El ministre-president de Flandes, Geert Bourgeois, va aprofitar la celebració de la diada nacional flamenca, l'11 de juliol, per a recordar que a partir de 2019 s'haurà d'encetar una nova reforma de l'Estat. Un dels punts destacats, va dir Bourgeois, serà la reformulació de l'acció exterior flamenca.

Flandes ja disposa d'un ministeri de Política Exterior, que executa les competències en afers estrangers que li corresponen d'acord amb la Constitució. Però Bourgeois considera que amb això no n'hi ha prou i que Flandes hauria de tenir més veu i més pes en les relacions amb els estats del món i amb la Unió Europea.

La proposta suposa un pas més cap a l'objectiu del partit de Bourgeois, la Nova Aliança Flamenca (N-VA), de convertir Bèlgica en una confederació al si de la Unió Europea.

No és pas una idea nova: l'N-VA hi ha estat insistint durant els darrers anys. I de fet, el mateix Bourgeois havia dit, abans de les eleccions de l'any passat, que el seu partit volia arribar a "l'autonomia plena" de Flandes dins d'una Bèlgica de tall confederal a partir de 2014.

L'N-VA, però, va accedir a aparcar la reforma de l'Estat en la legislatura 2014-2019 després que acordés entrar al govern federal juntament amb els liberals francòfons i els democratacristians i els liberals flamencs.

El partit independentista va ser el primer partit a les eleccions federals belgues de 2014 (20% a escala estatal) i també la força més votada a les flamenques (32% dels vots). Sumant-hi el 6% de vots aconseguits pels independentistes d'extrema dreta del Vlaams Belang, gairebé quatre de cada deu vots van ser per a forces obertament independentistes.

La resta de l'arc parlamentari flamenc és partidari de mantenir Flandes dins de Bèlgica, tot i que amb matisos. Hi ha veus que prefereixen mantenir l'statu quo, mentre que d'altres propugnen un increment de competències per a Flandes.

(Imatge: Geert Bourgeois / fotografia: Agriflanders.)