La participació de prop de 2,3 milions de persones a la consulta alternativa organitzada per la Generalitat -la xifra encara augmentarà, a la vista de les cues que avui es continuen registrant a les delegacions on encara es pot votar- obre la porta a una nova fase en el procés sobiranista de Catalunya, una fase que s'albira clau per al futur del país i de les seves relacions amb Espanya. Les eleccions plebiscitàries són a l'horitzó, i el president Artur Mas -que surt reforçat del 9-N- ahir s'hi va tornar a referir.

Més de 2,3 milions de votants. La Generalitat ha informat que 2.305.290 persones van votar ahir a la consulta, comptant-hi el 100% de les taules. A aquesta xifra caldrà afegir tots aquells que avui mateix fan cua davant de les delegacions del govern català, on es podrà votar fins al proper dia 25, cosa que fa pensar que la participació final pugui estar més a prop dels 2,4 milions. Amb aquest nombre, i sobre els votants potencials del 9-N -més de 6,2 milions-, la participació a la consulta es podria acabar tancant per sobre del 38% del total de persones amb dret de vot -que incloïen 900.000 estrangers amb residència a Catalunya.

El "sí-sí" igualarà els vots a favor de l'Estatut de 2006. Segons les dades de la Generalitat, el "sí-sí" ha aconseguit el 80,76% dels vots, el "sí-no" ha sumat el 10,07%, i el "no" el 4,54%. El recompte final de taules i les butlletes dipositades d'avui fins al dia 25 molt previsiblement faran que el "sí-sí" s'enfili per sobre dels 1,9 milions de vots, una xifra superior a l'obtinguda pel "sí" al referèndum sobre l'Estatut d'Autonomia de 2006.

Govern i ciutadania ignoren la suspensió. Si, quantitativament, la participació de 2,3 milions de persones és una xifra significativa considerant que es tractava d'una consulta no vinculant, sense vot per correu i amb menys col·legis electorals que de costum, qualitativament l'aspecte més destacat és probablement que el govern de Catalunya i els votants han ignorat l'ordre de suspensió de la votació, dictada pel Tribunal Constitucional. Els partits sobiranistes han destacat avui que l'Estat espanyol ha quedat desautoritzat per part de la Generalitat i d'una part considerable de la ciutadania catalana.

Aval dels observadors internacionals. Malgrat que els partits unionistes i el govern de Madrid han insistit que la consulta no tenia les mínimes garanties democràtiques, la delegació d'observadors internacionals que han supervisat el procés -encapçalada per l'eurodiputat unionista escocès Ian Duncan- han dit que la votació ha estat "un èxit" malgrat els impediments tècnics que han existit -"limitació del nombre de col·legis electorals" i "les circumstàncies desafiants", han dit.

Cercar l'acord amb Madrid, un cop més. Mas va dir la setmana passada que avui enviaria una carta al president espanyol, Mariano Rajoy, demanant-li un acord polític per a celebrar un referèndum d'independència amb totes les conseqüències. ERC i la CUP consideren que aquesta via és estèril, però Unió Democràtica avui ha insistit en aquesta via, que ahir també va defensar ICV. Els senyals que arriben de Madrid, però, no semblen augurar que l'acord sigui possible: el govern espanyol reitera que no es farà cap referèndum, li nega qualsevol validesa a la consulta d'ahir, i la Justícia espanyola investiga si els responsables de la votació -amb el govern català al capdavant- van cometre delictes de desobediència, malversació de fons i prevaricació.

Dues setmanes "decisives" per a les plebiscitàries. Davant l'escenari d'un nou "no" del govern espanyol, s'obre l'escenari de convertir unes eleccions catalanes avançades en una consulta de facto sobre la independència -cosa que el Consell Assessor per a la Transició Nacional avala i que l'ANC i Òmnium exigeixen. En declaracions ahir a TV3, Artur Mas explicava que aquesta setmana i la vinent seran "decisives": "Perquè les eleccions siguin la consulta definitiva", va dir Mas, "ha d'haver-hi unes determinades condicions. I en això, ara mateix, no hi ha acord". Fa un mes, el president de la Generalitat va concretar que la presentació d'una llista única de totes les forces a favor de la independència era una d'aquestes condicions. Des de llavors, ERC i la CUP han dit que no estan a favor de fer una candidatura conjunta, sinó d'un punt comú en els programes electorals.

(Imatge: cua en un col·legi electoral, ahir / fotografia: L'Accent.)