L'Església Apostòlica Armènia ha canonitzat totes les víctimes del genocidi armeni, del qual avui es commemora el 100è aniversari del seu inici. "Milions de la nostra gent van ser desplaçats i massacrats de forma premeditada, passats a foc i espasa, tastant els fruits amargs de la tortura i la tristor", va dir ahir Karekin II, patriarca de l'església armènia, a Etchmiadzin, on es va dur a terme l'acte de canonització col·lectiu.

Els mitjans armenis acostumen a usar la xifra d'un milió i mig de persones com a víctimes d'aquell genocidi, iniciat el 24 d'abril de 1915 a l'Imperi otomà amb la detenció de més de 200 líders i intel·lectuals armenis. El que va seguir va ser una operació sistemàtica d'eliminació dels armenis per part de les autoritats otomanes, amb la col·laboració de forces irregulars turques i kurdes. El resultat va ser que la major part dels armenis que vivien a l'Armènia Occidental -dins de l'Imperi otomà- van ser morts o van haver de fugir.

L'Armènia Oriental, que es trobava sota control rus, va escapar del genocidi. "Els autors del genocidi", deia ahir Karekin II, "van assumir que els armenis desapareixerien enmig de les tempestes de la història", però no va tenir en compte que "el nostre poble ha recreat la seva vida espiritual i nacional a tots els racons del món, i que ha trobat el renaixement a l'Armènia Oriental, sota la protecció del seu Estat, que ha renascut de les cendres". El patriarca es refereix a la República d'Armènia, que va accedir a la independència el 1991.

La Declaració Panarmènia demana "una pàtria més forta" i un Karabakh "independent"

Relacionat amb aquestes paraules, la Comissió Estatal dels Actes Commemoratius del Centenari del Genocidi va aprovar el gener passat una Declaració Panarmènia del Centenari en què reclamava el reconeixement de les massacres com a genocidi per part de tots els estats del món, i molt especialment per part de Turquia. Aquest país continua negant-se a admetre que l'Imperi otomà va cometre un genocidi, tot i que sí que reconeix que es van produir massacres.

La Declaració Panarmènia també incorpora una crida "a les properes generacions d'armenis" perquè "defensin la sagrada herència nacional" i lluitin per "una pàtria més forta, una República d'Armènia lliure i democràtica" i també un "Artsakh independent". Artsakh és el nom armeni per a l'Alt Karabakh, una república de majoria armènia que es va proclamar independent de l'Azerbaidjan el 1991 i que encara no ha estat reconeguda per cap estat del món.

Els aliats de guerra dels otomans parlen de "genocidi"

Una derrota simbòlica per a la diplomàcia turca ha estat el fet que aquesta mateixa setmana els dos aliats de l'Imperi otomà durant la Primera Guerra Mundial (Alemanya i Àustria) s'hagin referit obertament a les massacres amb el nom de "genocidi". La presidenta del Parlament austríac, Doris Bures, i els líders dels sis grups parlamentaris d'Àustria van dir dimecres que els fets de 1915 van constituir "un genocidi". I a Alemanya, el president Joachim Gauck també ha dit que la matança va ser "planificada i sistemàtica" i que constitueix "un exemple de genocidi". El Parlament alemany podria aprovar una resolució reconeixent els assassinats com a genocidi aquest mateix any.

(Imatge: el Memorial del Genocidi a Erevan, Armènia / fotografia de Hanay.)

Més informació:

• Nationalia: Acusen Turquia de 'contraprogramar' la commemoració del genocidi armeni