Notícia

Les Primeres Nacions diuen que l'oficialitat dels seus 60 idiomes ha de ser "l'objectiu final" del Canadà

El líder de l'Assemblea de les Primeres Nacions reclama al govern federal que destini fons per a recuperar les llengües a través de l'escola · Existeixen exemples de salvació in extremis, com el de l'idioma secoten, gràcies a un programa d'immersió lingüística

L'oficialitat d'una seixantena de llengües autòctones del Canadà hauria de ser "l'objectiu final" de les autoritats d'aquell país de l'Amèrica del Nord. I mentrestant, s'haurien d'introduir canvis substancials per tal de garantir la supervivència d'aquests idiomes. Ho ha dit Perry Bellegarde, líder de l'Assemblea de les Primeres Nacions (AFN, sigles en anglès), en declaracions al Globe and Mail.

L'AFN és un organisme de coordinació dels caps de les 634 Primeres Nacions del Canadà, i representa els interessos dels pobles amb arrels precolonials davant del govern canadenc. Bellgarde pertany a la primera nació de Little Black Bear, formada per crees i assiniboines.

El líder de les Primeres Nacions considera que caldria fer "petits passos per tal d'arribar" a la plena oficialitat -que, a escala federal, només tenen l'anglès i el francès-, i el primer seria destinar més recursos econòmics per a salvaguardar i impulsar el coneixement de les llengües.

Tot i que unes poques llengües -el cree, l'ojibwa i l'inuit- tenen un futur més o menys viable, la meitat estan en vies d'extinció, segons Ethnologue. Moltes tenen menys de 1.000 parlants -que en alguns casos no són plenament competents en l'idioma- i n'hi ha un grapat amb menys de deu parlants.

No tot està perdut, ni tan sols per a aquestes llengües amb tan pocs parlants. Un exemple és el de l'idioma sencoten, a la Colúmbia Britànica. Quan estava a punt d'esvair-se per sempre més, el 2009 es va implementar un mètode d'immersió lingüística que ha fet pujar el nombre de persones coneixedores de l'idioma a més de 100. Alguns dels estudiants han assolit tan bon nivell que s'han convertit en professors de la llengua.

És precisament en els programes immersius que Bellegarde considera que hi ha posades les esperances. Les escoles, que van ser durant dècades el vehicle d'aculturació de les poblacions autòctones, ara poden ser la via perquè les comunitats autòctones preservin -o recuperin- els idiomes dels seus ancestres. El líder de l'AFN demana al govern federal que destini fons per a estendre aquests programes als assentaments de les Primeres Nacions.

(Imatge: rètol trilingüe en cree, anglès i francès / fotografia: P199.)