El Tribunal Constitucional (TC) espanyol ha declarat il·legal la primera de les dues convocatòries per a la consulta sobre la independència de Catalunya, celebrada el 9 de novembre de 2014.

Com recull El País, el TC ha anul·lat la convocatòria de la consulta signada el 27 de setembre pel president català Artur Mas, i ha dit que dos preceptes legals continguts en la Llei de consultes també són anticonstitucionals.

Donat que la primera convocatòria havia estat suspesa, el govern català va anunciar una segona convocatòria el 14 d'octubre. Mas va dir llavors que aquesta convocatòria no es podia suspendre perquè tècnicament es basava en un "procés participatiu", i no pas en una consulta.

Però la segona convocatòria també va ser suspesa pel TC, el 4 de novembre, sota l'argument que només pretenia substituir la primera convocatòria sense canviar la substància de la votació.

El govern català va decidir tirar endavant amb la votació de totes formes. La consulta es va celebrar el 9 de novembre, i hi van votar més de 2,3 milions de persones -aproximadament un 38% dels qui tenien dret a fer-ho. El 81% van votar a favor de la independència, el 10% a favor d'un Estat català dins d'Espanya, i el 4% per l'statu quo.

Mas diu que el TC "només deixa un camí" per a fer el referèndum: les eleccions del setembre

Després que s'hagi conegut la decisió, Mas ha dit que el TC "només deixa un camí" a Catalunya per a poder triar el seu futur: unes eleccions anticipades que actuïn com a referèndum de facto.

El gener, Mas va anunciar que Catalunya aniria a les urnes aquest 27 de setembre. L'anunci va arribar després d'un acord entre CiU i ERC. Els partits van dir que cercaven un "mandat democràtic" per a la independència.

Segons el pacte entre CiU i ERC, el nou govern que sortirà de les eleccions tindrà legitimitat per a construir un Estat català si les forces independentistes obtenen la majoria absoluta de vots i escons.

Però romanen dubtes sobre el full de ruta concret cap a l'estatalitat catalana després de la votació, incloent-hi la qüestió de la declaració unilateral d'independència. CiU s'estima més negociar amb el govern espanyol -i no descarta un acord per a un Estat català dins d'una mena de federació o confederació espanyola-, mentre que ERC vol una independència total i unilateral.

(Fotografia: cua en un col·legi electoral el 9 de novembre de 2014 / imatge de L'Accent.)

[[Facebbook]]