Exèrcit ucraïnès i independentistes prorussos han estat combatent tot el cap de setmana pel control de l'aeroport de Donetsk. Les informacions que arriben sobre qui controla la infraestructura són contradictòries. El govern d'Ucraïna diu que el seu exèrcit ha recuperat bona part de l'aeròdrom, mentre que les autoritats de la República Popular de Donetsk afirmen que n'han aconseguit mantenir el control.

La República Popular de Donetsk es va proclamar independent d'Ucraïna l'abril passat, juntament amb la veïna República Popular de Luhansk. Cap membre de l'ONU les ha reconegudes. Ucraïna assegura que tots dos estats reben suport econòmic, polític i militar de Rússia.

Fonts locals apunten que l'escalada militar d'aquests dies és la pitjor des de l'estiu passat. Tots dos bàndols s'acusen mútuament d'haver reprès les hostilitats. Teòricament està vigent un alto el foc, que però no es respecta.

El president ucraïnès promet que no cedirà ni un pam

El president d'Ucraïna, Petró Poroixenko, assegurava ahir que no pensa cedir ni un centímetre de territori ucraïnès als independentistes de Donetsk i Luhansk. Ho va dir durant una concentració en memòria de les dotze víctimes mortals d'un atac contra un autobús a Volnovahka. Kíev acusa els prorussos de ser els autors de l'atac, cosa que aquests neguen.

De fet, les autoritats de la República Popular de Donetsk asseguren que és l'exèrcit ucraïnès qui està atacant la població civil des de fa dies. D'una banda, diuen que l'aviació ucraïnesa va atacar ahir Horlivka. De l'altra, afirmen que l'artilleria ucraïnesa ha atacat durant el cap de setmana alguns barris residencials de Donetsk. Cinc civils han mort com a resultat d'aquesta segona acció.

Mentre, el secretari de premsa de la presidència russa, Dmitri Peskov, afirma que Poroixenko ha rebutjat una proposta del líder rus, Vladímir Putin, perquè l'exèrcit ucraïnès i les milícies de Donetsk i Luhansk retirin l'artilleria pesada del front de guerra.

Però el ministre ucraïnès d'Afers Estrangers, Pavlo Klimkin, considera que l'escalada de violència actual és responsabilitat dels independentistes prorussos i del Kremlin, al qual acusa de voler de renegociar els termes de l'acord que el setembre passat va ser signat a Minsk (Bielorússia) per les parts en conflicte. Segons aquell acord, s'havia d'observar un alto el foc permanent i establir una zona de separació de 30 quilòmetres d'ample al front de guerra. Aquestes mesures no han estat implementades.