Les primeres eleccions presidencials turques on la ciutadania podrà votar -fins ara el president era escollit pels diputats de la Gran Assemblea Nacional- seran un termòmetre per a comprovar diverses coses. La més visible, si el primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, té prou suport per a derrotar el candidat de l'oposició kemalista i nacionalista turca (Ekmeleddin Ihsanoglu) i, així, esdevenir president. Un desenllaç així donaria a Erdogan encara més força per a implementar reformes a l'Estat turc -les quals, diuen els seus crítics, posen en qüestió el secularisme, retallen drets i situen el país més a prop de l'autoritarisme.

Però els comicis també serviran per a saber quin suport és capaç d'aconseguir el tercer candidat que es presenta, el kurd Selahattin Demirtas (fotografia), candidat del Partit Democràtic Popular (HDP, sigles en turc). L'HDP, com us explicàvem l'any passat, és un partit turc d'esquerres que ha confluït amb la principal formació del Kurdistan del Nord, el Partit de la Pau i la Democràcia (BDP, sigles en turc). Demirtas, de fet, va esdevenir president del BDP el 2010, i va ser una de les veus més destacades en les protestes de 2011 i 2012 contra la discriminació dels kurds a Turquia.

Un dels reptes de Demirtas és eixamplar la base electoral de la seva formació. Als comicis parlamentaris de 2011, els candidats independents -la majoria dels quals eren membres del BDP- van sumar el 6,5% dels vots al conjunt de Turquia, suports molt concentrats al Kurdistan del Nord. Ara, l'HDP vol anar bastant més enllà: Demirtas s'està presentant en campanya com el candidat dels drets, dels oprimits, dels treballadors i de les dones, siguin kurds o no. El candidat kurd vol donar més poder a les institucions locals i garantir el dret a l'escolarització en llengües diferents del turc. Les enquestes li anuncien el suport més gran que hagi tingut mai un candidat kurd a escala estatal, que ara mateix podria situar-se al voltant de l'11%.

Erdogan, a la recerca del vot kurd

I mentre Demirtas busca vots fora del Kurdistan, Erdogan, a l'inrevés, espera que el vot kurd li permeti superar el llindar del 50% en primera volta, el 10 d'agost, i, així, esdevenir president sense necessitat d'acudir a la segona volta el 24 d'agost. L'enquesta citada li atorga una intenció de vot del 58%, cosa que li estalviaria d'enfrontar-se a Ihsanoglu a la segona volta.

Erdogan compta que una part de la població kurda li donarà suport perquè en els darrers anys ha fet algunes passes -que el moviment kurd considera tímides i insuficients- per a garantir alguns drets lingüístics i culturals als kurds.

La setmana passada, Erdogan va aconseguir que el Parlament turc -amb majoria del seu partit, l'AKP- aprovés un marc legal que habilita els representants polítics turcs a negociar amb els líders del PKK sobre el desarmament i reintegració dels membres de la guerrilla kurda. "Un esdeveniment històric", ha dit el líder del PKK, Abdullah Öcalan, des de la presó d'Imrali. Però el comandant Murat Karayilan, un altre dels caps prominents de la guerrilla, ha assegurat que ara, o Turquia fa "un moviment" en relació amb el procés kurd just després de les eleccions presidencials, "o el procés s'haurà acabat".