Sense sorpreses, el Congrés dels Diputats va donar ahir l'esquena a la petició del Parlament de Catalunya perquè li fos transferida la competència per a convocar referèndums, l'anomenada via de l'article 150.2 de la Constitució. Una via que hauria possibilitat que Catalunya pogués celebrar el seu referèndum d'autodeterminació aquest 9 de novembre, però que el Congrés (amb els vots de PP, PSOE i UPyD) va enterrar ahir.

El "sí" a la transferència va rebre 47 vots a favor: els dels partits catalans, bascos, gallecs i valencians, més els d'Esquerra Unida (IU). El "no" va rebre 299 vots.

Tot just acabada la sessió, el president de Catalunya, Artur Mas, va dir que el "no" del Congrés només significa "un punt i a part" i que "el camí" cap a la consulta "seguirà". Va dir Mas que ara caldrà "construir els marcs legals" necessaris per a fer la consulta, uns marcs que passen per l'aprovació d'una llei catalana de consultes i per la convocatòria de la votació sobre el futur del país.

Tot i que la consulta es convoqui a través d'una llei catalana, aquesta normativa (o bé la convocatòria mateixa) poden ser impugnades pel Govern espanyol. En aquest cas, s'obririen diverses alternatives: esperar que els tribunals espanyols decideixin sobre la impugnació, celebrar la consulta unilateralment desobeint les lleis espanyoles, o bé convocar unes eleccions plebiscitàries, cosa que Mas va dir l'any passat que es plantejava de fer el 2016 si la consulta era blocada.

Constitució o principis democràtics

El debat d'ahir al Congrés va ser un déjà vu. PP, PSOE i UPyD van insistir en una idea central: la Constitució no permet que una comunitat autònoma decideixi tota sola sobre el seu futur, perquè la sobirania resideix en el conjunt del poble espanyol. El líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, va proposar de nou que Espanya es converteixi en un estat federal per tal de donar compliment a algunes de les peticions de la part catalana. El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va reptar les institucions catalanes a presentar un projecte de reforma constitucional. No va explicar, però, com pensa resoldre en aquest cas hipotètic el fet que, en un conflicte territorial com aquest, la part petita (Catalunya) sempre es trobarà en minoria en qualsevol debat sobre la reforma de la Constitució.

Els tres diputats catalans que ahir van defensar la transferència de la competència sobre referèndums (Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera) van insistir per la seva banda que la petició es basa purament en un principi democràtic: que els ciutadans de Catalunya puguin lliurement decidir el futur del seu país. Els diputats catalans van insistir que l'article 150.2 de la Constitució permet transferir la competència, i que per tant, el refús a fer-ho no té una base legal, sinó que és una qüestió de voluntat política.

(Imatge: el Congrés dels Diputats / fotografia de Luis Javier Modino.)