Diversos membres del govern d'Aruba, entre els quals el primer ministre Mike Eman, mantenen una vaga de fam des de divendres dia 11 després que el governador dels Països Baixos en aquella illa caribenya n'hagi blocat l'aprovació del pressupost, a petició de l'executiu de la Haia. La parlamentària d'Aruba Desiree Croes diu que el govern està fent la vaga de fam "per a defensar l'autonomia" de l'illa.

Aruba, que es troba just al nord de la costa veneçolana, és un dels quatre països constituents del Regne dels Països Baixos. Els altres tres són els Països Baixos en si, Curaçao i Sint Maarten, aquests dos darrers també illes del Carib.

Aruba, Curaçao i Sint Maarten tenen una autonomia interna molt àmplia. Però diverses competències relatives als seus territoris són exercides pel govern dels Països Baixos, i especialment tres: defensa, afers exteriors i supervisió del pressupost.

Aquest darrer és el focus de la disputa. El govern neerlandès vol revisar a fons el pressupost d'Aruba abans de donar-li el vistiplau perquè considera que el govern caribeny fa anys que gasta molt més del que ingressa. El ministre neerlandès de l'Interior i de les Relacions del Regne, Ronald Plasterk, argumenta que el deute d'Aruba s'ha duplicat durant els darrers cinc anys i continua creixent. El 2012, el deute equivalia al 55% del PIB; el 2013, al 67%, i enguany els mitjans neerlandesos afirmen que arriba al 75%. En aquestes condicions, diu Plasterk, el govern neerlandès s'ha vist obligat a intervenir.

Però Eman no ho veu així. El primer ministre d'Aruba creu que la Haia està atacant l'autonomia de l'illa i l'acusa de posar en risc els ajuts públics i la resta de pagaments del govern d'Aruba. Plasterk nega aquest extrem.

Una independència que no s'ha implementat

Aruba té un dels PIB més elevats del Carib. La seva economia té una gran dependència del turisme, la major part del qual arriba dels EUA. Aruba exporta petroli refinat, blat de moro, tabac i licors.

El 1954 Aruba va ser inclosa a les Antilles Neerlandeses, que agrupaven sota un únic govern autònom tots els territoris neerlandesos del Carib. El 1977 Aruba va celebrar una consulta en què el 82% dels votants va manifestar-se a favor de la independència. Aruba i els Països Baixos van pactar el calendari de la secessió, que s'havia d'implementar per fases. Un primer pas va ser separar Aruba de les Antilles Neerlandeses i atorgar-li un estatus autònom propi. Però a la dècada de 1990, els governs d'Aruba i dels Països Baixos van acordar que la independència s'ajornés sine die.