Notícia

Hollande presenta un nou mapa territorial de França que provoca descontentaments

La reforma atorgarà més poders a les regions, que passaran de 22 a 14 · El president anuncia que la proposta serà sotmesa a debat parlamentari · Oposició a Bretanya, Alsàcia, Savoia i Llenguadoc

Ahir mateix al web de l'Elisi, i avui en nombrosos diaris, el president francès, François Hollande, ha revelat la seva proposta per a un nou mapa territorial de França. El nombre de regions oficials a la França metropolitana passa de les 22 actuals a 14, mitjançant la fusió de diverses d'elles. La publicació del mapa ha suscitat un munt de crítiques. Hollande remarca que la seva proposta serà sotmesa a debat parlamentari, però matisa que "cal anar de pressa".

La imatge adjunta (cliqueu-hi per a ampliar-la) presenta el nou mapa territorial tal com va ser publicat ahir al web de l'Elisi. Delimitades en negre, les regions actuals; els colors indiquen les fusions que es duran a terme. Al nord, hi destaca la unificació de les dues Normandies, la creació d'una regió Alsàcia-Lorena i el manteniment -contra el que s'havia dit- de la Bretanya i el País del Loira amb els seus límits actuals. Al centre, apareix una macroregió que absorbeix part del territori occità (Llemosí). I al sud, una gran regió al voltant de Tolosa de Llenguadoc (on quedarà inclosa la Catalunya del Nord), amb Aquitània, Provença i Còrsega sense variacions.

Segons Hollande, la reforma és necessària perquè cal crear regions "de mida europea". Aquestes regions tindran més competències que ara. La reforma també comportarà la desaparició dels consells generals (departamentals) d'aquí al 2020, les competències dels quals passaran a les regions i a les intercomunalitats (agrupaments de municipis).

Bretanya. El moviment dels Barrets Vermells i els col·lectius 44 Breizh i Bretagne Reunie han convocat manifestacions avui a totes les prefectures i sotsprefectures bretones contra la proposta d'Hollande. Els grups bretons reclamen des de fa dècades que el departament del Loira Atlàntic, que històricament i cultural és bretó però que es troba inclòs en la regió del País del Loira, sigui reintegrat a Bretanya. El mapa d'Hollande no ho preveu. I això que el mateix president de Bretanya, Pierrick Massiot, havia detallat la setmana passada un pla precís per a la unificació amb el Loira Atlàntic.

Alsàcia. El president alsacià, Philippe Richert, s'havia manifestat contrari a la fusió d'Alsàcia en una gran macroregió. Finalment, Hollande proposa agrupar Alsàcia i Lorena, sense la veïna regió de la Xampanya, que se'n va amb la Picardia. El partit alsacià Unser Land diu que Alsàcia és "incompatible" amb Lorena, crida a "mobilitzar-se" per a preservar la "integritat" del territori i es demana si no ha arribat l'hora d'anar-se'n de França i "formar un estat pròsper".

Còrsega. Sense canvis per als corsos, que mantenen un torcebraç diferent amb l'Estat francès: l'any passat, l'Assemblea illenca va demanar un canvi constitucional que singularitzi Còrsega al si de la República Francesa i li doni un grau més gran d'autonomia, començant per la cooficialitat del cors i un estatut de resident. París s'hi nega.

Savoia. El moviment savoià fa temps que reclama la creació d'una regió autònoma de Savoia, formada pels dos departaments que duen aquest nom. La reforma no tan sols manté Savoia dins de la regió de Roine-Alps (capital a Lió), sinó que a més la unifica amb la veïna Alvèrnia, cosa que encara dóna menys pes relatiu als savoians. El president del Consell General de Savoia, Hervé Gaymard, havia proposat la creació d'un Consell dels Països de Savoia, "amb competències reforçades". Amb el nou mapa, el Moviment Regió Savoia veu "amenaçada" la identitat savoiana. El partit reivindica la creació d'una regió de Savoia, separada de Roine-Alps.

Occitània i Catalunya del Nord. Els territoris occitans inclosos dins de les regions d'Aquitània i Provença-Alps-Costa Blava no patiran canvis. El Llemosí és fusionat amb regions del centre i nord-est de França, i l'Alvèrnia, com ja s'ha dit, passa a la macroregió de Lió. A més a més, es preveu la fusió de Migdia-Pirineus i Llenguadoc-Rosselló en una macroregió occitana del sud, centrada al voltant de Tolosa de Llenguadoc. El president del Llenguadoc-Rosselló, el nord-català Christian Bourquin, diu que la proposta és "una humiliació" i que lluitarà "fins al final" per a evitar la fusió. En canvi, l'alcalde de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, la veu bé.

País Basc del Nord. Cap novetat per a Iparralde, que continuarà sense tenir cap reconeixement institucional, al contrari del que demanen sectors empresarials, socials i polítics bascos. El territori romandrà dins del departament dels Pirineus Atlàntics, que al seu torn continuarà integrat a la regió d'Aquitània, que no veurà modificats els seus límits.