Pèire Bèc, el gran escriptor i lingüista occità, va morir ahir dilluns als 92 anys. Occitània acaba de perdre un militant destacat i un dels seus principals especialistes en dialectologia, llengua estàndard, llengua medieval i literatura. Bèc va ser el primer a fer un treball científic per a estandarditzar l'occità sobre una base racional i sistemàtica, al començament dels anys 1970. El 1982 va formar part de la comissió que va fixar la norma ortogràfica de l'aranès, oficialitzada el 1983 i inserida en el sistema més general de la norma clàssica.

Bèc havia nascut a París el 1921, fill d'una mare criolla i d'un pare comengès, però va viure tota la seva infantesa a Casèras (Comenge). De 1943 a 1945 va ser presoner de guerra en mans dels nazis. Després, va fer els seus estudis a París i es va especialitzar en lingüística romànica, i més especialment en occità antic i modern.

Després de les seves dues tesis, Pèire Bèc va ser nomenat docent i, després, professor a la Universitat de Poitiers, on va treballar fins que es va retirar el 1989. També va ser director del Centre d'Estudis Superiors de Civilització Medieval i president de l'Institut d'Estudis Occitans (IEO), del qual en va ser un dels fundadors.

Va participar activament en els treballs del Consell de la Llengua Occitana (CLO) de 1997 a 2001 per a precisar i consolidar la norma clàssica. El 2012 va esdevenir president d'honor de l'Acadèmia Occitana-Consistori del Gai Saber. Més recentment, la primavera de 2014, va acceptar d'entrar a l'Institut d'Estudis Aranesos-Acadèmia Occitana (IEA), que ara es converteix en l'organisme oficial de codificació de l'occità per a les autoritats araneses i catalanes (en aplicació de la Llei de l'occità, aranès a l'Aran).

Entre les seves obres nombroses cal citar el seu cèlebre manual de divulgació La langue occitane (col·lecció Que sais-je?, 1963), "Petite nomenclature morphologique du gascon" (1959), Les interférences linguistiques entre gascon et languedocien dans les parlers du Comminges et du Couserans (1968), Manuel pratique de philologie romane (1970-71), Manuel pratique d'occitan moderne (1973); i a més, en el terreny literari, Au briu de l'estona (1955), Lo Hiu Tibat (1978, una novel·la que explica les seves aventures de presoner de guerra a Àustria) o encara la novel·la Sebastian (1980)...

El 25 d'octubre de 2010, Pèire Bèc va rebre el Premi Robèrt Lafont, que la Generalitat de Catalunya lliura a les persones que destaquen en "la defensa, projecció i promoció de la llengua occitana". En aquella ocasió, va explicar la seva obra a Barcelona TV:

(Fotografia: Pèire Bèc el 2010 / © Georges Souche.)

(Aquest article va ser publicat per primer cop al diari digital Jornalet, amb el qual Nationalia té un conveni de col·laboració.)