La dimissió, ahir, del president del Iemen Abd-Rabbu Mansour Hadi i del primer ministre Khaled Bahah és el darrer episodi de l'avanç d'aquell país de la península Aràbiga cap al caos i, qui sap, cap a la desintegració de facto i la independència del Iemen del Sud. Els dos dirigents van renunciar als seus càrrecs després que una milícia xiïta originària de l'extrem nord del Iemen, els Houthis, ocupés el palau presidencial a la capital, Sanà.

Els Houthis, de fet, controlen Sanà i la major part del nord del Iemen des del setembre passat, moment en el qual van forçar un canvi de govern. Bahah va ser nomenat primer ministre l'octubre, però els desacords entre els Houthis, Hadi, l'expresident Ali Abdullah Saleh -dimitit el febrer de 2012, però sempre influent i amb el principal partit del país sota el seu control- i els diferents partits polítics han estat des de llavors la nota dominant.

Bahah i Hadi han mantingut un pols creixent amb Saleh, que quan governava va lliurar una guerra contra els Houthis entre 2004 i 2010, però que ara ha acabat donant-los suport en públic. Aquesta mateixa setmana, Al Jazeera ha fet pública una conversa telefònica en què se sent Saleh i un dirigent dels Houthis coordinant les seves accions.

El motiu d'aquesta aliança, diuen alguns analistes, és que els Houthis i l'entorn de Saleh volen evitar que, a mig i llarg termini, el Iemen acabi controlat pel partit sunnita Islah, la branca dels Germans Musulmans en aquell país. Això hauria fet també que l'Iran -xiïta- i l'Aràbia Saudita -sunnita, però enemiga dels Germans Musulmans- hagin donat suport a aquesta aliança Houthis-Saleh. Però els saudites tradicionalment han estat enemics dels Houthis, i així, fonts diplomàtiques apunten que Riad estaria apostant per armar les tribus sunnites de la regió de Marib, on a més a més es concentren bona part dels pous de petroli iemenites i que encara no ha caigut en mans dels Houthis.

El Iemen del Sud: independència o resistència?

Des de 2007, el Moviment Sudista (Al-Hirak) ha anat reclamant cada cop amb més força la independència del Iemen del Sud, que havia estat una república separada del Iemen del Nord des de 1967 fins a 1990, any en què es van unificar. Els sudistes argumenten que l'elit política del nord ha espoliat les riqueses del sud des de llavors.

Tot just coneguda la dimissió de Hadi i Bahah, diversos líders d'Al-Hirak reclamaven, de nou, la secessió del Iemen del Sud, i un d'ells, Nasser al-Nuba, fins i tot en proclamava la independència. Però Al-Hirak es caracteritza per ser un moviment poc organitzat i no hi ha constància que tingui la capacitat de controlar efectivament el Iemen del Sud ni de garantir-ne una independència efectiva, més enllà de les declaracions retòriques. Això no obstant, aquest matí diversos quarters i bases militars han penjat la bandera del Iemen del Sud a les seves dependències, potser en una mostra de compromís amb els independentistes. Manifestants independentistes també han enarborat la senyera sud-iemenita a l'aeroport d'Aden i estan ocupant alguns edificis governamentals en aquesta ciutat.

Un escenari que també es podria esdevenir és que els generals oposats als Houthis usin el Iemen del Sud com a base de resistència davant l'avanç de la milícia xiïta, de la qual encara no se sap què pensa fer davant la dimissió de Hadi i Bahah. Ahir mateix, el Comitè Suprem de Seguretat (CSS), màxima autoritat en matèria de seguretat del Iemen i lleial a Hadi, ordenava des de la capital del Iemen del Sud, Aden, que els líders polítics i militars d'Aden, Abyan, Lahej i Daleh deixessin de complir les ordres que arribessin de Sanà. Just després, es van organitzar manifestacions independentistes a Aden, segons recullen els mitjans locals.

El Iemen del Sud encara té encara un altre problema, i és el fet que diverses de les seves regions estan sota la influència o el control intermitent d'Al Qaida a la Península Aràbiga (AQPA), que també ha estat un actor destacat en el conflicte actual, oposant-se a l'avanç dels Houthis cap al sud. La presència d'AQPA presenta problemes obvis a l'hora de (re)establir un estat funcional al Iemen, sigui unificat o secessionista. D'altra banda, però, alguns analistes opinen que els estats enemics dels Houthis podrien patrocinar la independència del Iemen del Sud com a forma de limitar l'expansió de la milícia xiïta.

(Imatge: Abd-Rabbu Hadi / fotografia de Glenn Fawcett.)