Notícia

El Sinn Féin pressiona per a aconseguir un estatus legal per a l'irlandès a Irlanda del Nord

La ministra d'Educació presentarà un esborrany de llei i obrirà un període de consultes amb la ciutadania · La norma s'hauria de pactar amb els partits unionistes, que s'hi oposen

El ministeri de Cultura d'Irlanda del Nord ha anunciat que el mes vinent obrirà un període de consultes perquè els ciutadans puguin fer propostes per a una futura llei de la llengua irlandesa. La llei és una reivindicació històrica del Sinn Féin i del Partit Socialdemòcrata i Laborista (SDLP), però topa amb l'oposició frontal dels partits unionistes.

La ministra d'educació, Carál Ní Chuilín (Sinn Féin), ha dit que el seu ministeri té preparada un esborrany de llei de l'irlandès, i que el mes vinent la donarà a conèixer perquè els ciutadans "vegin de què va" i "puguin prendre les seves decisions".

Però l'aprovació d'una llei de l'irlandès necessita també els vots dels partits unionistes. I no serà fàcil convèncer-los. El novembre passat, un diputat del Partit Unionista Democràtic (DUP), Gregory Campbell, va burlar-se de la llengua irlandesa a l'Assemblea d'Irlanda del Nord. El mateix diputat va dir després que tractaria la petició d'una llei de l'irlandès "com si fos paper de vàter", i va reiterar que el seu partit "mai" acceptarà aquesta llei.

El Sinn Féin, l'SDLP i les organitzacions favorables a l'idioma consideren que Irlanda del Nord ha de tenir una llei que atorgui un marc legal d'oficialitat a l'irlandès. Segons el cens de 2011, al voltant de 65.000 persones parlen l'idioma, prop del 4% de la població.

L'única protecció legal de l'irlandès a Irlanda del Nord -molt tímida- ve del fet que el Regne Unit ha ratificat la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. Però no hi ha cap normativa nord-irlandesa que el reconegui.

(Imatge: Carál Ni Chuilín / fotografia: Sinn Féin.)