Entrevista

"La consciència nacional dels bretons mai no ha estat tan forta com ara"

Yann Choucq

Advocat bretó

ENTREVISTA. Yann Choucq, advocat bretó amb una llarga trajectòria com a activista dels drets dels pobles i de Bretanya en particular, pensa que la reunificació bretona és la pedra angular sobre la qual es pot bastir la recuperació de la sobirania. Considera que el sistema mundial actual, organitzat en estats, està a les acaballes, i albira un futur amb més protagonisme dels pobles.

- De fa un any és evident que hi ha un moviment fort a Bretanya que s'està mobilitzant a favor de la reunificació. Com s'està percebent la resposta del govern francès, que diu que no vol modificar les fronteres regionals, almenys a curt termini?

- S'està entenent com la impossibilitat intel·lectual i filosòfica de l'Estat francès d'acceptar qualsevol modificació del seu sistema. A França es confon el principi d'igualtat amb el principi d'uniformitat. Cal recordar que la partició de Bretanya és una decisió que va ocórrer durant la Segona Guerra Mundial, durant el règim de Pétain, el 1943. Va ser una sorpresa quan el president François Hollande va anunciar que s'havia de fer la reforma, reduint el nombre de regions. El primer mapa publicat oficiosament tenia prevista la reunificació de Bretanya. Immediatament, els feudals de les regions es van precipitar a París. Va aparèixer un mapa pràcticament cada dia.

- En algun cas es preveia que Bretanya s'unifiqués amb el País del Loira, la regió que inclou el departament històricament bretó del Loira Atlàntic.

- Els bretons, de forma molt majoritària, no volem la fusió amb el País del Loira, que és una regió totalment artificial. Volem reunificar-nos amb el Loira Atlàntic. Al final han deixat el mapa com està ara: la Bretanya administrativa per un costat, i el País del Loira per l'altre. Per cert, que el nou mapa s'ha aprovat en primera lectura amb una minoria de diputats: els que han votat en contra, els abstencionistes i els absents eren molts més que els que han votat a favor.

- Ara la llei va al Senat i després torna a l'Assemblea Nacional. Quines perspectives hi ha?

- Ara tenim una manifestació a favor de la reunificació el 27 de setembre que creiem que serà més amplia encara que la precedent de juny, que ja va ser la més àmplia dels darrers 30 anys. Estem promovent una iniciativa convidant els bretons partidaris de la reunificació a penjar la bandera bretona a les finestres i els balcons. La sessió parlamentària comença el 2 d'octubre, però el 28 de setembre hi ha una elecció per a renovar la meitat del Senat. L'esquerra ara al poder, que té majoria al Senat, segur que la perdrà. Veurem la influència que pot tenir això.

- Respecte del moviment bretó que reclama la reunificació, hem vist la confluència d'associacions -com totes les que formen part de la coordinadora Kevre Breizh- amb un pol de partits polítics bretons...

- I també els Verds de França, que han defensat la reunificació a l'Assemblea Nacional.

- ...però el vot a aquests partits bretons acostuma a estar molt per sota del dels partits estatals. El que ha anat passant els darrers mesos i l'aparent descrèdit dels grans partits francesos pot fer canviar el sentit del vot dels bretons?

- No tinc resposta a aquesta pregunta. La consciència nacional dels bretons mai no ha estat més forta com ara. Els estudis d'opinió donen una majoria molt amplia, tant a la Bretanya administrativa com al Loira Atlàntic, a favor de la reunificació. Però ja fa anys que dic que la capacitat dels bretons d'organitzar-se per a traduir políticament aquesta demanda no creix. Per exemple, el moviment dels Barrets Vermells ha estat bastant espontani, amb molts sectors i moltes demandes. Però no es constitueix un nucli capaç de generar una força política.

- A Còrsega, per exemple, hem vist que els partits corsos han anat augmentant el seu percentatge de vot, i fins i tot han aconseguit l'alcaldia de Bastia... han traduït el moviment en opció política. Per què a Bretanya no és possible?

- És molt difícil un acord nacional bretó de les diverses forces polítiques. Cada bretó aspira a veure el poble bretó reconegut, fins i tot restaurat en la seva sobirania, però el problema és que sempre diuen: "Jo sóc bretó i alguna cosa més". I aquesta "alguna cosa més" sempre és més important que ser bretó. Molts volen veure una Bretanya sobirana, però a la manera que ells la veuen. Allò més important seria recuperar la sobirania, i després decidir quina organització desitja el poble. Però la nova generació ho pot superar, perquè no està bloquejada pels conflictes de les generacions precedents.

- Es refereix a les construccions ideològiques? Voler una Bretanya sobirana però que sigui necessàriament d'esquerres, o de dretes...?

- En part sí. En tot cas, crec que la contaminació de la mentalitat bretona per part de la política francesa és un element que pesa molt. El sistema francès està totalment controlat per l'alta funció publica, per la gent de l'Escola Nacional d'Administració (ENA): els que surten de l'ENA estan als ministeris, al capdavant de les administracions, es passen uns anys a bancs i multinacionals i després tornen a la gestió pública... L'actual ministre d'Economia n'és un exemple paradigmàtic. És una casta que es considera pràcticament propietària de l'Estat francès, sigui de dretes o d'esquerres.

- El Consell de Bretanya, i el seu president, fa mesos va llançar la proposta que París li transferís competències. Què en pensa d'aquesta possibilitat?

- Que tots els poders transferits a la representació democràtica de les regions estan controlats per l'administració central, pels prefectes, i estan sotmesos a la seva iniciativa i a la censura dels tribunals administratius. Realment no hi ha una devolució de poders. L'estat central i el Consell d'Estat tenen la darrera paraula.

- Però fora de la França europea hi ha exemples d'autonomia que han anat més enllà, com per exemple Nova Caledònia o la Polinèsia.

- Jo el que constato és que des de fa dècades hi ha una llei votada que permet al poble de Nova Caledònia de votar sobre la seva autodeterminació. I el calendari sempre es va ajornant. El mateix per a la Polinèsia.

- Em referia més aviat a si l'autonomia que tenen Nova Caledònia o la Polinèsia és exportable a Bretanya dins del marc de la República Francesa, per exemple mitjançant la creació d'una col·lectivitat territorial bretona que assumís competències.

- No, perquè l'autonomia de Nova Caledònia i Polinèsia només va ser concedida sota pressió de l'ONU.

- Pensa que el bretonisme per si mateix pot forçar un canvi?

- No tinc una concepció institucional de la solució al problema. Dues coses em semblen necessàries. Primer, que davant d'un poder central que ara està dèbil -popularitat molt baixa del president, del govern i dels grans partits- podem guanyar la unitat territorial. I segon, el reconeixement del poble bretó com a entitat humana i popular.

- Com s'hi pot arribar, a aquest reconeixement com a poble?

- El poble bretó s'ha d'expressar sobre aquest punt, per exemple amb referèndums cívics o populars, com ja s'ha fet en altres llocs.

- És a dir, que vostè no veu un reconeixement a l'Assemblea Nacional francesa, sinó per vies alternatives.

- Sí. I després, el reconeixement pot arribar a escala internacional malgrat l'oposició de França. Crec que l'evolució planetària hi pot ajudar, perquè el sistema de la divisió de territoris sobre els quals els estats tenen el poder és un sistema que s'acaba. Estem davant d'un final de cicle. Actualment es veu arreu els pobles reivindicant els seus drets. Considero que l'organització de la vida humana s'ha de fer a partir de les identitats de les gents que afirmen el seu desig i voluntat de viure i organitzar-se entre elles, i després amb relacions amb d'altres, sobre l'únic principi que ha de presidir les relacions humanes, que és el respecte mutu, l'única expressió real de la igualtat.

David Forniès