Notícia

Les eleccions de Turquia, en deu noms propis

Del partit prokurd HDP al president Recep Tayyip Erdogan, són molts els noms que han estat protagonistes de les eleccions parlamentàries turques d'ahir diumenge. A Nationalia n'hem triat deu que reflecteixen bé els canvis que ha comportat la votació i les incerteses que ara s'obren.

HDP. O el que és el mateix, el Partit Democràtic dels Pobles, que entra per primer cop a la Gran Assemblea turca amb el 13% dels vots i 80 diputats. És un èxit sense precedents per als partits prokurds, que fins ara presentaven els seus candidats com a independents per tal de no resultat afectats per la norma que exigeix superar el 10% dels vots a escala estatal per tal d'entrar al repartiment d'escons. L'HDP propugna una solució negociada al conflicte entre Turquia i el PKK a través del reconeixement del poble kurd i del seu dret a autogovernar-se, sense recórrer a la independència. També defensa una Turquia laica, democràtica, igualitària i que reconegui la seva diversitat interna.

Hakkari. És la província kurda on l'HDP ha aconseguit un percentatge de vot més gran: el 87,5%. Molt a prop ha quedat Sirnak, amb el 86%. Per sobre del 70% se situen la província de la capital kurda, Diyarbakir, així com Van, Agri, Mardin, Mus i Batman. Aquests resultats dibuixen molt clarament un Kurdistan polític que ocupa tot el sud-est de Turquia i que, a diferència d'eleccions anteriors, també penetra al nord-est, a les regions fronteres amb Geòrgia i Armènia.

 

eleccions_turquia_2015

 

Selahattin Demirtas. El colíder de l'HDP personifica l'estratègia del partit d'expandir la seva base de suport en dues direccions: dins mateix del Kurdistan, cercant els vots dels kurds desencantats amb l'AKP, i a la reta de Turquia, apel·lant als sectors més d'esquerres. A les presidencials de 2014 Demirtas va mostrar que l'estratègia podia tenir recorregut, i això s'ha confirmat ara: l'HDP ha obtingut resultats notables a Istanbul i Izmir, grans ciutats de l'occident de Turquia, alhora que ha deixat l'AKP en ridícul a bona part del Kurdistan.

Figen Yüksekdag Senoglu. La colíder de l'HDP simbolitza l'ascens d'un partit que es proclama feminista i que en les seves files compta amb altres dones esdevingudes mites de la lluita kurda, com Leyla Zana. En total, al voltant del 40% dels escons obtinguts pel partit prokurd seran ocupats per dones. Una contribució clau perquè el nou Parlament turc sigui el que més dones tindrà de tota la història: 95 d'un total de 550 diputats.

Feleknas Uca. Aquesta nova parlamentària de les files de l'HDP simbolitza la irrupció d'un grapat de diputats pertanyents a comunitats minoritzades del país. Uca és una kurda jazidita nascuda a Alemanya el 1976, eurodiputada d'aquell país per L'Esquerra entre 1999 i 2009, i ara parlamentària a Turquia. També han estat escollits tres armenis -en tres partits diferents-, un altre de jazidita -Ali Atalan, HDP-, un assiri -Erol Dora, HDP-, una àzeri -Kiznaz Türkeli, HDP- i un gitano -Özcan Purçu, del socialdemòcrata CHP.

Recep Tayyip Erdogan. El seu partit, l'AKP, ha estat el més votat (41%, 258 escons) però ha perdut la majoria absoluta i, com a conseqüència, el president turc no podrà -almenys immediatament- dur a terme el seus plans de convertir Turquia en una república presidencialista. El partit islamista ha resultat molt perjudicat per la irrupció de l'HDP, que li ha impedit de capturar desenes d'escons al Kurdistan. La formació d'Erdogan ha perdut nou punts percentuals respecte del seu resultat de 2011.

Ahmet Davutoglu. El primer ministre turc ha conduït l'AKP al pitjor resultat de la seva història. Les eleccions el deixen debilitat i amb una tasca molt difícil: formar un govern al qual els altres tres partits -l'HDP, el CHP i l'ultranacionalista turc de dretes MHP- han promès que no donaran suport. Ahir mateix, diversos dirigents de l'AKP apuntaven que s'haurien de repetir les eleccions immediatament. Un altre escenari és un govern en minoria de l'AKP amb suport d'algun dels partits per a un període breu de temps i, posteriorment, convocar eleccions anticipades.

Devlet Bahçeli. El líder de l'MHP surt reforçat de les eleccions, havent passat del 13% dels vots el 2011 al 16% ara i de 52 escons a 80. Els ultranacionalistes són contraris al reconeixement de cap altre poble que no sigui el turc, i qualsevol acord entre l'MHP i l'AKP passaria, molt probablement, per aturar les converses entre el govern turc i el líder del PKK, Abdullah Öcalan: just el contrari que reclama l'HDP. No obstant això, ahir Bahçeli insistia que no pactaran amb l'AKP i que l'MHP esdevindrà "l'oposició principal" al nou govern si el partit d'Erdogan arriba a un acord amb el CHP o l'HDP.

Pròxim Orient. Tots els partits opositors han criticat la implicació del govern de l'AKP en l'ajut als rebels sirians antiassadistes, l'aproximació de Turquia a estats com Qatar i l'enfrontament amb Egipte, i molt especialment les facilitats donades als gihadistes per a operar en territori turc i travessar-lo de camí a Síria. Els analistes opinen que un AKP en minoria es pot veure forçat a redefinir la seva política regional, implicant-se menys en la guerra siriana i, potser, recuperant una orientació més prooccidental. Aquest darrer aspecte, però, podria no donar-se si l'AKP finalment pactés amb l'MHP.

PKK. Que l'HDP hagués quedat per sota del 10% dels vots -i, per tant, fora del Parlament- podria haver conduït a una enorme sensació de frustració entre la població kurda i a un renovat conflicte entre l'exèrcit i el PKK. Els parlamentaris de l'HDP juguen un paper de mediació i contacte entre el govern turc i el PKK. I malgrat els alts i baixos que han travessat les converses de pau -amb el setge de Kobanê com a punt crític-, no s'ha arribat al punt de la ruptura. El reforçament de l'HDP, a priori, hauria de beneficiar el procés cap a una solució dialogada, però això dependrà del camí que agafi el govern turc -cosa força imprevisible ara mateix.