Notícia

Acusen Turquia de 'contraprogramar' la commemoració del genocidi armeni

Erdogan encapçalarà un acte en memòria d'una batalla de la Primera Guerra Mundial el 24 d'abril, el mateix dia que es va iniciar la massacre armènia sota l'Imperi otomà · "Un acte cínic", segons el president armeni · Alguns mitjans crítics amb el govern retreuen a Erdogan que provi de distreure l'atenció de la commemoració del genocidi

El govern i la presidència de Turquia celebraran enguany el centenari de la batalla de Gal·lípoli el dia 24 d'abril, una decisió que els ha valgut crítiques per part de qui entén que Ankara intenta distreure l'atenció de la commemoració dels 100 anys de l'inici del genocidi armeni, que tindrà lloc en la mateixa data. El president turc, Recep Tayyip Erdogan (fotografia), ha convidat els líders mundials a l'acte de commemoració de la batalla, que va oposar l'Imperi otomà i Alemanya, d'un costat, a França, el Regne Unit i els seus aliats pel control de l'estret dels Dardanels. Després de vuit mesos de combats, els otomans van aconseguir la victòria.

"Un acte cínic", segons ha dit el president d'Armènia, Serzh Sargsyan, qui recorda que la batalla de Gal·lípoli ni va començar ni es va acabar el 24 d'abril. En efecte, l'intent aliat d'ocupar els Dardanels es va iniciar el 25 d'abril, per la qual cosa Sargsyan entén que la commemoració ideada per Turquia enguany és un intent "de ferir el poble armeni" en la commemoració del centenari del seu genocidi sota l'Imperi otomà.

El 24 d'abril de 1915, les autoritats otomanes van detenir més de 200 intel·lectuals i líders armenis, cosa que es considera l'inici del genocidi armeni, que va causar la mort d'entre 600.000 i 1,8 milions de persones. Les autoritats turques neguen que es pugui parlar de "genocidi" per a referir-se a aquelles massacres, malgrat que els acadèmics especialitzats consideren que aquells fets realment van ser constitutius de genocidi, perquè va existir una planificació per a exterminar bona part del poble armeni.

Crítiques en mitjans turcs

Les crítiques contra Erdogan no han arribat tan sols d'Armènia, sinó que també se n'han pogut llegit a la premsa turca. En aquest article, la cap de redacció de Today's Zaman, Deniz Arslan, escriu que la decisió del govern i la presidència turca "fa mal al llegat nacional" i que "han estat àmpliament percebuts com un intent groller de distreure l'atenció" de la commemoració del genocidi armeni.

També dins de Turquia, el setmanari de la comunitat armènia Agosha criticat l'operació, "una maniobra política molt indecent", segons el professor Ohannes Kiliçdagi, columnista de la publicació.

Omer Taspinar, de l'agència de notícies turca Cihan, apunta en la mateixa direcció, i lamenta que Turquia estigui "malgastant" una altra oportunitat per a revisar el seu passat i especialment el genocidi armeni, "un dels capítols més foscos de la història turca".