Si el president francès François Hollande -com el seu antecessor al càrrec, Nicolas Sarkozy- volia reduir el nombre de regions metropolitanes de França a una quinzena, el nou primer ministre Manuel Valls pretén anar encara més enllà i deixar-ne tan sols deu o dotze. Ara n'hi ha 22 de metropolitanes i cinc d'ultramar. L'anunci el va fer dimarts al discurs de política general, i també va fixar data per al nou mapa: l'1 de gener de 2017.

La reforma, de fet, va més lluny, perquè Valls també proposa eliminar els consells generals (assemblees dels departaments, que exerceixen determinades competències), dels quals hi ha 101 en total. Un canvi profund, fins i tot simbòlicament: la divisió de França en departaments prové dels temps de la Revolució Francesa. Valls admet que la supressió dels consells generals (que situa l'any 2021) "donarà lloc a un profund debat al país", un debat que "necessitarà temps".

Pel que fa a la reducció del nombre de regions, Valls proposa que siguin elles mateixes que "proposin de fusionar-se". Si aquest no és el cas, "el govern proposarà, per llei, un nou mapa de les regions", que entrarà en vigor el 2017. En qualsevol cas, Valls d'entrada no ha suggerit cap mapa. Estudis anteriors (com el de la Comissió Balladur de 2009) suggerien diverses fusions: Alsàcia amb la Lorena, l'Alvèrnia amb el Llemosí o amb Roine-Alps, Poitou-Charentes amb Aquitània, l'Alta Normandia amb la Baixa Normandia i Bretanya amb el País del Loira (o bé només amb el departament del Loira Atlàntic, cosa que donaria compliment a la reunificació de la Bretanya històrica, una de les reivindicacions principals del nacionalisme bretó).

A Le Figaro, Jean-Luc Boeuf, expert de l'Institut Montaigne, imagina un possible mapa que fusionaria dues i fins i tot tres regions en una de sola. Així, Bretanya, Normandia i el Loira constituirien una sola unitat, igual com passaria amb el Llenguadoc-Rosselló i la Provença. També hi hauria una gran regió parisenca.

Segons les tesis de Valls, tots aquests canvis són necessaris per dos motius: per un costat, per a simplificar un mapa de col·lectivitats territorials que el primer ministre troba massa complicat i amb massa capes, i per l'altre, per a crear regions més fortes que, diu, tindran "més competències".

Reaccions contràries

L'Assemblea de Departaments de França (ADF) s'ha manifestat "atònita" per l'anunci de Valls, fet amb "brutalitat". L'ADF diu que, a partir d'ara, mirarà de convèncer el govern que l'existència dels departaments és "pertinent" i que no hi haurà "cap estalvi substancial" pel fet d'eliminar-los.

Un sondeig encarregat per France Bleu i altres mitjans i feta a 5.111 persones mostra que Valls tindrà feina per a convèncer els ciutadans, sobretot en aquells territoris on hi ha identitats històricament arrelades que són alternatives a la identitat francesa. Si bé el 68% dels enquestats estan d'acord que cal reduir els nivells administratius, el 77% refusen la desaparició de la seva regió. És a Bretanya, a Alsàcia i al Franc-Comtat on hi ha més sentiment de pertinença a la regió (entre el 83% i el 84%). A Bretanya, la identificació principal amb la regió (32%) pràcticament iguala la identificació principal amb l'Estat francès (33%). Per la seva banda, el 61% dels alsacians no volen compartir regió amb la Lorena, mentre que a l'Alvèrnia i el Llemosí, el 54% dels enquestats no volen que les seves regions es fusionin entre elles. I en canvi, a la Normandia (actualment dividida en dues regions diferents, Alta Normandia i Baixa Normandia) sí que hi ha una majoria favorable a la fusió, que permetria refer una unitat territorial històrica.

(Imatge: Manuel Valls / fotografia: Jackolan1.)

Més informació:

• Nationalia:Hollande recupera el projecte de Sarkozy de reduir el nombre de regions de França i El difícil diàleg del català Manuel Valls amb les nacions sense estat de la República Francesa