Notícia

Els atikamekws aproven una declaració de sobirania i demanen negociar "de nació a nació" amb el Quebec

Els líders del poble autòcton reclamen que qualsevol projecte de desenvolupament al seu territori es faci en benefici dels atikamekws i de la seva cultura · El primer ministre del Quebec es mostra disposat a negociar i considera que els atikamekws tenen voluntat de "cogestió i col·laboració"

Sobirania o més aviat cogestió? Els líders del poble atikamekw han alçat el to de les seves reivindicacions davant dels governs quebequès i canadenc en relació amb els drets sobre les seves terres ancestrals. Encapçalats pel gran cap de la nació atikamekw, Constant Awashish, els líders d'aquest poble autòcton han aprovat una declaració de sobirania sobre el territori de Nitaskinan i han urgit el govern quebequès a reprendre les negociacions amb ells.

Nitaskinan s'estén per 80.000 quilòmetres quadrats al nord de la capital quebequesa, Mont-real. Els atikamekws estan organitzats en tres comunitats (Manawan, Opticiwan i Wemotaci) i sumen al voltant de 7.000 persones. La majoria continua parlant la llengua algonquina pròpia del grup.

El gran cap Awashish diu que, d'ençà d'una sentència recent del Tribunal Suprem del Canadà en matèria de drets ancestrals autòctons, "s'ha acabat el temps de la negació dels drets no cedits pels atikamekws".

No obstant això, els atikamekws no han presentat pas un programa de secessió. Al contrari, diuen que volen negociar "de nació a nació" amb el govern del Quebec sota una premissa clara: qualsevol programa de desenvolupament que es faci a Nitaskinan ha d'estar enfocat al benefici del poble atikamekw i a la protecció de la seva cultura.

El primer ministre del Quebec hi veu voluntat de "cogestió"

El primer ministre quebequès, Philippe Couillard, considera que la declaració de sobirania apunta més aviat cap a una voluntat de "cogestió, de col·laboració [i] de consultes, cosa que igualment volem fer". Couillard també recorda que el 2013 el Quebec i els atikamekws havien arribat a un acord sobre la gestió del territori. Admet que una de les comunitats el va rebutjar, però diu que això no ha d'impedir que totes dues delegacions tornin a la taula de negociacions i arribin a un acord final.