La data desitjada és el 2018, i coincideix amb el centenari de la unió entre el vell regne romanès, Transsilvània i Bessaràbia. Milers de persones han participat en una setmana de mobilitzacions per a demanar que els governs de Romania i Moldàvia iniciïn els tràmits necessaris per a unificar ambdós països en un termini de tres anys a partir d'ara.

La majoria dels romanesos i moldaus comparteixen llengua, bandera i trets culturals. Els dos països van formar un sol estat al període d'entreguerres. A Moldàvia, els partidaris de la unificació argumenten que aquests fets converteixen romanesos i moldaus en una única nació. També diuen que Moldàvia -amb un PIB molt inferior al romanès- es beneficiaria de la unificació. Els detractors, per contra, subratllen les dècades de separació abans i després del període d'entreguerres, cosa que, segons ells, ha donat origen a una identitat moldava separada de la romanesa.

Les mobilitzacions van començar el 5 de juliol a la capital de Moldàvia, Chisinau, on milers de persones -30.000, segons l'organització- van concentrar-se al centre de la ciutat, convocats per diverses entitats unionistes, entre les quals Acció 2012.

El manifest de la trobada demana als legisladors romanesos i moldaus que superin "ideologies i interessos de partit" per tal d'unir "els dos marges del Prut", el riu que marca la frontera entre Romania i Moldàvia. El text propugna que els dos estats formin un "grup de treball comú" que prepari les lleis que permetin el retorn "de Bessaràbia [nom històric de l'actual República de Moldàvia] al si de la Mare Pàtria, Romania".

Marxa de set dies de Chisinau a Bucarest

Acabada la concentració a la capital moldava, diversos centenars de persones van iniciar un trajecte a peu durant set dies pels més de 400 quilòmetres que la separen de la capital de Romania, Bucarest. El recorregut -batejat com a "Marxa d'Esteve el Gran", príncep moldau del segle XV-  va concloure el 12 de juliol davant del Parlament romanès. Allà, els caminants esperaven reunir-se amb el president de Romania, Klaus Iohannis, que però era fora del país.

En un missatge a Facebook, Iohannis va limitar-se a dir que estava "impressionat" per la marxa i que els manifestants havien demostrat la voluntat d'arribar a un "destí comú", que el president va situar en el marc "d'Europa".

El primer ministre romanès, Victor Ponta, va ser més explícit i, també a la xarxa social, va dir que "els romanesos d'ambdós marges del Prut tenen un destí comú". No es va comprometre, però, a treballar-hi.

A Moldàvia, la coalició governamental de centredreta -molt propera a la UE- és partidària d'un acostament cap a Romania, però sense necessitat de fusionar els dos estats. La unió té el rebuig frontal de la principal força d'oposició, el Partit Socialista -molt proper a Rússia-, que rebutja la idea que romanesos i moldaus formin una única nació.

(Fotografia: un moment de la marxa / imatge: Acció 2012.)