Notícia
Les forces bretones criden a la mobilització per la reunificació de Bretanya
En ocasió de la reforma del mapa territorial de la República Francesa anunciada pel govern de François Hollande, arreu broten protestes relacionades amb els criteris que es volen aplicar en aquesta reforma. Unes protestes que, a la vegada, revelen les frustracions que aquest anunci ha provocat entre els qui, des de fa anys, reivindiquen una reforma molt allunyada de la proposta presentada. El cas més paradigmàtic és el de Bretanya, on aquest mes hi ha convocades dues mobilitzacions per a reclamar la reunificació del territori.
Efectivament, el projecte d'Hollande preveu que la regió oficial de Bretanya continuï com fins ara, amb només quatre departaments. Els moviments bretons recorden que la Bretanya històrica i cultural està formada per cinc departaments, això és, incloent-hi el del Loira Atlàntic, que ara forma part de la regió del País del Loira (vegeu el mapa que acompanya aquest article). Demà dissabte 14, els Barrets Vermells han convocat una protesta davant les 18 prefectures i sotsprefectures bretones per a reclamar més capacitat de decisió política per a Bretanya, oposar-se a dues taxes ecològiques i de transports, i demanar "una Bretanya forta de cinc departaments". Dues setmanes després, el dia 28, diversos col·lectius han convocat una manifestació a Nantes per a exigir un referèndum sobre la reunificació del Loira Atlàntic amb Bretanya.
El president bretó reclama identitat i democràcia
Pierrick Massiot, president del Consell Regional de Bretanya, ha adreçat una carta als seus conciutadans per a dir-los que el debat sobre la reforma del mapa territorial està mal enfocat. Segons ell, no es tracta d'oposar una concepció moderna de Bretanya a una d'altra antiga i antiquada, com pretenen fer creure les autoritats parisenques. Segons aquesta posició, la Bretanya moderna per a la qual es faria la reforma comportaria donar-li un impuls cap al seu progrés econòmic, en el marc de la globalització, seguint els plantejaments dels experts. La posició antiga, per contra, tindria els ulls fixats en la història, la identitat, la nostàlgia de les províncies heretades de la feudalitat medieval.
Massiot considera que aquesta oposició és una "caricatura". El president demana que el poble bretó pugui dir la seva mitjançant un "procés democràtic", començant per si vol la reunificació amb el Loira Atlàntic. Amb la reunificació, remarca Massiot, Bretanya tindria 4,5 milions d'habitants, amb "tres metròpolis complementàries i altres ciutats atractives", que sostenen "un teixit econòmic d'avantguarda i coherent, amb unes poderoses capacitats de recerca i ensenyament superior", enfortides per les indústries que han convertit el país "en la primera façana marítima més pròspera del continent". El desenvolupament bretó, diu el president, estaria garantit per l'organització institucional que ja existeix, però caldria reforçar-la amb més "mitjans i competències".
Massiot també remarca que, contràriament al que suposen els qui han delineat la reforma, l'afirmació de la identitat bretona dóna un plus als productes fets al país. I rebla: "La modernitat no exigeix la renúncia a la identitat. [...] La modernitat porta un nom: la democràcia, aquest sistema tan fràgil, segons el qual els habitants d'un territori són cridats a participar en el govern dels afers que els pertoquen".
Els partits bretons, contra el pla d'Hollande
Els partits d'obediència bretona s'oposen en bloc a la reforma d'Hollande. Yves Pelle, president del Partit Bretó (PB), acusa el govern de Paris "d'amateurisme", d'actuar sense coneixement de la realitat i de propugnar una reforma que serà "un desastre per a Bretanya i sobretot per als bretons". El PB aconsella de continuar el combat per a la reunificació de Bretanya, sense esperar que el govern francès en vegi també la necessitat. Els bretons, diu, "només poden comptar amb ells mateixos" per a aconseguir una "Bretanya emancipada del poder parisenc i conqueridor".
El Moviment Bretanya Progrés (MBP) de Christian Troadec, per la seva banda, diu que els plans d'Hollande suposen "el menyspreu" més gran contra el poble bretó "dels darrers 50 anys". El mapa proposat s'ha fet, diu Troadec, "sense criteri conegut i sense mètode". Els bretons, continua Troadec, s'han d'oposar activament "davant de la brutalitat de les decisions de París".
La Unió Democràtica Bretona (UDB) qualifica França de "república monàrquica" i li demana que es "democratitzi", permetent un "debat públic" i "un referèndum" sobre la reunificació de Bretanya amb el Loira Atlàntic.
La crítica de l'exambaixador Barelli
Fora de Bretanya també s'alcen múltiples veus contra la reforma. Un dels textos més crítics, del punt de vista de les identitats, l'ha publicat l'exambaixador Yves Barelli, per qui la reforma hauria de servir per a millorar el funcionament de les institucions democràtiques i s'ha d'emmarcar en les exigències derivades del respecte a les identitats culturals, històriques i, quan de dóna el cas, lingüístiques. Barelli troba que el pla d'Hollande "és incoherent" i s'ha dissenyat "sense concertació, sense preparació [i] sense consulta d'interessos". I remarca que fins i tot "a la França dels reis absoluts" es respectaven "les autonomies regionals".
Barelli nega especialment que l'argument econòmic sigui vàlid per a canviar el mapa, perquè sense més recursos per a les regions ni hi haurà estalvis ni hi haurà més diners per a polítiques socials. Diu Barelli que allò convenient seria reformar l'Estat francès, atorgar més competències a les regions i repensar el mapa territorial a patir de les identitats col·lectives, que, diu, constitueixen l'element essencial de la cohesió de la societat: "Crear col·lectivitats locals i regionals en funció dels únics criteris comptables és no solament quelcom il·lusori, sinó també contraproduent". L'exambaixador considera que caldria obrir la porta a atorgar estatuts especials a territoris amb una "personalitat cultural i històrica forta", entre els quals cita Bretanya, Alsàcia, el País Basc del Nord i la Catalunya del Nord.
Més informació: