Dissabte a Tolosa de Llenguadoc va tenir lloc un gran col·loqui sobre la fusió regional. Coorganitzat per Convergència Occitana i País Nòstre, seguia el gran debat que s'havia fet a Narbona el passat 27 de setembre, organitzat per País Nòstre, l'esdeveniment va comptar amb la participació dels actors principals de la política, l'economia, la cultura i la recerca científica de les dues regions, que d'aquí a nou mesos formaran una gran regió al centre-sud d'Occitània. Públic d'arreu, del Llenguadoc, de l'est de la Gascunya i de la Catalunya del Nord, va omplir completament la Sala Osète, del centre de la Ciutat Mondina. Com s'anomenarà la regió? Quina en serà la capital? I la bandera? I les polítiques econòmiques, culturals, mediambientals?

Al matí, les conferències

Al matí van tenir lloc les conferències, entre les quals es pot subratllar la intervenció d'Alem Surre-Garcia, parlant la història comuna de la Garona al Roine, dels lligams entre aquests territoris i dels valors occitans de convivència i igualtat. Alain Garcia, del comitè executiu d'Airbus, va presentar una nova regió econòmicament forta que treballa amb excel·lència. Roland Bugat, del Pol Tolosa-Santat, va parlar del futur en recerca mèdica dins de la nova regió, que preveu una medicina amb els valors de la convivència i de la igualtat, fruit conjunt del diàleg i de la recerca científica. Pèire Escudé va subratllar la importància de la llengua occitana com a llengua "vector". Finalment, el lingüista Patric Sauzet va proposar que el nom de la regió sigui donat per la llengua, i en aquest sentit va proposar "Occitània Sud".

També es va llegir una carta de Claudi Martí, que igualment l'ha publicada a La Dépêche. A la carta, el cantant occità proposa el nom de Llenguadoc-Rosselló, perquè cal no oblidar els catalans, i més si són en una part petita de la regió.

A la tarda, els debats

A la tarda va tenir lloc quatre debats: sobre el nom de la futura regió, sobre els símbols, sobre les polítiques lingüístiques i culturals i sobre les polítiques de cohesió territorial i social.

Més enllà dels noms proposats per Sauzet i Martí, Laffont va proposar Sud-Occitània, i l'alcalde de Tolosa, Jean-Luc Moudenc, va proposar Migdia Occità o també Llenguadoc-Pirineus. Per la seva banda, Gérard Onesta, vicepresident de Migdia-Pirineus, va proposar que el nom de la regió fos simplement Occitània. Encara que la futura regió només abasti una part d'Occitània, Onesta va argumentar que era la forma de posar Occitània al mapa polític del món, i de seguir l'estratègia de Catalunya, que també és una part petita dels Països Catalans. No obstant això, l'opció del nom "Occitània" hauria de prendre en compte les altres regions occitanes.

En relació amb els símbols hi va haver unanimitat perquè la bandera fos la creu occitana amb les quatre barres catalanes, i que l'himne fos Se Canta, que també té una versió en català, Aquelles muntanyes. En aquest sentit, es va subratllar que l'himne d'Occitània ja és oficialment l'himne de la Vall d'Aran.

Es va parlar de festa nacional. Es va parlar de commemorar una desfeta, com es fa a Catalunya, perquè es podria commemorar la massacre de Besiers o la batalla de Muret, però el president de Convergència Occitana, Francés Laffont, va proposar el 25 de juny per a celebrar, més aviat, un èxit, el dia que una dona tolosana va matar d'un cop de pedra Simó de Montfort.

L'opinió dels catalans

Van participar al debat Brice Lafontaine, adjunt a l'alcalde de Perpinyà per Unitat Catalana, i Pere Mazanares de SEM.

Lafontaine va demanar un estatut especial per a la Catalunya del Nord i igualment va manifestar que el que ell voldria és que Catalunya no formés part de la nova regió.

Per la seva banda, Manzanares va mostrar-se d'acord amb tot el que hi hagi d'occità en la nova regió. "Més n'hi haurà d'occità, més n'hi haurà de català", va dir Manzanares, argumentant que "més francès" implica "menys català".

Un referèndum

Un altre punt que va suscitar la unanimitat al debat va ser la proposició de Carole Delga, secretària d'Estat encarregada del comerç i l'artesania. Delga va proposar una consulta ciutadana sobre el nom i els símbols de la futura regió.

"Per ara sembla que no existeix la possibilitat legal de fer-lo", va dir Laffont a Jornalet. Segons ell, el referèndum és una opció força interessant, sobretot si prenem en consideració els sondejos publicats per La Dépêche i Midi Libre, en els quals l'opció "Occitània" és la més votada. De fet, Laffont es va mostrar tota l'estona partidari que el nom de futura regió impliqui "identitat i orgull".

Per acabar l'esdeveniment, Moudenc va convidar els participants a la Sala dels Il·lustres del Capitoli de Tolosa, on es va cantar Se Canta. Un "moment emotiu", segons Laffont

(Aquest article va aparèixer per primer cop en occità a Jornalet, diari amb el qual Nationalia té un acord de col·laboració.)

(Fotografia: Jean-Michel Lattes.)