Notícia

Cinc llengües de cinc continents que se salven de l'extinció i l'oblit in extremis

REPORT. Al final del segle XX, tot apuntava que el livonià, el sencoten, el n|uu, el gumbaynggirr i el kusunda estaven condemnats a la desaparició. Però el desvetllament de la comunitat i l'acció dels lingüistes n'han evitat la mort. L'escola immersiva, les noves tecnologies i l'entusiasme individual són algunes claus que ho expliquen

Es diu que cada any moren diverses llengües -algunes de les quals els lingüistes no arriben a temps d'estudiar- i que al final del segle la meitat dels idiomes parlats actualment al món hauran desaparegut. Hi ha casos, però, en què llengües que semblaven condemnades a la mort i, el que encara és pitjor, a l'oblit, se salven en l'últim moment gràcies a l'acció de la comunitat o d'un grup de lingüistes entusiastes. És el cas d'aquestes cinc, de cinc continents diferents.

El livonià (Letònia). El 2013 va morir-se la darrera parlant nadiua d'aquesta llengua de la costa del Bàltic, Grizelda Kristina. Però l'anciana no es va endur l'idioma a la tomba: uns quants anys abans desenes de persones havien començat a aprendre'l, sobretot mitjançant cursos regulars -alguns pagats pel govern-, davant la urgència que la desaparició de la llengua semblava imminent. Ara també s'organitzen camps d'estiu, sobretot a les localitats de la costa livoniana, per a practicar l'idioma.

Els esforços han donat rèdits: el 2012, un any abans del traspàs de Kristina, el nombre de persones que podien mantenir una conversa en livonià es calculava en 40, i unes altres 210 persones estaven començant a adquirir la llengua en nivells inicials.

El sencoten (Canadà). És la llengua del poble saanich, o wsanec, format per unes 2.200 persones que habiten a l'extrem meridional de l'illa de Vancouver. L'idioma va estar a punt d'extingir-se fa molt pocs anys, quan només en quedaven un grapat de parlants. Abans que fos massa tard, el 2009 es va implementar un mètode d'immersió lingüística per als escolars. L'experiència va més enllà de les aules: els aprenents joves tenen reunions setmanals amb els darrers parlants nadius, gent gran, per a saber com fer servir els mots amb propietat. I encara s'han obert classes nocturnes perquè els pares aprenguin l'idioma i el puguin usar a casa amb els fills. També s'ha compilat un diccionari en línia, disponible a iTunes.

El sistema ha tingut èxit: hi ha estudiants que han assolit tan bon nivell que s'han convertit en professors de la llengua. I l'idioma, que estava a punt d'oblidar-se per sempre, ara té més de 100 persones que el poden usar amb diferents graus de fluïdesa.

El n|uu (Sud-àfrica). És cert que aquest idioma ha arribat al 2015 en una situació crítica. Només li queden tres parlants vives: tres germanes d'edat molt avançada. L'idioma forma part de la família tuu, coneguda entre els lingüistes per la profusió d'uns sons molt específics anomenats clics, produïts amb dues petites oclusions seguides amb la boca.

L'acadèmica britànica Sheena Shah està treballant amb les germanes, i amb el Centre per a la Diversitat Lingüística Africana de la Universitat del Cap, per a posar per escrit la llengua -sempre s'ha transmès oralment-, elaborar una gramàtica i començar a ensenyar-la als membres més joves del poble ǂkhomani. Una de les germanes, Katrina Esau, està transmetent la llengua a la seva néta, i amb la seva ajuda, desenes d'infants aprenen frases en n|uu. Shah diu que és molt difícil que el n|uu recuperi el seu paper de llengua d'ús habitual entre la comunitat ǂkhomani, però si més no els seus esforços en possibilitaran una pervivència parcial.

El gumbaynggirr (Austràlia). Com els passa a molts d'altres grups autòctons d'Austràlia, la majoria dels membres del poble gumbaynggirr han perdut l'ús del seu idioma ancestral. L'idioma gumbaynggirr va entrar al segle XXI amb menys de 50 parlants, segons les dades dels censos australians. Però ja llavors havia començat un esforç ingent per a revitalitzar-lo: ancians que conservaven la llengua es van animar, el 1986, a iniciar un projecte per a evitar-ne la desaparició. Es va fer un gran esforç per a documentar l'idioma -incloent-hi enregistraments de veu i la compilació d'un diccionari i una gramàtica- i es va fundar el Centre Muurrbay, que dóna classes de llengua per a adults, molt orientades cap a un objectiu concret: que els aprenents estiguin capacitats per a transmetre el gumbaynggirr a altres persones. D'aquí, l'ensenyament de la llengua va saltar a les aules de l'escola Saint Mary's, a Bowraville, d'alumnat principalment gumbanynggirr.

Totes aquestes mesures han fet que la llengua vagi guanyant parlants de mica en mica. El cens australià de 2006 donava la xifra de 37, mentre que el 2011 havia pujat fins a 60. I segons dades del Centre Murrbay, el 2009 hi havia com a mínim diversos centenars de persones amb un coneixement parcial de l'idioma.

... I el cas més extrem. El kusunda (Nepal). "La llengua kusunda morirà amb mi", declarava el 2012 Gyani Maiya Sen, de 78 anys d'edat, la darrera parlant d'aquest idioma al Nepal. A banda de Gyani, hi ha una altra dona -Kamala Khatri, de 39 anys- que el sap parlar, però viu fora del país. El kusunda és una llengua aïllada -no se li han trobat vincles amb cap altre idioma, com passa amb el basc. Els kusundes -al voltant de 160 persones- s'acostumen a casar amb gent de fora del grup i és així que van perdent l'ús de la seva llengua. De fet, fins fa pocs anys -quan els lingüistes van saber de l'existència de Gyani i Kamala- es creia que no quedava cap kusunda capaç de parlar-la.

D'ençà, un grapat d'experts a la Universitat Nacional d'Austràlia i a la Universitat Tribhuvan han treballat intensament per a salvar l'idioma de l'oblit immediat. Ho han aconseguit: s'han compilat textos, gramàtiques, vocabularis i enregistraments sonors. Un d'aquests lingüistes, el jove nepalès Bhojraj Gautam, recentment ha après kusunda, de forma que li ha donat l'oportunitat a Gyani de recuperar la llengua que la dona parlava amb sa mare fins que aquesta va morir el 1985. Quan l'anciana Gyani mori, Bhojraj serà el darrer habitant del Nepal amb domini del kusunda. Gràcies a aquesta tasca de compilació, algun dels altres 160 kusundes tindrà l'oportunitat, durant les properes dècades, de reapropiar-se de la llengua de la seva comunitat i evitar que es quedi tancada als museus.

(Imatge: alumnes d'una classe de gumbanynggirr. / Fotografia: Centre Muurrbay.)