Notícia

El CATN preveu que la continuïtat de Catalunya a la UE dependrà "d'interessos polítics i econòmics"

L'òrgan assessor diu que no hi ha "fonaments jurídics sòlids" per a assegurar que un Estat català independent quedaria fora de la Unió, però admet que un veto espanyol en dificultaria la continuïtat · Un procediment d'adhesió ad hoc amb "règim transitori", possible via · Si Catalunya quedés fora de la UE, el CATN recorda que l'ingrés a l'EFTA permetria mantenir molts dels avantatges actuals

El Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) considera que les qüestions polítiques i econòmiques tindran més pes que les jurídiques en el moment en què la UE hagi de decidir si accepta una Catalunya independent com a nou membre o no. Ho ha dit el president d'aquest òrgan assessor del govern català, Carles Viver i Pi-Sunyer (fotografia), durant la presentació de l'informe sobre les vies per a un ingrés de Catalunya a la UE.

Segons Pi-Sunyer, la "tesi que una Catalunya independent quedaria automàticament fora de la UE no té cap fonament jurídic sòlid", de la mateixa manera que no la té la tesi inversa, ha dit. La decisió final "es dirimirà d'acord amb els interessos polítics i econòmics, amb quins seran els arguments que tindran més pes per a la UE i per als seus estats membres".

L'informe parla de quatre escenaris: la integració automàtica, la integració ràpida després d'un procés de transició, la integració clàssica (és a dir, com la que segueix qualsevol estat que no forma part de la UE) o l'exclusió permanent. El CATN reconeix que un possible veto per part d'un estat membre (possiblement el d'Espanya) seria el problema més gran per a la integració de Catalunya a la UE. Tot i tenir en compte això, segons el CATN, el tercer i quart escenaris no són imaginables: "No té sentit tenir 7,5 milions d'europeus i un estat totalment integrat [l'eventual Catalunya independent] fora de la UE perquè un altre estat hagi decidir de vetar-lo", ha dit Pi-Sunyer. L'informe apunta que "a mitjà termini els interessos de la Unió i de la resta dels estats membres" molt probablement s'acabarien "imposant" davant d'un veto "amb finalitat sancionadora o dissuasiva" per part de qualsevol estat.

Així, el CATN considera que els escenaris primer i segon són els més plausibles. Pel que fa al primer, caldria que la UE decidís que un estat que s'independitza d'un estat membre esdevé automàticament un nou membre de la Unió. El procediment, segons el CATN, s'hauria de fer a través d'una petició de Catalunya adreçada al Consell Europeu (format pels caps d'estat o govern de tots els membres, pel president de la Comissió i pel del propi Consell), el qual hauria d'acceptar la petició catalana per consens.

Si aquest consens no fos possible, el CATN diu que caldria passar a l'escenari segon, on es podria "endegar un procés d‘adhesió ad hoc, amb trets específics que permetin una adhesió ràpida i, sobretot, un règim transitori", durant el qual s'hi continuaria aplicant el dret europeu, la llibertat de circulació i la unitat de mercat.

En qualsevol cas, Pi-Sunyer apunta que serien necessàries converses i negociacions entre Catalunya i la UE, en les quals "no seria raonable que no es tingués en compte que [el procés d'independència] s'ha produït democràticament, pacíficament, i intentant sempre l'acord amb l'Estat espanyol".

Alternatives a la UE: l'acord bilateral i l'EFTA

L'informe encara apunta les vies que podria seguir una Catalunya independent en la seva relació amb la UE si la seva pertinença hi esdevingués impossible. Una manera seria que la UE i Catalunya arribessin a acords comercials, de cooperació o d'associació, en el qual no existeix el dret de veto per part de cap estat (n'hi ha prou que 15 membres de la UE hi votin a favor, si representen el 65% de la població europea). És la via que s'està seguint amb Kosovo: els cinc estats que no en reconeixen la independència no tenen capacitat per a blocar l'acord entre la UE i l'exprovíncia sèrbia.

L'altra via seria ingressar a l'EFTA, una zona de lliure comerç formada per Suïssa, Liechtenstein, Noruega i Islàndia, a través de la qual Catalunya podria accedir a l'Espai Econòmic Europeu (EEE) i a l'Espai Schengen. En aquest marc, disposaria de llibertat de moviments de bens, persones, serveis i capitals en tot l'espai de la UE. També mantindria algunes polítiques comunes i acords de cooperació. És el grau d'integració més proper a la UE sense haver-ne de formar part.