Ni el pas del temps aconsegueix que alguns líders polítics de Bòsnia i Hercegovina deixin de banda la retòrica agressiva i feridora. El primer ministre de la República Sèrbia (entitat serbobosniana d'aquest Estat balcànic; cal no confondre-la amb l'Estat independent de la República de Sèrbia), Milorad Dodik, ha triat el 13è aniversari de les matances de Srebrenica per rebaixar-les a la categoria de "genocidi local", mentre commemorava amb tota solemnitat els 3.500 serbis morts a l'est del país durant la guerra de Bòsnia (1992-1995).

"No volem acceptar només una veritat", va dir Dodik. "Estem intentant demostrar que 3.500 serbis van morir als territoris on, també, va produir-se un genocidi local contra els musulmans", recull Agence France Presse. Aquest "genocidi local" al qual es refereix Dodik va ser organitzat durant onze dies i va provocar la mort a no pas menys de 7.000 persones: és la pitjor matança col·lectiva que s'ha produït a Europa des de la fi de la Segona Guerra Mundial.

Enterrament de 308 persones

Molts dels cossos dels executats a Srebrenica s'han hagut d'exhumar de fosses comunes o, fins i tot, de qualsevol indret, donat que les autoritats serbobosnianes de l'època van provar de dispersar les despulles per tal d'amagar els fets. Coincidint amb el 13è aniversari de les massacres, Bòsnia ha enterrat de forma solemne 308 d'aquelles víctimes. A la cerimònia, celebrada a Potocari l'11 de juliol, van acudir milers de persones arribades d'arreu de Bòsnia i Hercegovina i també de la veïna Sèrbia. El líder de la comunitat islàmica, Reis Mustafa Ceric, va demanar que la data de l'11 de juliol sigui declarada dia de dol a tot Europa, cosa que ja ha fet el Govern bosnià.

Si bé aquesta cerimònia va poder-se desenvolupar amb normalitat, no es pot dir el mateix de la visita que un centenar de dones van voler fer a Kravica, una petita localitat prop de Srebrenica. La policia serbobosniana va impedir a les dones d'acostar-se a un magatzem agrícola on familiars seus van ser executats durant les matances, amb l'excusa que la població local sèrbia no les hi volia i que es podien produir incidents. Dodik va qualificar la presència de les dones, que anaven a deixar flors, de "provocació directa", segons recull Reuters AlertNet.

Reconeixement tardà

No va ser fins el 2004 (nou anys després de la massacre) que el govern serbobosnià va admetre que a Srebrenica s'havia produït una matança, després que el Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia sentenciés que els fets ocorreguts a Srebrenica constituïen genocidi. Llavors, l'executiu de la República Sèrbia va demanar perdó a les famílies dels executats.

Les matances de Srebrenica van tenir lloc entre els dies 11 i 22 de juliol de 1995. Es calcula que van ser assassinats entre 7.000 i 8.000 homes a mans de les forces armades serbobosnianes, en un intent deliberat d'eliminar físicament tota la població ètnicament bosniana d'aquesta localitat de l'est de Bòsnia.

Més informació:

• Balkan Inisght: Bosnia: Srebrenica Buries its Victims
• VOA News: Bosnian Serbs Remember Relatives killed in 1990s War
• B92: Anniversary of Srebrenica today
• Viquipèdia: Informació sobre les matances de Srebrenica i sobre la guerra de Bòsnia