Usant gas lacrimogen i porres, la policia llavors va assaltar la comunitat veïna de Yateirenda -on molts dels manifestants havien fugit-, va danyar propietats i va arrestar amb violència 27 persones, incloent-hi dos joves de 14 i 17 anys.

Segons testimonis oculars, "el comportament de la policia va ser més com el d'uns mercenaris que assaltaven la comunitat sense cap ordre d'arrest, que atacaven les cases i usaven la violència per a detenir els líders".

Tots 27 detinguts van ser alliberats el dia després. No obstant això, 17 d'ells han rebut sancions extrajudicials (medidas sustantivas) per a evitar que participin en blocatges de carreteres o que s'impliquin en cap esdeveniment relacionat amb el conflicte de Takova Mora.

Aquesta confrontació té lloc en mig de les tensions creixents entre el govern d'Evo Morales i els pobles indígenes, els grups de defensa del medi ambient i les organitzacions de la societat civil crítiques amb les seves polítiques extractivistes.

Primer president indígena que governa en un país també majoritàriament indígena, Evo Morales va arribar al poder el 2006. L'actual és el seu tercer mandat presidencial. Una pedra angular del seu govern ha estat una sèrie de progames de redistribució que, amb èxit, aporten una major igualtat en l'habitatge, l'educació, la salut, el treball i el benestar social per als grups marginalitzats. El finançament d'aquests programes ha depès força de l'extraccció de petroli i gas. Les terres assignades a les companyies de gas i petroli s'havia incrementat de 7,2 milions d'acres el 2007 a 59,3 milions el 2012.

Pel govern de Morales, aquestes polítiques extractivistes són mitjans necessaris per a paliar la pobresa i per a redistribuir la riquesa de manera que, eventualment, condueixin cap a la creació d'una economia postextractivista. Els crítics argumenten que aquestes polítiques són curtes de mires, insostenibles i que danyen el patrimoni ambiental i cultural de Bolívia.

La davallada dràstica dels preus internacionals del petroli el 2015 ha provocat una caiguda del 30% dels ingressos provinents del gas i del petroli respecte del que Bolívia ingressava el 2014. Això, combinat amb una caiguda documentada en el nivell de reserves de gas disponibles, ha conduït a una necessitat urgent per part del govern d'expandir les fronteres del sector dels hidrocarburs. El maig de 2015 s'aprovava el Decret Suprem 2366, que obria una sèrie d'àrees protegides i parcs nacionals per a l'extracció de petroli i gas [1], amb una clàusula segons la qual les companyies han de complir amb mesures ambientals "adequades" i han de contribuir, amb l'1% dels seus beneficis, a la reducció de la pobresa i al desenvolupament econòmic a la regió afectada.

Els pobles indígenes, els territoris dels quals coincideixen amb els de les àrees protegides, estan seriosament preocupats per les amenaces potencials que això causarà als seus drets i a les seves formes de vida, particularment des que el govern, en un altre decret, va esmenar el procediment legal sobre els consentiments informats. El procés de consultes amb les comunitats afectades ara dura no més de 45 dies.

"Els esdeveniments de Takovo Mora il·lustren la posició autoritària d'Evo Morales sobre la imposició de les polítiques extractivistes i les violacions dels drets dels pobles indígenes i de la Mare Terra, els quals ell afirma defensar en l'arena internacional", va dir l'Assemblea Popular Guaraní de Takovo Mora en un comunicat la setmana passada.

"El govern ens ha acusat de ser un obstacle per al desenvolupament, i afirma que volem aturar el desenvolupament industrial. No estem en contra del desenvolupament ni del benestar col·lectiu dels pobles bolivians; però realment creiem que l'explotació incontrolada dels recursos naturals no és desenvolupament, i encara menys quan s'exporta com a matèria primera a països veïns al mateix temps que les nostres comunitats ni tan sols han assolit els estàndards mínims per a una vida dignificada i són abandonats a la seva sort davant dels impactes socials, ambientals i culturals negatius que deixen les companyies".

Segons el líder guaraní Celso Padilla, la repressió a Takovo Mora ha estat un clar intent per part del govern de silenciar la dissensió: "27 persones de Yateirenda van ser tancades pel fet d'haver-se expressat i d'haver demanat els seus drets, mentre que dotzenes més van ser ferides per la policia. Tot el que fem és demanar que el govern compleixi amb els drets consagrats a la Constitució de Bolívia, un document polític històric signat pel president mateix".

El 21 d'agost va tenir lloc un procés inicial de diàleg entre el govern i l'Assemblea Popular Guaraní (APG), però no es va arribar a cap acord. L'APG, que representa vora 50.000 persones en 250 comunitats a les terres baixes de Bolívia, ha convocat una trobada els dies 29 i 30 d'agost amb tots els seus membres i altres aliats indígenes per a parlar de la seva estratègia després dels esdeveniments de Takovo Mora i del Decret 2366.

"Una cosa és clara", diu Padilla, "i és que no ens silenciaran. Aquesta lluita tan sols ha començat".

[1] Segons el Bolivia Information Forum Bulletin 31, els territoris afectats (i els percentatges afectats en casa cas) són: Iñao (90.8%), Tariquía (55%), Aguaragüe (72.5%), TIPNIS (35%), Pilón Lajas (85.5%), Madidi (75.5%), Tunari (2.03%), Apolobamba (1%), Carrasco (6.87%), Manuripi (31.16%) i Amboró (20%).

* Fionuala Cregan treballa com a cap de programa del Chaco Sud-americà a CWS. El programa està centrat en la recuperació de territoris ancestrals per part dels pobles indígenes de la regió. Aquest article va ser publicat originalment en anglès a IC Magazine. Traducció al català de Nationalia.

(Imatge: la repressió policial al blocatge de Takovo Mora / fotografia de OIEDC.)