatge esquerra, fotografia d'Európa Pont), va revalidar ahir la seva àmplia majoria absoluta, que li permetrà governar durant els propers quatre anys en aquest país del centre d'Europa. Quan queda prop de l'1% per a escrutar-se, Fidesz aconsegueix 133 dels 199 diputats en joc, cosa que li atorga la majoria de dos terços necessària per a aprovar modificacions constitucionals, si ho creu necessari. Entre les polítiques que Fidesz vol implementar hi ha la d'augmentar el pes de l'estat en el sector energètic i posar almenys el 50% del sector bancari sota control d'empreses hongareses.

La gran derrotada de la jornada electoral és l'aliança de partits d'esquerres Unitat, encapçalada pels socialdemòcrates, que amb 38 diputats ha quedat fins i tot per sota de les males perspectives que li atorgaven els sondejos. Just per sota, el partit ultradretà i ultranacionalista Jobbik es consolida com a tercera força d'Hongria, amb 23 diputats. La quarta i última força que entra a l'hemicicle hongarès són els liberals verds de La Política Pot Ser Diferent, amb 5 escons.

En tant per cent de vot sobre la llista nacional, Fidesz ha aconseguit el 44,5% dels vots, vuit punts menys que el 2010. No obstant això, la nova llei electoral li ha servit per a aconseguir un percentatge d'escons molt similar al de fa quatre anys. L'aliança de l'esquerra ha sumat el 26% i Jobbik ha ascendit fins al 20,5%, quatre punts per sobre que el 2010. És el millor resultat del partit ultranacionalista en unes eleccions parlamentàries hongareses.

El líder de Jobbik, Gabor Vona, deia ahir que la seva formació acabava de demostrar que és el "partit nacional radical més fort de la Unió Europea". Jobbik té esperances de repetir aquests resultats a les eleccions europees del mes vinent, que li donarien quatre escons a l'eurocambra (ara en té tres).

Minories amb veu però sense vot

La nova llei electoral preveu que les minories nacionals d'Hongria (el 5,8% de la població segons el cens de 2011) presentin les seves pròpies llistes electorals. Si no arriben al llindar mínim per a obtenir representació (com ha estat el cas), els partits de les minories tenen dret a un portaveu, que pot parlar davant el Parlament hongarès, però no hi pot votar. Els partits propis de les minories nacionals que han aconseguit més vots han estat el dels alemanys (MNOÖ) i el Partit Gitano (MCP), amb prop del 0,2% dels vots a escala estatal, respectivament.

A la inversa, una part dels membres de les minories nacionals hongareses que viuen fora d'Hongria (hi ha concentracions importants a Romania, a Eslovàquia i a Sèrbia, entre d'altres països de l'entorn) han tingut dret de votar als comicis. Segons la llei vigent a Hongria, poden demanar la nacionalitat hongaresa aquells magiars que puguin demostrar ascendència ètnica hongaresa i el domini de l'idioma.

Una arquitectura legal qüestionada

Les eleccions d'ahir han estat les primeres després de l'aprovació el 2012 de la Llei Fonamental d'Hongria, la nova Constitució del país. L'aprovació de la norma va ser molt controvertida. El FIDESZ va fer valer la seva majoria de dos terços per a redactar-se una Constitució a mida, que va rebre crítiques no tan sols de l'oposició hongaresa, sinó del Consell d'Europa, dels EUA i de la UE. Els crítics van apuntar que la Llei Fonamental minava la independència de la justícia, del Banc Central i dels mitjans de comunicació, i que imposava valors cristians a tota la ciutadania.

La llei electoral també ha rebut crítiques molt fortes, sobretot dels partits opositors, que asseguren que la norma es va aprovar expressament per a afavorir el partit Fidesz. Els resultats d'ahir sembla que els donen la raó: amb vuit punts percentuals menys, la formació d'Orbán ha aconseguit pràcticament el mateix percentatge de diputats. Això és així perquè la nova llei electoral privilegia les circumscripcions uninominals (en què només surt escollit qui rep més vots) en detriment de la circumscripció estatal, on es reparteixen els escons proporcionalment als vots rebuts per cada partit. D'aquesta forma, Fidesz ha sumat el 67% dels escons amb només el 44% dels vots.