Tot a punt perquè Nova Caledònia renovi aquest diumenge la seva assemblea legislativa, el Congrés, i també les tres assemblees provincials, uns comicis amb una significació ben transcendent: els nous diputats són els que s'hauran de posar d'acord per a convocar el referèndum d'autodeterminació d'aquest territori oceànic de la República Francesa. Una votació que hauria de tenir lloc abans de 2019. Si, en aquell moment, almenys tres cinquenes parts dels diputats neocaledonians no han arribat a cap pacte, serà el mateix Estat francès qui la convocarà.

Els partits independentistes aspiren a millorar els resultats obtinguts als comicis de 2009. Llavors, van aconseguir 23 dels 54 escons del Congrés. Els partits unionistes van sumar els 31 escons restants. Les esperances de les forces partidàries de la independència passen, per una banda, per continuar controlant molt àmpliament els escons que es trien a la província del Nord i a la província de les Illes de la Lleialtat, i per l'altra, per millorar resultats a la província del Sud. Aquesta província és la més poblada de Nova Caledònia, on s'escullen 32 dels 54 escons dels Congrés. Els independentistes es presenten en una sola llista d'unitat, encapçalada pel diputat Roch Wamytan, del Front d'Alliberament Nacional Canac i Socialista.

Els representants escollits aquest diumenge (probablement hi haurà majoria unionista que, no obstant això, probablement no arribarà a les tres cinquenes parts dels escons) hauran de negociar data i pregunta amb el govern francès. París diu que està "compromès" amb l'Acord de Nouméa, signat el 1998 i que preveu la celebració del referèndum. Ara bé, el govern francès també ha deixat entreveure que seria receptiu a un acord entre unionistes i independentistes per a definir un nou estatus de Nova Caledònia (segurament amb més autonomia que ara però sense arribar a la sobirania) que evités la convocatòria de la votació.

Aprovada la Carta del Poble Canac

Les eleccions se celebren dues setmanes després que el Senat Tradicional de Nova Caledònia (un organisme consultiu que agrupa les autoritats tradicionals de les illes) aprovés la Carta del Poble Canac. El document, signat pels caps tradicionals canacs i qualificat d'"històric" pel president del Senat Tradicional, Paul Vakié, especifica quins són els valors fonamentals de la civilització canaca i quina és l'organització tradicional de la seva societat.

La Carta conté un capítol específic sobre "l'exercici del dret a l'autodeterminació del poble canac". Els caps tradicionals diuen que l'entenen en una perspectiva interna, és a dir, sense "implicar cap atac a la integritat territorial de l'estat". Però també recorden que el poble canac és "sobirà", i reclamen "redefinir un marc de relacions" mútuament acceptables "del poble canac amb l'Estat francès i el Territori de Nova Caledònia, sigui quin sigui el futur". És a dir, fins i tot si els neocaledonians rebutgen la independència quan se celebri el referèndum d'autodeterminació.

Els canacs formen aproximadament el 40% de la població de Nova Caledònia. La resta està formada pels caldoches (illencs d'ascendència europea) i per les comunitats que tenen el seu origen en d'altres illes del Pacífic.

D'altra banda, la Carta reivindica el paper de les llengües canaques, les quals diu que cal "salvaguardar i promoure". Es guarda de reclamar-ne l'oficialització, però sí que en demana un "ensenyament efectiu en l'entorn escolar".