Notícia

L'augment del nivell del mar amenaça el futur dels pobles de les illes del Pacífic i de l'Índic

El president de les Kiribati apunta que probablement és massa tard per a salvar el seu país · El govern compra 20 quilòmetres quadrats a Fiji per a conrear-los, amb la perspectiva que potser caldrà emigrar-hi · Els pronòstics també són pessimistes per a les illes Marshall · Les Maldives proven de protegir les seves illes principals amb murs

Mentre a Bonn se celebrava (del 4 al 15 de juny) una conferència de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, Anote Tong, president de les illes Karibati, a l'oceà Pacífic, afirmava que, segons les projeccions científiques, sembla inevitable la desaparició d'aquest país sota el mar. Tong apuntava que, més de la mateixa Kiribati, també les illes Marshall, Tuvalu i les Maldives es troben en una situació similar: illes habitades, des de segles, per pobles autòctons, que avui tenen els seus estats sobirans. Aquestes illes, d'una altitud molt baixa respecte al nivell del mar, s'enfonsen a causa de la crescuda de les aigües provocada pel canvi climàtic. Un canvi suscitat per la contaminació incontrolada que produeixen, sobretot, els països del Nord i d'altres en creixement, com la Xina.

Cap a la compra de terres més segures

Els responsables polítics de Kiribati (que s'eleven uns tres metres sobre el nivell del mar) han comprat, a 2.000 quilòmetres de distància, 20 quilòmetres quadrats de terres de la illa de Vanua Levu, a la República de les Fidji. Ho han fet pensant, de forma immediata, en la necessitat de garantir-se terres de conreu; però a mig i llarg termini, temen que els seus compatriotes (110.000 persones) es vegin obligats a emigrar-hi. De moment, al territori comprat s'hi aplica un programa de producció agrícola i piscícola.

Les autoritats de les 1.100 illes que formen l'arxipèlag de les Marshall poden trobar-se entre les primeres constretes a seguir l'exemple de les de Kiribati. Les més de 60.000 persones que formen la comunitat d'aquestes illes estan atentes als pronòstics pessimistes del seu president, Christopher Loeak, segons el qual la desaparició de moltes illes serà aviat un fet i, en conseqüència, la gent que ara hi habita s'ha de preparar per a fugir. La construcció de murs per contenir l'aigua és una opció, però l'any passat unes tempestes que van inundar l'aeroport de la capital, Majuro, saltant-se la paret que ja hi ha bastida en aquell punt, van mostrar la dificultat d'aquesta solució.

Allò que està passant a les Kiribati i a Marshall també ho experimenten altres pobles de l'entorn, que habiten en illes que que es van empetitint, amb l'ascens, per any, de 1,2 cm de les aigües de l'Oceà Pacífic, segons dades del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient. En la majoria de casos, sempre per mancança de recursos econòmics, no hi ha manera de comprar terres llunyanes. La gent afectada comença a donar signes d'inquietud. Alguns governs, com el de Nova Zelanda o el de les Fidji, han dit que estan disposats a acollir els qui hagin de fugir de les illes que s'enfonsin. Però no és una qüestió que tingui una solució fàcil. El mes passat, un tribunal neozelandès va negar-li la condició de "refugiat climàtic" a un home de Kiribati que vivia des de feia anys a Nova Zelanda. Entre els arguments dels jutges, la prevenció que, si s'acceptava el cas d'aquest home, tot d'una hi hauria milions de persones en situació similar que podrien reclamar el dret d'asil. I això, evidentment, comportaria un problema de primer ordre per a Nova Zelanda.

No és només al Pacífic que hi ha problemes així. En el cas de les Maldives, conjunt de 1.200 illes (amb una mitjana d'altura de dos metres sobre el nivell del mar) situades a l'Índic, els dirigents polítics han construït barreres per a protegir les illes. Malé, l'illa que allotja la capital habitada per unes 100.000 persones, està completament encerclada per un mur de contenció. El govern, però, no té prou diners per a construir un mur a cada illa. En d'altres el govern té previst concentrar-hi tota la població i protegir-la amb parets més o menys altes, segons les necessitats.

Una diversitat humana en perill

La població de tots aquests territoris constitueix pobles distints amb les seves pròpies llengües. Habitades des de fa segles en uns casos i mil·lennis en altres, aquestes illes han patit la colonització de potències occidentals (del Regne Unit en el cas de Kiribati, Espanya i Alemanya en el de les Marshall, i de Portugal i el Regne Unit en el cas de les Maldives).

El poble de les Kiribati parla la llengua gilbertesa, que és idioma oficial, juntament amb l'anglès. El gilbertès és una llengua del grup micronesi, com moltes altres de les parlades al Pacífic, i la gran majoria dels seus parlants es troben a Kiribati, tot i que també n'hi ha en altres països de la regió, fruit d'emigracions recents.

També d'origen micronesi són els habitants de les Marshall, república independent des de 1986, quan es van alliberar de la tutela que hi exercien els Estats Units. La llengua que parla la major part de la seva població és el marshallès, parent del gilbertès. L'idioma marshallès només és emprat a les Marshall. Una petita proporció d'habitants d'origen nord-americà usen l'anglès.

Les illes Maldives, independents del Regne Unit des del 1965, té una població d'orígens ètnics diversos, que parla el divehi, llengua d'origen indoari i oficial del país. L'anglès hi és molt usat per al comerç i el turisme, i és una llengua preferencial a l'ensenyament. El divehi, fora de les Maldives, només és parlat a la veïna illa de Minicoy, pertanyent a l'Índia.

El futur de tots aquests pobles i de les seves llengües seria ben incert si es perdessin els territoris on s'han forjat i on es mantenen vius, gairebé de forma exclusiva.

(Imatge: la ciutat de Malé, a les Maldives / fotografia de Shahee Ilyas.)