Perquè té impacte psicològic. Kobanê no ocupa una posició gaire estratègica, com a mínim no per a l'Estat Islàmic (EI). Malgrat això, els gihadistes van triar el cantó de Kobanê -el que els resultava d'accés més fàcil- per a reforçar la seva imatge d'exèrcit invencible, que no podia ser aturat per cap dels actors armats de la regió -ni tan sols pels kurds. Van cometre un error de càlcul en sobreestimar la seva capacitat de combatre en fronts múltiples i ara apareixen davant del món com un grup que pot ser derrotat per una milícia popular -ben entrenada i enquadrada, això sí.

Perquè enfronta dues visions oposades radicalment. Probablement enlloc més del món trobem dos models polítics i socials tan contraposats, lluitant literalment a escassos metres de distància. La proposta de l'EI: rigorista, centralitzada i violenta amb les minories, amb les dones i, en general, contra tothom qui no estigui d'acord amb els seus postulats. Davant, el govern de Kobanê i les milícies de les YPG-YPJ, que volen dur a terme el projecte del confederalisme democràtic, ideat pel fundador del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), Abdullah Öcalan. És un programa anticapitalista, cooperativista, feminista, ecologista, municipalista i defensor de la diversitat ètnica i religiosa. És el primer cop que es pot aplicar sobre el terreny, i també és el primer cop que obté una victòria militar d'aquesta magnitud.

Perquè l'operació nord-americana trenca tabús. La victòria de les YPG-YPJ a Kobanê no s'entén sense els més de 400 atacs aeris que els Estats Units i els seus aliats han dut a terme des de l'octubre contra les posicions de l'EI a Kobanê. És el primer cop que Washington coopera obertament amb una milícia que manté vincles amb el PKK i que comparteix el seu mateix projecte polític. L'operació, de fet, obre molts dubtes sobre quina ha de ser la consideració del PKK al món occidental a partir d'ara: el debat sobre la retirada del grup de la llista d'organitzacions terroristes és obert en diversos països, entre els quals Alemanya.

Perquè les credencials de Turquia en surten malmeses. Durant tota la crisi, Turquia ha insistit que l'EI i les YPG-YPJ eren totes dues organitzacions terroristes. Kobanê, que es troba just al costat de la frontera turca, ha romàs assetjada perquè Ankara no ha volgut permetre l'arribada d'ajuda des del seu propi territori, entre denúncies per part dels kurds de connivència amb els gihadistes. Només després de moltes pressions, el govern turc va acceptar l'entrada a Kobanê d'un contingent de peixmergues del govern del Kurdistan del Sud (Iraq). Fonts nord-americanes han reconegut que Washington està molest amb Turquia -estat membre de l'OTAN, cal recordar-ho- per l'actitud que ha pres Ankara envers Kobanê i, més generalment, envers l'Estat Islàmic.

Perquè marca un nou episodi de solidaritat intrakurda. Malgrat les notables diferències ideològiques entre el govern del Kurdistan del Sud (conservador) i el de Kobanê, la cooperació militar entre forces d'uns i altres en la defensa de la ciutat ha estat possible i, de fet, un peixmerga hi ha perdut la vida. Els combatents sud-kurds eren aclamats al seu pas pel Kurdistan del Nord (Turquia) mentre es dirigien cap a Kobanê. I en aquesta ciutat, nombrosos kurds del Kurdistan Oriental (Iran) també s'han unit com a voluntaris a les YPG-YPJ. Bona part dels centenars de milers de refugiats de Kobanê s'han instal·lat al Kurdistan del Nord, on les alcaldies controlades pel partit kurd local -en una de les zones més pobres de Turquia- estan assistint-los amb els seus propis mitjans.

*David Forniès és coordinador de Nationalia i cap de l'àrea de Coneixement del CIEMEN.