Turquia estarà pendent aquest diumenge d'unes sigles i una xifra: HDP i 10%. Les sigles són les del Partit Democràtic del Poble, la principal força prokurda d'esquerres de Turquia. I la xifra és el llindar mínim de vots arreu de Turquia que els partits necessiten per a entrar al Parlament. I si Turquia estarà tan pendent d'això és perquè en poden dependre dues coses: una, que es torni a encendre el conflicte entre l'exèrcit turc d'una banda i el PKK i els seus partidaris de l'altre; i dues, que el president turc, Recep Tayyip Erdogan, hagi de desar al calaix -o com a mínim renegociar-los- els seus plans de convertir Turquia en un estat fortament presidencialista.

El partit d'Erdogan, l'AKP, necessita 330 dels 550 diputats per a tirar endavant una reforma constitucional -amb referèndum inclòs- que tregui poders al Parlament i els lliuri a la presidència. Les enquestes li donen un 40% d'intenció de vot, un percentatge que li podria ser suficient si l'HDP no superés el 10% dels vots. En aquest cas, l'HDP seria eliminat del repartiment d'escons, i pràcticament tots els seients en joc al Kurdistan -on l'HDP rep la majoria dels vots- serien ocupats pels candidats del partit d'Erdogan, donat que els altres dos grans partits turcs (el CHP, socialdemocràcia kemalista, i l'MHP, dreta ultranacionalista turca) hi reben pocs vots. L'AKP tindria els 330 escons a tocar.

Els partidaris de l'HDP consideren que, si les eleccions són prou netes, la seva formació superarà el llindar i obtindrà almenys 50 escons -les dues darreres enquestes li pronostiquen un resultat d'entre el 10% i el 13%. Si no és així, les sospites de frau podrien estendre's entre la població kurda, i es podria acabar consolidant la impressió que l'Estat turc torna a marginar-la políticament. Com a conseqüència, el fràgil procés de pau amb el PKK podria caure en barrina, i el conflicte, esclatar de nou. La campanya electoral està sent tensa, amb seus i mítings de l'HDP atacats amb violència i un conductor de campanya del partit assassinat a Bingöl. Al Kurdistan s'interpreta com un intent d'intimidació cap als moviment kurd d'esquerres.

Estratègies per a sumar més vots que mai

Ni l'HDP ni cap dels partits kurds que l'han precedit -ni la suma dels candidats kurds independents- no han superat mai la barrera del 10%. Què pot fer ara el partit per a aconseguir-ho? L'objectiu més immediat és evitar -o minimitzar- possibles fraus. A invitació de l'HDP, observadors internacionals són aquest cap de setmana al Kurdistan, però la tasca fonamental la faran els mateixos militants i simpatitzants del partit, que han preparat un operatiu formidable de control als milers de col·legis electorals kurds.

Tan important com això serà comprovar si el partit ha estat capaç d'eixamplar la seva base de vot durant els mesos previs a les eleccions. A les presidencials de 2014, el candidat de l'HDP, Selahattin Demirtas, va assolir el 9,76% dels vots. La xifra és a tocar del 10%, però seria insuficient. En quines dues direccions ha provat d'aconseguir nous votants l'HDP? Una a dins del Kurdistan i l'altra, a Turquia en general.

Pel que fa a la segona, l'HDP ha provat de presentar-se no tan sols com el partit dels kurds, sinó el de tots els turcs que desitgen parar els peus a Erdogan, democratitzar la vida política turca i virar les polítiques cap a l'esquerra. "Els simpatitzants del partit no duien retrats del líder del PKK, Abdullah Öcalan, durant un míting fet a Istanbul el 31 de maig, sinó fotografies del fundador de la República Turca, Mustafa Kemal Atatürk", escriu Ceren Kenar a Foreign Policy. "Per als turcs urbans i de classe mitjana, el procés de pau finalment ha fet de l'HDP una opció viable per a expressar oposició política [a Erdogan]". Però està per veure si aquest mar de fons es tradueix en un transvasament de vots dels sectors més esquerrans que fins ara donaven suport al CHP cap al partit prokurd.

Pel que fa a la primera, l'HDP ha aconseguit que algunes tribus kurdes hagin retirat el suport a l'AKP i s'hagin passat al partit prokurd: "Els mecanismes tradicionals d'arbitratge han sobreviscut fins al dia d'avui a les regions oriental i sud-oriental de Turquia", escriu el periodista Fehim Tastekin a Al-Monitor, i "el DTK [una organització paraigua del moviment kurd] ha transformat aquesta tradició en una eina important de la política moderna. Les seves comissions de diàleg i reconciliació social -conegudes com a 'comissions de persuasió'- estan treballant per a atreure tribus dretanes i conservadores al camp de l'HDP, d'esquerres". El descontentament d'una part de l'electorat kurd amb un AKP que no ha resolt bona part dels problemes econòmics i socials del Kurdistan pot fer la resta.

Tot i així, l'HDP té un altre competidor que va a la recerca dels vots dels kurds islamistes conservadors: el Hüda-Par. "L'HDP ha adoptat una actitud cada cop més suau envers la religió, cercant que figures religioses prominents s'uneixin a les files del partit, donant suport a grups islamistes de la societat civil a Diyarbakir, i organitzant tallers sobre l'islam i la injustícia del patiment kurd per tal d'endur-se part del vot de l'AKP per part dels kurds religiosos", explica Burcu Ozcelik a Foreign Affairs. "Però al seu camí es pot trobar el Hüda-Par, que provarà de ressaltar les seves credencials religioses, més grans, alhora que exhibeix una posició prokurda". El discurs del Hüda-Par és fortament islamista i radicalment oposat a l'HDP i el PKK -amb el qual té una llarga història d'enfrontaments violents. Els seus candidats es presenten com a independents -així no els afecta la barrera del 10%-, i segons Today's Zaman tenen opcions d'aconseguir almenys un escó.

David Forniès

(Imatge: Selahattin Demirtas durant un míting / fotografia: HDP.)