Notícia

L'Assemblea de Còrsega aprova un pla d'ordenament que reconeix el poble cors i la cooficialitat

El PADDUC posa d'acord autonomistes i independentistes corsos i els partits de l'esquerra francesa a l'illa · El pla aprovat ara substitueix el de 2009, que ecologistes i nacionalistes corsos consideraven molt lesiu per al medi ambient i per a la societat illenca · La proposta queda pendent d'una votació final a la cambra corsa

El grup principal del nacionalisme cors a l'Assemblea de Còrsega (Femu a Corsica, 11 diputats de 51) ha qualificat de "victòria política del poble cors" l'aprovació del Pla d'Ordenament i Desenvolupament Sostenible de Còrsega (PADDUC, sigles en francès). El PADDUC va tenir 38 vots a favor, d'un total de 51, a la sessió de la cambra corsa del dia 31 d'octubre. A banda dels autonomistes de Femu a Corsica, hi van votar a favor els independentistes de Corsica Libera i gairebé tots els diputats dels partits de l'esquerra francesa a l'illa, que tenen la majoria relativa a la cambra. La dreta francesa es va retirar de la votació, argumentant que el pla és irrealitzable i que aturarà el desenvolupament de Còrsega.

El pla fixa les línies mestres del desenvolupament econòmic, social, cultural i turístic de Còrsega. L'objectiu de la proposta aprovada el dia 31 és fer compatible la preservació de l'entorn de l'illa, de la seva cultura i llengua i de la seva identitat, amb la urbanització i la gestió dels recursos naturals.

La proposta aprovada el dia 31 ara ha de ser analitzada per diverses instàncies públiques de l'illa, que podran donar recomanacions de modificació durant els propers tres mesos. Després, el pla tornarà a l'Assemblea de Còrsega, on es farà la votació definitiva.

Segons Femu a Corsica, hi ha quatre grans motius perquè el nacionalisme cors estigui satisfet amb el PADDUC aprovat: la inscripció de la noció de "poble cors" al si del text, l'esment de la cooficialitat del cors, una protecció ampliada per a zones agrícoles i espais naturals, i l'obertura "d'elements dinàmics de governança".

Per Corsica Libera, l'aprovació del PADDUC envia dos missatges. Un, cap a dins de l'illa: "No seran els especuladors i els mafiosos qui decidiran l'estratègia de desenvolupament", sinó "els representants escollits del nostre poble". I l'altre, cap a París: "Els corsos han demostrat que són capaços de decidir el seu futur ells mateixos".

Els partits nacionals corsos consideren que ara el govern francès hauria de respondre a aquestes demandes. La cooficialitat és un dels punts importants de discrepància. El maig de 2013, l'Assemblea corsa va votar una proposta a favor de la cooficialitat del cors i el francès, que ara repeteix al PADDUC. Però la cambra corsa no té capacitat legislativa, i el govern francès ha replicat que atorgar-li al cors caràcter de llengua oficial -cosa que s'hauria de fer a l'Assemblea Nacional francesa- "és impossible".

El PADDUC actual substitueix el de 2009

El PADDUC té una història llarga i controvertida. El 2009, la dreta francesa -que en aquells moments tenia la majoria a l'Assemblea de Còrsega- va presentar una proposta que va ser rebutjada frontalment per diversos sectors de la societat corsa, entre els quals els dos partits nacionalistes corsos i bona part de les entitats ecologistes. Aquests sectors entenien que el pla no era sostenible ambientalment i afavoria un urbanisme de segona residència, pensat no pas per als corsos sinó per a gent de fora.

El juny de 2009, i davant aquesta oposició forta, el llavors president de Còrsega, Ange Santini, va retirar la proposta. El PADDUC es va convertir llavors en un element de batalla important a les eleccions corses de 2010: la dreta francesa va perdre els comicis, i l'emergència de l'esquerra francesa i de l'autonomisme i de l'independentisme corsos va possibilitar que el PADDUC es tornés a dissenyar des del principi.

Els debats del nou PADDUC van començar el 2010. El 2011, l'Assemblea Nacional francesa va donar llum verda a una llei que atorgava a l'Assemblea de Còrsega la competència per a elaborar i aprovar el pla. Tres anys després, el procés ha culminat en l'acord entre l'esquerra francesa a l'illa, Femu a Corsica i Corsica Libera, votat el dia 31.