Notícia

Entre el "bon viure" i el poder dels terratinents: el repte indígena de Rousseff

La tensió entre els pobles autòctons i els grans terratinents marcarà de nou el mandat presidencial · Rousseff promet diàleg als indígenes i assegura que no acceptarà una modificació constitucional que podria perjudicar-los · L'Articulació dels Pobles Indígenes acusa Rousseff d'haver prioritzat "les seves aliances amb l'agronegoci" durant el seu primer mandat i anuncia mobilitzacions si no hi ha un canvi de política

En una carta adreçada als pobles indígenes durant la seva campanya electoral, Dilma Rousseff, reelegida diumenge presidenta del Brasil, els prometia treballar per a "garantir el bon viure" de les comunitats autòctones. Però el repte per a Rousseff serà harmonitzar aquest compromís amb el desenvolupament econòmic del país -que ocupa un lloc destacat al programa de la presidenta- i, més particularment, amb les pressions dels diputats ruralistes i dels terratinents.

En un país de prop de 200 milions de persones, els indígenes són uns 900.000, segons el cens de 2010: una mica menys del 0,5% de la població total. D'aquestes, al voltant de 517.000 viuen en terres indígenes, i la resta, fora.

Un dels grans eixos de la reivindicació indígena al Brasil -les mobilitzacions d'enguany estaven emmarcades en aquesta lògica- és la demarcació de les seves terres. Les comunitats autòctones reclamen que els territoris que històricament han ocupat els siguin reconegudes legalment mitjançant la demarcació. I això, perquè la Constitució brasilera reconeix als indígenes la "possessió permanent" i "l'usdefruit exclusiu de les riqueses del sòl, dels rius i dels llacs" de les terres demarcades.

La demarcació és competència del govern federal i de la presidència. Però els diputats ruralistes i els grans propietaris -que sovint són reconeguts com a propietaris legals de les terres reivindicades pels indígenes com a ancestrals- pressionen l'executiu brasiler perquè no demarqui més terres i, fins i tot, perquè es canviï la Constitució: volen que la competència de la demarcació passi al Congrés, on consideren que tenen més força.

En la carta adreçada als pobles indígenes, Rousseff es compromet a no acceptar l'esmena: "Res a la nostra Constitució serà alterat en relació amb els drets dels pobles indígenes", exclama. Rousseff hi admet els "reptes en l'esfera jurídica" que hi ha per a demarcar les terres, i recorda que aquest mateix 2014 ha signat el decret de convocatòria de la Conferència Nacional de Política Indigenista, un marc on la presidenta diu que vol pactar "nous avenços, particularment en la demarcació de les terres".

L'APIB considera que Rousseff no prioritza les reivindicacions indígenes

Però l'Articulació dels Pobles Indígenes del Brasil (APIB), que agrupa diversos centenars de grups autòctons, considera que Rousseff no ha prioritzat la reivindicació indigenista en el seu programa. En una nota molt crítica, l'APIB ha acusat Rousseff d'haver "estret les seves aliances amb l'agronegoci" durant el seu primer mandat (2011-2014). "Mentrestant", continua la nota, Rousseff "no va complir cap dels compromisos signats, i va permetre que el seu ministre de Justícia paralitzés les demarcacions de terres".

No obstant això, el govern brasiler ha donat algunes mostres de voler encarar la qüestió de les terres durant la darrera legislatura. Probablement, un dels episodis més clars sigui la desocupació de les terres indígenes del poble awá-guajá. En una operació iniciada al principi de 2014, el govern -amb el suport de l'exèrcit- va expulsar els no indígenes que ocupaven i explotaven il·legalment les terres d'aquest poble, a l'estat de Maranhao.

Això va ser possible, entre d'altres factors, perquè la terra awá-guajá estava demarcada. Però segons les dades de l'APIB, més del 60% de les terres indígenes no ho estan, i això impedeix que els pobles que les han ocupat ancestralment puguin assegurar-se les "condicions de sostenibilitat" i de "seguretat i sobirania alimentària". Els líders indígenes consideren que la no demarcació condemna aquests pobles a la pobresa i a la marginalització, en no poder disposar lliurement de les terres.

Sense un canvi de política, diuen els líders de l'APIB -que, d'acord amb la nota publicada, encara n'esperaven menys de l'altre candidat, Aécio Neves-, hi haurà noves mobilitzacions indígenes durant el segon mandat de Rousseff.

(Imatge: Dilma Rousseff, el dia de la reelecció / fotografia: Agência Brasil.)