Notícia

Gaza: cinc mirades als motius del conflicte des de les anàlisis de la premsa

Tres dies d'atacs israelians a la Franja han fet prop de 80 morts palestins · Corresponsals i analistes apunten als interessos del govern d'Israel com a gran raó per a l'escalada violenta · La premsa israeliana considera que ha estat Hamàs el màxim responsable de l'esclat

L'atac que les forces armades d'Israel estan duent a terme contra la Franja de Gaza (Operació Marge Protector) ha arribat al seu tercer dia. Es multipliquen les anàlisis sobre quin és el rerefons per a un atac que, fins aquest matí, ha causat 77 morts del costat palestí i cap del costat israelià. Segons el primer ministre israelià, Binyamin Netanyahu, l'operació és una resposta al llançament de coets per part dels grups armats palestins des de Gaza. D'atacs amb coets des de Gaza, però, n'hi ha pràcticament cada mes. Els darrers dies el nombre d'artefactes llançats havia augmentat, però és aquest l'únic desencadenant de l'Operació Marge Protector?

Robert Fisk: "Va de territoris"

El veterà corresponsal anglès escriu a The Independent que, malgrat tot el que pugui dir Netanyahu, hi ha una raó "que els israelians no estan dient aquesta setmana". I aquesta raó, explica Fisk, "com de costum, va de territoris". Tant l'atac contra Gaza com la preocupació governamental per l'avanç dels gihadistes de l'Estat Islàmic a Síria i l'Iraq, diu Fisk, són aspectes d'una mateixa política, encarada a assegurar el control israelià de tots els territoris entre la Mediterrània i el Jordà. I en aquest escenari, conclou el periodista, no hi ha lloc per a un Estat palestí viable, sinó per a una Palestina convertida en un "enclavament dins d'Israel, completament envoltat per territori controlat per Israel".

Larry Derfner: Netanyahu "sempre està en guerra amb els palestins"

El corresponsal nord-americà -que es descriu a si mateix com a "sionista ultraliberal"- escriu al digital +972Mag que Netanyahu "està i sempre ha estat en guerra amb els palestins" i considera que "això és el que ha guiat les seves accions". Derfner recorda que Netanyahu i el seu govern "van matar les converses de pau" amb els palestins i que va voler aprofitar la signatura d'un acord de coalició entre Fatah i Hamàs per a traslladar la culpa del fracàs de les negociacions al camp palestí. "Però no li va funcionar", diu el periodista, i llavors "va explotar políticament" el rapte i posterior assassinat de tres joves israelians. "Encara estem esperant a veure les proves" que, segons Netanyahu, hi havia de la implicació de Hamàs en els tres assassinats.

Eyad Abu Shakra: Israel cerca "gent submisa i derrotada"

En una línia similar a la de Derfner, Eyad Abu Shakra, director del diari panàrab Asharq Al-Awsat, hi escriu que en aquests moments a Israel li interessa imposar la narrativa "de l'extremisme palestí" a expenses de "destruir tota credibilitat de qualsevol actor palestí que cerqui unes converses de pau serioses, franques i profundes que no estiguin basades, d'antuvi, en el principi de la submissió incondicional". Segons Abu Shakra, la lògica imposada actualment a Israel és que no cal cercar una pau justa, sinó "gent submisa i derrotada que estigui disposada a existir en bantustans temporals fins que arribi el moment del seu 'trasllat' definitiu". Ras i curt: fins que els territoris palestins només siguin per als israelians.

Ron Ben-Yishai: Hamàs volia "un conflicte més gran"

La premsa israeliana s'ho mira d'una forma ben diferent. La línia que el corresponsal de guerra Ron Ben-Yishai apunta a Yediot Aharonot n'és força representativa: "l'escalada" actual respon, bàsicament, al fet que Hamàs "ha arribat a la conclusió que vol un conflicte més gran". Segons Ben-Yishai, és l'estructura militar de Hamàs, i no pas la política, qui ha arribat a aquesta conclusió. Els motius: "Tota l'organització i la branca militar en particular s'han trobat immersos en problemes polítics i financers greus; està isolada en l'àmbit internacional, i ha vist com les donacions minvaven, i com a resultat, l'administració de facto de Hamàs a Gaza pràcticament no funciona". Ben-Yitshai considera que la branca militar de Hamàs "ha conclòs que no tenia res a perdre" amb una guerra que podrà acabar "negociant a través d'Egipte noves condicions que millorin la seva situació, a canvi de tornar a la calma".

Jean-Pierre Filiu: "La reconciliació de Hamàs i Fatah, el blanc principal"

Entrevistat a les pàgines de Politis, l'arabista Jean-Pierre Filiu i autor d'Histoire de Gaza (2012) diu que "la reconciliació de Hamàs i Fatah ha estat el blanc principal de l'ofensiva israeliana", un atac que ha aconseguit "el seu objectiu, trencant aquest acostament entre els germans enemics palestins". Al mateix temps, però, Filiu pensa que els dirigents israelians "són conscients que la situació se'ls pot escapar molt de pressa". I no només perquè Hamàs tingui coets "que poden copejar Tel Aviv i Jerusalem", sinó també perquè Israel ha de fer front a d'altres amenaces, com és el cas dels "grups gihadistes que operen al Sinaí egipci", que són "potencialment força més perillosos per a Israel que els islamistes de Gaza".