Notícia

Com es presenten els partits de les nacions sense estat a les eleccions europees?

INFORME. Falta un mes i mig per a les eleccions europees, i els partits polítics de les nacions sense estat, regions i minories nacionals tenen pràcticament enllestida la seva participació arreu de la UE. Us expliquem com es presenten i quines perspectives tenen, tenint en compte sobretot quins efectes tenen les diferents lleis electorals i circumscripcions als diferents estats europeus.

Al Regne Unit, tant Gal·les com Escòcia i Irlanda del Nord tenen circumscripció pròpia (mentre que Cornualla i Gibraltar està inclosos dins de la circumscripció anglesa del sud-oest). Gal·les escollirà quatre eurodiputats, Escòcia sis i Irlanda del Nord, tres. L'enquesta paneuropea Pollwatch 2014 preveu dos diputats per al Partit Nacional Escocès i un per al Plaid Cymru, que es presenten per separat. Per tant, l'Aliança Lliure Europea (ALE, el partit europeu que agrupa independentistes i regionalistes d'arreu de la UE) sumaria tres escons. Fora de l'ALE, a Irlanda del Nord el nacionalisme irlandès pot aconseguir un escó, a mans del Sinn Féin (grup europeu de l'Esquerra Unida). L'unionisme n'aconseguirà dos.

A la República Francesa, és pràcticament impossible que l'eurodiputat nacionalista cors François Alfonsi repeteixi. Això, perquè el partit d'Alfonsi, el Partit de la Nació Corsa, aquest cop no ha arribat a cap acord amb Europa Ecologia per a presentar-se plegats. De forma que Alfonsi es presenta encapçalant la candidatura de Regions i Pobles Solidaris (una coalició de forces autonomistes) a la circumscripció sud-oriental. En aquesta circumscripció, Còrsega hi té un pes molt petit en relació amb la Provença i Roine-Alps, on el vot autonomista és minúscul. A Bretanya es presenta una llista de la Unió Democràtica Bretona, i a la circumscripció del sud-oest el Partit de la Nació Occitana mira de bastir una candidatura amb catalans i bascos. Al País Basc del Nord, el Partit Nacionalista Basc ha anunciat que presenta candidatura pròpia. Cap d'aquestes llistes té possibilitats d'aconseguir representació.

A diferència dels dos casos anteriors, al Regne d'Espanya hi ha una sola circumscripció estatal. Els partits de les nacions sense estat es presenten en múltiples candidatures, entre les quals hi ha cinc que els sondejos preveuen que poden aconseguir representació. CiU, el PNB, Coalició Canària i Compromís per Galícia es presenten plegats sota el nom de Coalició per Europa, amb perspectives d'aconseguir entre dos i tres eurodiputats. A dos escons aspira Esquerra Republicana de Catalunya, que aquest cop -i a diferència d'ocasions anteriors- es presenta tota sola. Euskal Herria Bildu, el BNG, Puyalón (Aragó), Andecha Astur, Unidad del Pueblo (Canàries) i Alternativa Nacionalista Canaria conformen la coalició Els Pobles Decideixen, a la qual la CUP va ser convidada, però va declinar participar-hi. La coalició pot aconseguir un escó. Un o dos escons atorguen les enquestes a Primavera Europea, la llista que encapçala Compromís, i a la qual s'ha sumat la Chunta Aragonesista, el Partit Castellà, Caballas (Ceuta) i els Socialistes Independents d'Extremadura (SIEX), a més del partit ecologista d'àmbit espanyol Equo. Per últim, ICV a Catalunya i Anova a Galícia participen a la coalició que encapçala Izquierda Unida. Si la candidatura assoleix cinc escons (cosa que les enquestes veuen possible), tant ICV com Anova tindran escons propis.

El Regne de Bèlgica és l'únic on un partit independentista, la Nova Aliança Flamenca (N-VA), pot ser el més votat a escala estatal. Pollwatch 2014 li preveu el 17% dels vots arreu de Bèlgica i quatre escons, tres més que ara fa cinc anys. L'N-VA esdevindria així, també, el partit principal de l'ALE al Parlament Europeu. Els escons de les europees a Bèlgica estan repartits en tres circumscripcions (la flamenca, la francòfona i la germanòfona). D'aquesta manera, tots els 12 escons que es trien a Flandes seran per a partits flamencs, i igualment, l'escó assignat als germanòfons d'Eupen i Sankt-Vith també anirà a un partit d'aquest grup lingüístic. Segons les enquestes, se l'endurà el Partit Socialcristià (federalista, grup europeu del Partit Popular, PPE).

A la República Italiana també hi ha diverses circumscripcions territorials, cap de les quals coincideix amb el territori de cap nació sense estat. El joc de coalicions a escala estatal fa molt difícil que els partits polítics petits d'àmbit subestatal aconsegueixin escons al Parlament Europeu, excepció feta del Partit Popular del Tirol del Sud (SVP), que gràcies a un pacte avantatjós amb el Partit Democràtic té bastant a prop aconseguir un eurodiputat (el mateix que el 2009). També se li preveu representació a la Lliga Nord (quatre escons), però baixant força dels resultats de fa cinc anys (nou escons). A la Vall d'Aosta, per contra, no es preveu representació per als partits valldostans, fins i tot si hi guanyen. I és que Aosta està inclosa dins d'una circumscripció molt més gran (amb el Piemont, la Llombardia i la Ligúria) que minimitza absolutament el vot valldostà.

A Romania, els hongaresos de Transsilvània esperen repetir representació al Parlament Europeu, sobretot després que dos partits magiars (l'UDMR i el PCM) hagin acordat fer una sola llista. El 2009, l'UDMR va tenir tres eurodiputats, i ara el partit aspira a repetir representació. Necessita superar el 5% dels vots a escala estatal per a entrar al repartiment d'escons. Els seus representants aniran al grup del PPE.

El partit de la minoria turca de la República de Bulgària, el Moviment pels Drets i les Llibertats (DPS), va a la baixa en els sondejos publicats fins ara en aquell país balcànic. El 2009, el DPS va aconseguir tres eurodiputats, que es van sumar al grup liberal europeu. Ara, les enquestes els pronostiquen un sol escó.

Els partits hongaresos de la República Eslovaca també cerquen representació a Brussel·les, i de fet podrien incrementar-la. El 2009, el Partit de la Comunitat Hongaresa (SMK-MKP) va aconseguir un dels tretze eurodiputats d'Eslovàquia. Aquest any, el partit mirarà de repetir resultat, tot i que el vot hongarès també li disputen altres formacions, com el Most-Híd i l'Aliança Democratacristiana Hongaresa. Pollwatch diu que tant l'SMK-MKP com Most-Híd podrien aconseguir un escó cadascú, i en els dos casos formaran part del grup del PPE.

Es preveuen canvis a la República de Letònia, on l'ALE tenia fins ara una diputada en la figura de Tatjana Zdanoka, del partit de la minoria russòfona Pels Drets Humans en una Letònia Unida. Aquest partit, però, ha perdut gairebé tot el suport que tenia fins al 2010, i ara els russòfons de Letònia acostumen a votar el Centre de l'Harmonia, que encapçala l'alcalde de Riga, Nils Usakovs. A més, Zdanoka està enmig d'un escàndol a Letònia, on l'acusen de ser una agent a les ordres de Moscou. El Centre de l'Harmonia es presenta a les europees amb dues llistes diferents, i pot assolir tres escons.

Cal recordar que al Regne de Dinamarca, ni les Fèroe ni Grenlàndia no formen part de la Unió Europea, i per tant no tenen representació al Parlament Europeu.