Després d'aconseguir el segon lloc a les eleccions al Parlament de Navarra, la candidata de Geroa Bai, Uxue Barkos, iniciarà demà contactes amb la resta de partits per tal de formar un nou govern de canvi que haurà de comptar amb el suport d'almenys quatre formacions polítiques, inclosa la seva.

Barkos necessita el suport de 26 diputats (el Parlament té 50 escons) per a esdevenir la nova presidenta navarresa. Una possibilitat és assolir un acord entre Geroa Bai (9 diputats), Bildu (8), Podem (7) i Izquierda-Ezkerra (I-E, 2), la coalició formada per Esquerra Unida i Batzarre. Totes quatre formacions s'han mostrat disposades a posar-se d'acord per tal de desallotjar de l'executiu la Unió del Poble Navarrès (UPN, 15 escons), que governa ininterrompudament a Navarra des de 1999.

En diversos mitjans s'havia publicat que la direcció estatal de Podem no avalaria un acord que inclogués Bildu. Però la cap de llista de Podem a Navarra, Laura Pérez, ha avançat que el seu partit "no frustrarà" el canvi polític al territori foral i que, en tot cas, les decisions sobre els pactes "no es prendran a Madrid, com s'està dient", sinó que "ho farà l'Assemblea Ciutadana de Navarra", l'òrgan màxim de decisió de Podem al territori.

Barkos també ha deixat oberta la possibilitat que el Partit Socialista de Navarra (PSN, 7 diputats) pugui també participar a l'acord. Però Bildu i Podem són reticents a pactar amb un partit que, la legislatura passada, va donar suport a una UPN en minoria.

Quatre programes amb punts de coincidència

En matèria d'autogovern i de llengua, els programes de les quatre formacions mostren diversos punts de coincidència. És comuna l'aposta per estendre el model D -ensenyament amb el basc com a única llengua vehicular- a totes les zones de Navarra, tal com preveu una llei aprovada pel Parlament navarrès aquest 2015. Bildu demana, a més, "garantir un coneixement mínim de basc a tota la població estudiantil". Els quatre partits es comprometen a impulsar el procés de normalització lingüística del basc.

En matèria d'oficialitat, les formacions consideren que cal superar la divisió de Navarra en tres zones -bascòfona, mixta i no bascòfona. Bildu i I-E són les més concretes, en afirmar que cal garantir l'oficialitat plena de l'idioma a tot Navarra. Les quatre formacions volen estendre més l'ús del basc a l'administració.

Pel que fa l'autogovern, els quatre partits defensen una Navarra amb més autonomia. En aquest punt, però, hi ha diferències més marcades. Bildu vol un "canvi d'estatus polític" aquesta mateixa legislatura, mentre que Geroa Bai ho defensa "en el moment en què la conjuntura política ho permeti". Podem no concreta gaire més enllà de dir que Navarra ha de tenir "les competències que la població navarresa decideixi". I-E propugna assumir més competències i avançar cap a una república espanyola "federal i plurinacional" que reconegui el dret a l'autodeterminació.

Més informació:

• Programes electorals de Geroa Bai, Bildu, Podem i I-E

(Imatge: Uxue Barkos / fotografia: Geroa Bai.)