El think tank International Crisis Group considera que Turquia hauria d'aprofitar l'escenari regional actual per a avançar cap a un acord de pau amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) que inclogués la sortida de presó del seu líder, Abdullah Öcalan, i un acord amb el moviment nacional kurd que, sense incloure la independència, respongués a part de "les seves demandes legítimes i democràtiques". En un informe publicat ahir, el Crisis Group diu que la situació a l'Iraq i a Síria situa Turquia davant la necessitat de reforçar "el seu flanc sud-oriental", és a dir el Kurdistan del Nord.

Segons l'informe, Ankara hauria d'aprofitar l'existència de dos lideratges forts -el del president Recep Tayyip Erdogan a Turquia i el d'Öcalan entre els kurds- per a acordar un "full de ruta irreversible cap a la pau".

En aquest camí, diu el Crisis Group, el PKK hauria d'admetre que la creació d'un Estat kurd -que Öcalan ja no defensa- és molt improbable, i alhora Turquia hauria d'admetre que s'ha de poder discutir "tots els tipus possibles d'escenaris de descentralització, incloent-hi la independència". No tant perquè aquest darrer escenari s'hagi de poder materialitzar, sinó perquè això "posaria els radicals kurds en evidència".

Entre els escenaris proposats per diversos actors del moviment kurd, l'informe del Crisis Group cita la proposta del Congrés de la Societat Democràtica (DTK, aplega centenars d'organitzacions civils kurdes) de crear cinc regions autònomes al Kurdistan, cadascuna amb el seu propi Parlament. L'informe recorda que un sondeig de 2013 diu que dues terceres parts dels kurds estan a favor d'aconseguir un Parlament autònom.

Una oportunitat regional

L'informe reconeix que la situació a Síria i a l'Iraq afegeix dificultats a l'acord, però també apunta que Ankara podria combinar un enfocament doble: d'una banda, exigir el desarmament de la branca militar del PKK dins de Turquia; de l'altra, "tolerar o fins i tot donar suport" als grups "pro-PKK" dels estats veïns, com "el PYD dels kurds sirians, contra l'amenaça d'avanços gihadistes o d'altres amenaces".

Això reclamaria un viratge en la posició de Turquia respecte del PYD i de la seva guerrilla, les YPG. El govern turc repetidament ha dit que l'Estat Islàmic (EI) i les YPG són tots dos "organitzacions terroristes", i que Ankara no hi pensa donar suport mai. Tot i així, Turquia ha permès que un contingent de 150 peixmergues del Kurdistan del Sud (Iraq) hagin entrat a Kobanê per a unir-se a la defensa d'aquesta ciutat del Kurdistan Occidental (Síria) del setge de l'EI, una defensa liderada per les YPG.

Al mateix temps, però, el moviment nacional kurd ha denunciat sovint que Turquia ha donat suport logístic als guerrillers de l'EI -permetent-los travessar el seu territori i tractar-se de les ferides de guerra en hospitals turcs. L'exèrcit turc ha reprimit en diverses ocasions les manifestacions de suport a la resistència de Kobanê al costat turc de la frontera. L'episodi més recent, relata l'agència kurda Firat News, va tenir lloc ahir, quan l'activista pacifista Kader Ortakaya va rebre un tret disparat per les tropes turques quan participava en una protesta.

(Imatge: una celebració de la festa kurda del Newroz / fotografia: Bertilvidet.)