Notícia

Kobanê, al límit de la resistència

L'Estat Islàmic fa el primer intent d'assaltar la ciutat, que la milícia kurda aconsegueix rebutjar · Dirigents kurds acusen Turquia de connivència amb els gihadistes · Els milicians kurds creuen que Ankara desitja la caiguda de Kobanê per a posar fi a l'autogovern del Kurdistan i poder imposar una zona de seguretat sota control turc al nord de Síria

La resistència de les Unitats de Defensa Popular (YPG) a Kobanê, al Kurdistan Occidental (Síria), no ha pogut evitar que anit els gihadistes de l'Estat Islàmic (EI) entressin per primer cop als barris perifèrics de la ciutat. N'informa Jérôme Bastion, corresponsal de RFI des de la frontera, situada just a tocar de Kobanê. El periodista diu que una sèrie d'atacs aeris de la coalició encapçalada pels Estats Units a mitjanit van aturar l'avanç islamista. Però Bastion adverteix que "és patent que els kurds ja no tenen els mitjans per a resistir l'avanç dels gihadistes".

L'agència kurda Firat News apunta avui que les YPG han format línies de defensa dins mateix de la ciutat davant la possibilitat d'un assalt imminent. L'Observatori Sirià de Drets Humans recull aquest migdia que els gihadistes es troben a centenars de metres de la localitat.

(Al mapa, l'evolució del front de guerra entre el 14 i el 27 de setembre. La línia actual es troba just a les portes de la ciutat. Imatge de @desyracuse.)

És precisament un bombardeig efectiu contra les posicions de l'EI i el lliurament d'armament als milicians de Kobanê allò que han estat reclamant -de moment amb poc èxit- els dirigents polítics i militars del Kurdistan Occidental. Els atacs de la coalició, fins ara, han estat molt selectius i no han impedit que els gihadistes s'hagin plantat a les portes de Kobanê i hagin ocupat la resta del cantó.

Els esdeveniments han estat ben diferents dels d'Erbil: quan la capital del Kurdistan del Sud (Iraq) estava amenaçada per l'EI, l'aviació nord-americana es va afanyar a atacar les posicions dels islamistes fins que la ciutat va tornar a estar segura. Els Estats Units mantenen un important consolat a Erbil i tenen interessos petroliers a la zona.

El paper de Turquia mereix un punt i apart. Trobant-se just a l'altre costat de la frontera, és el país que més fàcil ho tindria per a atacar les posicions de l'EI -ni que fos per evitar les possibles massacres que es poden esdevenir si els gihadistes prenen la ciutat. Però Turquia ni tan sols s'ha decidit a unir-se a la coalició dels EUA. Ankara ha desplegat tancs al llarg de la frontera amb Kobanê i, ahir, el president turc, Recep Tayyip Erdogan, prometia "lluitar efectivament contra [l'EI] i totes les altres organitzacions terroristes a la regió". Sense més concrecions.

El president del Kurdistan Occidental, Salih Muslim, acusa Turquia d'obstaculitzar els esforços de la coalició dels EUA perquè Ankara "no vol que els kurds es puguin defensar". El president del cantó de Kobanê, Anwar Moslem, deia fa uns dies que l'ofensiva de l'EI contra Kobanê havia coincidit amb l'arribada, a les zones controlades pels gihadistes, de "trens plens de forces i de munició" provinents de Turquia. Anteriorment, fonts kurdes havien acusat Turquia de donar assistència sanitària als milicians de l'EI ferits al camp de batalla.

Mentre, el líder del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), Abdullah Öcalan, ha advertit que el procés de pau entre aquesta organització i l'Estat turc s'acabarà si Ankara permet que l'Estat Islàmic cometi una massacre a Kobanê.

Una "àrea de seguretat" turca per a acabar amb l'autogovern kurd?

Els comandants de les YPG consideren que Turquia no vol evitar la caiguda de Kobanê perquè, de fet, li convé que passi. L'estratègia passaria perquè l'EI eliminés l'autonomia kurda allà i, immediatament, Ankara diria que la seva frontera sud es troba en perill. Això obriria la porta a -ara sí- atacs intensos contra els gihadistes i, posteriorment, la creació d'una zona de seguretat al nord de Síria. Això deixaria Turquia en una posició de força a la zona.

Aquesta teoria, no obstant això, deixa oberts diversos interrogants. No concreta quin abast tindria la zona de seguretat, per exemple si seria d'ocupació sobre el terreny o només s'hi imposaria una zona d'exclusió aèria. En el primer cas, caldria saber si l'ocupació efectiva del territori la farien tropes turques o algun grup sirià aliat d'Ankara. La primera opció presenta problemes, començant perquè es tractaria de l'ocupació d'un altre país -impossible que el govern de Bashar al-Assad hi donés permís. També caldria veure quina posició adoptarien els EUA, Rússia i l'Iran, i si es tractaria de decisions unilaterals turques o vindrien acompanyades de mesures al si de les Nacions Unides.

A banda de tot això, cal recordar que Kobanê és només un dels tres cantons autònoms del Kurdistan Occidental. Al nord d'Alep es troba el cantó d'Efrîn, mentre que a la regió més propera al Kurdistan del Sud es troba el cantó de Cizîrê, el més extens dels tres.