El president de la Generalitat, Artur Mas, va revelar ahir el pla que podria conduir cap a la creació d'un Estat català el 2016 a través de dues eleccions consecutives en el termini d'un any i mig. Mas ho va anunciar 17 dies després que més d'1,8 milions de catalans votessin a favor de la independència en la consulta no vinculant del 9 de novembre, que havia estat suspesa pel Tribunal Constitucional espanyol.

Aquest és el full de ruta bàsic que Mas va proposar ahir, amb informació de fons -i prospeccions de futur- per a contextualitzar-lo:

1. Unes noves eleccions -plebiscitàries- el 2015

Des de l'inici del procés actual a Catalunya, Mas ha dit que preferia fer un referèndum clàssic, com el del Quebec el 1995 o el d'Escòcia el 2014. Però el govern espanyol sempre ha mantingut que votar sobre la independència és il·legal, i s'ha negat a parlar-ne. El Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) va aconsellar el 2013 que, en aquest cas, unes eleccions ordinàries al Parlament de Catalunya es convertissin en un vot de facto sobre la independència.

2. Converses per a posar-se d'acord sobre una llista única

Per tal de transformar les properes eleccions en un plebiscit sobre la independència, Mas vol que els partits polítics i les organitzacions de la societat civil comencin immediatament converses amb l'objectiu d'acordar una llista única independentista. Mas va dir ahir que aquesta llista hauria de tenir l'objectiu de la majoria absoluta: només així, va explicar, quedaria clar el mandat democràtic cap a l'estatalitat.

3. La conformació de la llista

A la vista dels resultats electorals recents i de les enquestes d'opinió, es pot concloure que la proposta de Mas necessita, almenys, del suport de la federació de CiU -formada, recordem-ho, pels liberals de CDC i pels democratacristians d'UDC- més el d'ERC. Però un fet molt important és que a aquesta llista també s'hi haurien de sumar "persones representants de la societat civil", d'acord amb les paraules de Mas. El president català considera que anar més enllà dels partits polítics és clau per a l'èxit de la seva proposta.

4. La proposta i les resistències

Malgrat que ahir mateix les líders d'Òmnium i de l'Assemblea Nacional Catalana van explicitar el seu suport al pla de Mas, la proposta del president troba resistències. Per un costat, el president d'ERC, Oriol Junqueras, ha dit repetidament que prefereix no conformar una llista conjunta, sinó diverses que tinguin un punt comú sobre la declaració de la independència al programa. Per l'altre costat, el president d'UDC, Josep Antoni Duran -que, a més, personalment no és favorable a la independència-, considera que les eleccions no s'haurien d'avançar. No obstant això, ERC i UDC han dit aquest matí que la idea de Mas és "positiva" i que se'n pot parlar.

5. Encaixar les eleccions en el calendari

Segons el que va dir Mas ahir, s'entén que les eleccions s'haurien de fer en algun moment durant els sis mesos a venir. A més, hi ha poc marge perquè la votació no coincideixi amb altres eleccions: les municipals s'han de fer el maig de 2015, i les parlamentàries espanyoles, el desembre de 2015 com a molt tard. Si els partits independentistes volen continuar marcant el ritme del procés d'autodeterminació, les eleccions plebiscitàries s'haurien de fer l'abril de 2015 com a màxim.

6. Quines perspectives hi ha per a una majoria absoluta?

Els partidaris de la candidatura única argumenten que aquesta catalitzaria els partidaris de l'Estat català, i així, una majoria absoluta seria possible. Però els detractors repliquen que els votants d'un partit podrien rebutjar de donar suport a la llista comuna si hi ha candidats d'un altre partit, de forma que es perdrien vots independentistes. Les enquestes més recents diuen que ERC i CiU, cadascuna, es mouen en un interval d'entre 31 i 38 diputats. La majoria absoluta al Parlament català es troba als 68, de manera que la cosa aniria pels pèls. La CUP -també independentista però que ja ha dit que no anirà a la candidatura conjunta- podria sumar al voltant de 6 diputats. L'enquesta de la setmana passada publicada per El Periódico sobre l'escenari de la llista conjunta ERC-CDC -en aquesta hipòtesi sense UDC- els atorgava entre 58 i 60 diputats, amb alguns escons que se n'anaven a la CUP -que se situava en 8 diputats- i d'altres cap a partits no independentistes.

7. Les negociacions cap a l'Estat català

Si hi ha una majoria absoluta de la llista conjunta després d'aquesta votació, s'obriria -sempre segons el pla de Mas- un període transitori de 18 mesos. Just després de les plebiscitàries, el nou Parlament iniciaria "negociacions formals" per tal d'"acordar les condicions de la constitució del nou estat". Molt probablement aquestes negociacions haurien d'implicar Catalunya, Espanya i la UE.

8. Creant les estructures d'estat

Al mateix temps, el govern català hauria de concloure els preparatius de les "estructures d'estat" per tal de garantir una "transició eficaç" cap al nou Estat català. Aquestes "estructures d'estat", segons el CATN, haurien d'incloure la hisenda pròpia, la seguretat social, el sistema judicial, les telecomunicacions, les agències d'energia i aigua i les relacions exteriors.

9. Procés participatiu per a redactar la Constitució

També durant aquest període de 18 mesos, s'obriria un procés participatiu per a "preparar les bases d'una futura Constitució catalana". Els ciutadans, les organitzacions de la societat civil i els municipis serien cridats a prendre-hi part. La Constitució llavors hauria de ser aprovada en la legislatura següent. I això ens porta a la darrera etapa.

10. Eleccions constituents i referèndum

Al final de 2016, es convocarien unes eleccions catalanes constituents. El mateix dia, es faria un referèndum per tal que els catalans votessin "amb ple coneixement de causa de com naixeria l'Estat català en el context europeu i mundial". Això significaria que Catalunya hauria exercit "la seva sobirania", va concloure Mas.

+ 1: què pot fer Espanya?

Fins avui, el govern espanyol -a les mans del PP- ha rebutjat no tan sols d'acordar un camí cap a l'autodeterminació de Catalunya, sinó tampoc de negociar la transferència de més competències. La Fiscalia va presentar una querella la setmana passada contra Mas i dos membres més del govern per possibles delictes relacionats amb l'organització de la consulta del 9-N. Hi ha poques esperances -i Mas ho va admetre ahir- que es pugui arribar a un acord Catalunya-Espanya en aquest estat de les coses.

Malgrat això, les enquestes d'opinió diuen que es produiran canvis significatius en la composició del Congrés dels Diputats espanyol després de les eleccions del final de 2015. El nou partit anticapitalista Podem podria aconseguir entre el 21% i el 28% dels vots, el PSOE entre el 20% i el 25%, i IU es quedaria entre el 4% i el 6%. Tots tres partits -amb diferents graus d'intensitat- diuen que Espanya s'hauria de sotmetre a un procés de reforma constitucional -i Podem de fet vol iniciar un procés constituent de zero.

Podem, el PSOE i IU, més els partits independentistes i sobiranistes catalans i bascos, probablement podrien aconseguir la majoria absoluta amb aquestes xifres. I les eleccions espanyoles encara caurien dins del termini dels 18 mesos previst per Mas. Per tant, en teoria no seria impossible que les institucions catalanes i espanyoles arribessin, sota aquestes noves correlacions de forces, a un nou acord que augmentés considerablement l'autogovern català dins d'Espanya.

Però aquest escenari té dos punts principals d'objecció. El primer: l'independentisme català s'ha estat mobilitzant massivament durant els darrers cinc anys, ja sigui en manifestacions o en votacions -les consultes, la consulta. Aquest sector de la societat catalana, incloent-hi les seves fortes organitzacions, molt probablement no acceptarà de renunciar a l'objectiu de la independència havent arribat a aquest punt. Segons l'enquesta més recent del CEO, el 45% dels catalans volen la independència fins i tot quan se'ls ofereix la possibilitat d'una Espanya federal. Molta d'aquesta gent va votar independència el 9 de novembre, i està mentalment desconnectada d'Espanya.

I el segon, l'abast de la proposta federal que podrien oferir Podem, el PSOE i IU a Catalunya és ben poc clara. Que s'admeti el dret de decidir de Catalunya i que aquesta es constitueixi com a subjecte polític diferenciat -fins i tot si no fos totalment independent d'Espanya- és un tema essencial per a molts catalans, fins i tot per a alguns dels que no donen suport a la secessió. No és gens clar que aquests tres partits -i especialment el PSOE- es posessin d'acord per a pactar una arquitectura estatal tan diferent respecte de l'actual, perquè això implicaria dividir la sobirania del poble espanyol -una idea tabú a la política espanyola.

* David Forniès és el coordinador de Nationalia i el cap de l'àrea de Coneixement del CIEMEN.

(Imatge: Artur Mas durant la conferència d'ahir / fotografia: Jordi Bedmar / Generalitat de Catalunya.)