La quarta gran rebel·lió de l'Azawad en el darrer mig segle d'història va acabar-se oficialment ahir amb la signatura de l'acord de pau entre el govern de Mali i la Coordinació de Moviments de l'Azawad (CMA). L'acord, patrocinat per Algèria i reclamat insistentment per les principals potències occidentals, culmina unes negociacions multilaterals iniciades el 2013.

A l'acord, Bamako ha obtingut el reconeixement per part de la CMA de la "unitat i de la integritat territorial de Mali", un punt que el govern malià havia deixat clar que era una línia vermella. A canvi, Mali ha acceptat de posar en peu un sistema de govern més descentralitzat, amb assemblees regionals escollides per sufragi universal i amb més competències, i de reconèixer que l'Azawad és "una realitat humana, sociocultural, memorativa i simbòlica compartida per diferents poblacions del nord".

L'Azawad, però, no comptarà amb una única assemblea, sinó amb cinc, una per a cadascuna de les regions que el formen: Timbuctú, Gao, Kidal, Taoudeni i Menaka -aquestes dues seran creades de bell nou, com ja estava previst per part del govern malià des de 2011. Això sí, l'acord preveu la creació d'un Consell Consultiu de les Regions del Nord. Els sectors més nacionalistes malians hi veuen el germen d'un govern azawadià.

L'acord també preveu una representació incrementada de les regions de l'Azawad a les institucions de Mali, i una major inversió econòmica per part de l'Estat malià a la zona.

Un territori extens i divers

L'Azawad ocupa al voltant de 850.000 quilòmetres quadrats i s'estén des del desert del Sàhara fins al riu Níger, travessant la franja saheliana. Són quatre els pobles que l'habiten, principalment: tuaregs, àrabs, sonrais i peuls. Cadascun d'ells està dividit en múltiples subgrups i clans, no tots els quals mantenen les mateixes orientacions identitàries o polítiques.

El concepte de l'Azawad és reivindicat per la CMA, que agrupa diversos grups politicomilitars sorgits sobretot d'entre les poblacions tuaregs i àrabs. Es tracta, sobretot, del Moviment Nacional per a l'Alliberament de l'Azawad (MNLA, majoritàriament tuareg i laic), de l'Alt Consell per a la Unitat de l'Azawad (HCUA, majoritàriament tuareg i islamista) i del Moviment Àrab de l'Azawad (MAA).

L'MNLA va iniciar el gener de 2012 una rebel·lió que va aconseguir expulsar l'exèrcit malià del nord de Mali i va proclamar la independència de l'Azawad. Una independència que va durar poc: el juny de 2012, diversos grups gihadistes van expulsar l'MNLA de les principals ciutats de l'Azawad (Gao i Timbuctú) i van controlar bona part del territori fins que, el gener de 2013, una intervenció internacional encapçalada per França els va foragitar.

A partir d'aquell moment, l'MNLA i els altres grups del CMA van començar a negociar la pau amb el govern malià alhora que recuperaven part del territori perdut a mans gihadistes. L'MNLA va abandonar la seva reivindicació independentista i va demanar la conversió de Mali en un estat federal. Bamako tampoc no va acceptar-ho. L'HCUA va proposar un estatut d'autonomia per a l'Azawad, idea que finalment tampoc no s'ha recollit en l'acord final.

Majoria de combatents a l'exèrcit malià al nord

Després que Algèria i Mali anunciessin la proposta d'acord de pau aquest febrer, la CMA va demanar que s'hi introduïssin "millores" per tal que els grups azawadians el poguessin signar.

En negociacions de darrera hora entre la CMA i la mediació algeriana, els grups azawadians han obtingut diversos resultats que, segons la coalició, han estat suficients per a signar l'acord. Un de molt important: que les unitats de l'exèrcit malià que s'hauran de desplegar per l'Azawad estiguin formades principalment per membres dels grups politicomilitars azawadians.

Però la signatura de l'acord ha aixecat protestes i oposicions tant entre alguns sectors de les bases de la CMA com entre part de la població tuareg de la província de Kidal, on l'MNLA i l'HCUA gaudeixen de més suport. Els opositors a l'acord consideren que els negociadors de la CMA han obtingut molt poc, i especialment que no han aconseguit el reconeixement de l'Azawad com a entitat política i jurídica.

Però els dirigents de la CMA s'han trobat les darreres setmanes sota una pressió molt intensa per tal de signar els acords. D'una banda, pressió de França i dels estats occidentals, que no volen que l'Azawad es converteixi encara més en una zona on els grups gihadistes puguin operar amb impunitat. De l'altra, la debilitat militar que ha demostrat la CMA els darrers mesos, durant els quals la coalició azawadiana ha perdut diverses localitats a mans d'una aliança de milícies tuaregs, àrabs, sonrais i peuls aliades amb Bamako.

Més informació:

Seguiment a Nationalia: A l'Azawad, un acord de pau que neix molt coix, Els grups de l'Azawad demanen "millorar" la proposta de pau algeriana a la recerca de més autonomia i Mali accepta que l'Azawad és "una realitat humana, sociocultural i simbòlica"