Ja tenim el desenllaç del referèndum, amb un "no" que ha estat bastant clar i prou representatiu de la societat escocesa gràcies a l'alta participació assolida. És l'hora, doncs, de les valoracions, especialment de present i futur, a partir de dues grans dimensions que cal destacar.

En primer lloc, ens hem quedat amb les ganes de veure com s'activaven els mecanismes d'ampliació interna de la UE, és a dir, a partir d'una escissió d'alguna part dels estats membres. Qüestió de gran interès per al cas català, i per a d'altres casos que puguin venir a continuació -que en vindran, sens dubte. D'altra banda, la incertesa del resultat final a Escòcia i l'encara més gran incertesa del desenvolupament del procés català fa que el debat ja s'hagi instal·lat al si dels departaments jurídics de la Unió Europea, i que en general, l'acomodació de les nacions sense estat propi d'Europa sigui un tema que ja ha entrat de forma estructural en l'agenda pública i privada. Veurem quina serà l'evolució d'aquest debat, que és essencialment polític i social, i com es tradueix això en una governança més plural, federalitzant i vinculant de les unitats polítiques i culturals que no disposen d'institucions pròpies i que volen tenir-ne. Aquest debat és fonamental per a la legitimitat de l'UE i afecta de ple al procés sempre inacabat de construcció europea.

En segon lloc, la necessitat d'aprofundiment democràtic en tots els sentits possibles ha sortit molt reforçada, tant a escala europea com dels estats membres. Qualsevol política pública rellevant haurà de ser consultada o validada per la societat en el seu conjunt, o bé per una part que en sigui realment representativa, més enllà de partits i parlaments. Seria desitjable que l'articulació de més mecanismes de participació no esdevingués un procediment de caràcter pragmàtic -per a prevenir futurs conflictes- ni des d'una perspectiva tàctica com va ser, no ens enganyem, el cas de Cameron en relació amb el referèndum escocès. Caldria, això sí, que fos impulsada des d'una perspectiva democràtica, és a dir, volent donar contingut més substantiu a les actuals i insuficients democràcies representatives de tall liberal actualment hegemòniques.

En definitiva, més enllà del resultat -que molts volíem acabat amb un "yes"-, el referèndum escocès hauria de significar un avenç cap una democràcia més qualitativa, més inclusiva i més participativa, que és, sens dubte, el principal camí que tenen les minories, pobles i nacions sense estat per a aconseguir els seus legítims objectius d'autogovern independent.

Ricard Vilaregut és politòleg i col·laborador del CIEMEN

• Els altres tres articles de la sèrie: El referèndum escocès (1): les enquestes, El referèndum escocès (2): la campanya i El referèndum escocès (3): el Partit Nacional Escocès

(Imatge: un moment del recompte dels vots / fotografia de Paisley Scotland.)