Entre els dies 19 i 21 de juliol de 2012, l'exèrcit sirià lleial a Bashar al-Assad es va retirar d'una porció significativa dels territoris de majoria kurda del nord de Síria, és a dir, del Kurdistan Occidental, o Rojava, com és conegut en kurd. Aquells tres dies van marcar l'inici de l'autonomia de facto de les regions kurdes de Síria, quan les milícies kurdes YPG i YPJ van assolir el control dels tres territoris d'Efrîn, Kobanê i Cizîre. Era el primer cop des de la independència de Síria que els kurds, perseguits i marginats pels successius governs sirians, assolien una autonomia real.

En el terreny polític, l'autonomia kurda se sustenta en el sistema del confederalisme democràtic, ideat pel fundador i líder del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), Abdullah Öcalan. Arreu del Kurdistan Occidental s'han fundat comunes autònomes, encarregades de l'autogestió dels afers interns dels carrers, barris i localitats. Amb similituds amb el socialisme llibertari, el confederalisme democràtic es basa en els principis del feminisme, l'ecologisme, el cooperativisme, el multiculturalisme i la democràcia directa.

Com a forma de coordinació de les comunes, el moviment kurd va proclamar, el gener de 2014, l'autonomia democràtica de tres cantons: Efrîn, Kobanê i Cizîre, vinculats per la carta o contracte social -una mena de Constitució- de Rojava. Els responsables dels tres cantons van anunciar la intenció de celebrar eleccions legislatives tan aviat com fos possible. Però les autoritats cantonals les han ajornades sine die, amb l'argument que la situació de conflicte bèl·lic impedeix de celebrar-les.

En matèria d'igualtat de gènere s'han constituït comunes i cooperatives específiques per a les dones i s'ha implementat el sistema del colideratge, segons el qual tots els consells han d'estar encapçalats per una dona i un home. Les dones disposen de la seva pròpia milícia armada -les YPJ, en cooperació amb les YPG- i s'han aprovat lleis contra la discriminació, contra la mutilació genital i contra la violència de gènere. A les acadèmies de les YPG i de les YPJ, tant homes com dones reben instrucció sobre els principis i l'aplicació del feminisme.

Un altre gir radical ha estat l'extensió de l'ensenyament de la llengua kurda a les escoles de totes les localitats kurdes i la creació d'acadèmies lingüístiques als tres cantons. S'han format centenars de mestres per a poder impartir les matèries de i en llengua kurda al nou sistema educatiu. També l'àrab i el siríac s'empren ara a les escoles. Tots tres idiomes han estat declarats oficials al cantó més gran, el de Cizîre.

Al camp de batalla, les milícies kurdes van tenir el seu punt més baix al final de 2014, quan l'Estat Islàmic controlava pràcticament tot el territori del cantó de Kobanê -excepte la zona occidental de la ciutat- i havia assolit avenços significatius al de Cizîre. Les YPG-YPJ, amb el suport de l'aviació de la coalició encapçalada pels EUA, s'han anotat tot un seguit de victòries aquest 2015 que els han permès de recuperar tot el cantó de Kobanê, conquerir nous territoris a Cizîre i connectar físicament ambdós cantons a la zona de Girê Sipî, en aquest cas en cooperació amb unitats de l'Exèrcit Sirià Lliure.

Crítiques

Els partits kurds aliens a la tradició del confederalisme democràtic afirmen que el PYD -partit germà del PKK a Rojava- s'ha convertit en una mena de partit únic de facto, sense marge real de poder o d'incidència per a les altres forces polítiques. Hi ha hagut fins a tres acords per a compartir el poder entre el PYD i els partits del CNKS, propers al president del Kurdistan del Sud, Massud Barzani. Els acords no s'han arribat a implementar, i els crítics apunten que és el PYD qui controla o, com a mínim, supervisa el sistema de comunes autònomes.

En un sentit similar, el PYD ha impedit que al Kurdistan Occidental apareguessin altres milícies kurdes que no fossin les vinculades al seu moviment: les YPG i les YPJ. Hi ha altres milícies al Kurdistan Occidental, com és el cas de l'MFS dels assiris i d'Al-Sanadid dels àrabs shammar, però en tots dos casos es tracta d'aliats estrets de les YPG-YPJ. Organitzacions com Human Rights Watch han denunciat que les milícies kurdes, malgrat "alguns progressos", continuen allistant menors d'edat.

Un altre focus de crítiques arriba des de l'estranger, i molt particularment des de Turquia, país que s'oposa a l'autogovern del Kurdistan Occidental. El govern kurd ha acusat les YPG-YPJ de practicar una neteja ètnica contra àrabs i turcmans en zones properes a Girê Sipî, la darrera gran localitat ocupada per les milícies kurdes. L'Observatori Sirià de Drets Humans ha negat que hagi existit una campanya sistemàtica en aquest sentit, però sí que ha apuntat que alguns elements incontrolats de les YPG han pogut cometre expulsions puntuals.

(Imatge: tres homes davant d'un rètol de les YPJ a Qamislo, cantó de Cizîre / captura de pantalla de Leo Gabriel.)